procés català

Boya, davant Llarena: «Vostè, senyoria, va defensar una solució política per a Catalunya»

Segons "ElDiario.es", l'exdiputada de la CUP ha retret al magistrat del Suprem unes declaracions del 2012

| 14/02/2018 a les 14:40h
Arxivat a: Política, Mireia Boya, Tribunal Suprem, procés català, Pablo Llarena, independència
Mireia Boya, amb els dirigents de la CUP que l'han acompanyat fins al Suprem. | ACN
La declaració d'independència del 27 d'octubre no va ser "cosmètica" ni "simbòlica", segons ha remarcat Mireia Boya, expresidenta del grup parlamentari de la CUP, davant del jutge Pablo Llarena al Tribunal Suprem. Així ho ha explicat el seu advocat a la sortida de la declaració, després de la qual ha quedat en llibertat sense mesures cautelars.

Boya ha obert la llauna de la nova ronda de declaracions dels líders sobiranistes davant l'alt tribunal, que portarà a seure davant el jutge Marta Rovira, Marta Pascal, Artur Mas, Neus Lloveras i Anna Gabriel la setmana que ve. Segons ha avançat ElDiario.es citant fonts presents a la declaració, l'exdiputada cupaire ha retret al magistrat que, el 2012, va defensar una "solució política" per a Catalunya.


Llarena s'ha afanyat a matisar a Boya el contingut d'aquella afirmació i ha destacat que, en aquell moment, va voler expressar que la solució havia de ser "essencialment" política. Les mateixes fonts destaquen a ElDiario.es que aquesta conversa s'ha desenvolupat en tot moment amb un to "cordial". 

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
01/01/1970
La CUP comunica que l'exdiputada prepara a l'estranger l'estratègia de defensa després que El Periódico hagi avançat que es "refugia a Ginebra" i sospesa no tornar
Salutacions feixistes al pas de la manifestació per la carretera de Manresa | Pere Fontanals
Pere Fontanals
01/01/1970
En les seves proclames i discursos reescriuen la història de Raúl Macià i de Jordi Cervantes, els espanyolistes més cèlebres del poble, dient que us és un "pres polític" i que a l'altre el discriminen pel seu patriotisme
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Els gestos de solidaritat de l'Ajuntament amb els presos són l'últim episodi de la relació tensa entre els antics socis de govern al consistori | La distància també s'evidencia en la nova etapa al Parlament, i s'afegeix a la complexa convivència entre Podem i el PSOE
Membres de les candidatures que aspiren a conformar el secretariat, en la presentació del procés de renovació. | ACN
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
La relació amb Òmnium, ANC, PDECat i ERC és un dels punts de fricció entre les dues candidatures | Les opcions que competeixen pel nou secretariat nacional fan seus alguns plantejaments clàssics de Poble Lliure o Endavant
El número 22 del carrer d'en Roig on hi havia diversos «narcopisos» | Mariona Batllés
Jordi Bes | 3 comentaris
01/01/1970
​Els veïns organitzen una visita guiada pels carrers de la droga i la prostitució per reclamar més involucració de Colau: "L'actuació és insuficient" | Entitats com Acció Raval es desmarquen de la iniciativa i la inscriuen en la precampanya de les municipals: "No estem d'acord amb la politització del problema"
Mireia Boya, rebent suport a les portes del Tribunal Suprem | ACN
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
Mireia Boya (CUP) aposta per reivindicar la declaració d'independència i el referèndum de l'1-O mentre que la resta de dirigents encausats pel procés han acatat la Constitució per intentar evitar la presó