«Comuns» i PSC, parella mal avinguda

Després de les primeres setmanes a l'alcaldia de Barcelona, Ada Colau confessava en privat la seva irritació per com els partits amb experiència de govern -qui més en té a l'Ajuntament és el PSC- eren capaços de "bloquejar" l'acció de l'executiu. Colau admetia el poder que representava el coneixement de la "maquinària" municipal, un aspecte que els "comuns" van haver de descobrir a marxes forçades després de guanyar les eleccions. L'alcaldessa va comprendre llavors la dificultat que representava pilotar el consistori amb 11 regidors i, després de buscar una aliança amb ERC, va pactar amb els socialistes que entressin al govern. Des d'aquell llunyà 2015, les relacions amb el PSC han estat complexes.

Ho han estat tant de complicades, que Barcelona en Comú va acabar trencant l'acord amb el grup liderat per Jaume Collboni, ara altre cop a l'oposició. El suport socialista al 155 era una llosa que agitava el debat a les bases dels "comuns". Colau va consumar el divorci a contracor -no era partidària d'aquesta opció-, però no es va mullar en la discussió davant la militància del partit. En el seu equip més estret de col·laboradors, persones a qui l'alcaldessa escolta amb atenció, hi havia veus que també eren partidàries de liquidar el pacte de govern, element que va afegir complexitat a la decisió. El procés va entrar de ple a l'Ajuntament.

El veto del PSC als pressupostos -que ha conduït Colau a afrontar una nova qüestió de confiança- ja va visualitzar la distància entre socialistes i "comuns", una relació tensa que s'ha actualitzat aquesta setmana amb el debat sobre els presos polítics. Els gestos de solidaritat de l'Ajuntament amb Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -ha liderat una moció per demanar el seu trasllat a Catalunya i treballa en una recepció als familiars dels presos- han evidenciat la convivència tibant entre les dues formacions. La discussió entre uns i altres a la comissió de Presidència d'aquest dimecres, on Jaume Asens va retreure al PSC la "poca sensibilitat humanitària" i la seva "baixesa moral", en va ser una bona mostra. Altre cop, el debat nacional com a element distanciador.
 
El govern municipal fa dies que es mou per transmetre la complicitat amb els presos polítics i, alhora, denunciar que l'acció del PP i els seus aliats impedeixen que es "normalitzi" la situació de la política catalana. Entenen que, en aquesta qüestió, els socialistes queden en fora de joc. Per gestar l'acte de suport als familiars de Junqueras, Forn i els "Jordis", a l'Ajuntament ja s'ha contactat amb entitats i institucions que també mantenen bones relacions amb el PSC, des de sindicats fins al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), a banda d'entitats especialitzades en la defensa dels drets humans.

Al Parlament, poca complicitat

El posicionament en relació a la qüestió nacional no és un debat qualsevol als "comuns". La discussió del full de ruta tensiona les bases, on hi conviuen federalistes, confederalistes i independentistes. A Catalunya en Comú, el partit que engloba totes les expressions municipals del partit, el debat continua latent. Com detallava NacióDigital el cap de setmana passat, la formació té pendent fixar posició en termes de legislatura mentre les veus més sobiranistes reclamen un apropament a ERC i la CUP i, altres sectors combreguen amb un discurs més crític amb l'independentisme.
 
Al Parlament, de moment, no brolla sintonia entre el nou grup parlamentari dels "comuns" i el PSC. Xavier Domènech i Elisenda Alamany han fet un esforç per desmarcar-se de la política de blocs. De fet, la complicitat era major en l'anterior legislatura, quan Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) va situar-se en determinats debats a prop de les tesis socialistes. Els discursos de Joan Coscubiela, dirigent d'ICV i portaveu del grup, sintetitzen aquesta complicitat que ara s'ha dissipat. De fet, els socialistes han aprofitat el moment per apropiar-se d'iniciatives que CSQEP havia intentat capitalitzar, com la pressió al Govern per la renda garantida de ciutadania.

La llunyania no només es percep al Parlament. La desconfiança mútua entre Pablo Iglesias i Pedro Sánchez separa dos projectes que s'interpreten més com a rivals que com a aliats per desbancar el PP de la Moncloa. Podem i el PSOE no van ser capaços de construir una alternativa a Mariano Rajoy, i la resposta de l'Estat al procés va arraconar més els socialistes espanyols cap a les tesis del govern. El suport gestat a Madrid al 155 explica moltes de les arestes en relació a l'Ajuntament i el Parlament. "Comuns" i PSC, una parella mal avinguda.