Ciutadans

El pastís del poder local: així prepara Ciutadans l'assalt als ajuntaments

El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius

per Pep Martí , 17 de febrer de 2018 a les 20:25 |
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Els resultats del 21-D han estat un tsunami dins del bloc unionista. El partit d'Albert Rivera, primera força al Parlament, ha clavat una plantofada en el rostre d'un PP reduït a quatre diputats. L'impacte sobre la política espanyola ha estat enorme. Els 36 electes de Ciutadans han provocat un moviment de terres que ha sacsejat el mapa polític i que té el seu principal bressol a la Catalunya metropolitana.


Amb aquesta plataforma obtinguda a les urnes el 21-D, preparen ja l'assalt al poder espanyol. La política madrilenya s'ha convertit en un duel sense contemplacions entre el PP i Ciutadans mentre s'acumulen els punts de conflicte. Cada sessió de control al Congrés és una batalla campal. Cada comissió, un pols despietat. Albert Rivera mira a la Moncloa. En el cas de Catalunya, però, l'objectiu del partit taronja és el pastís municipal. La cita és la primavera del 2019 i Ciutadans ja ha començat la conquesta del territori.


"Ara sí, governarem"

Joan Garcia és un dels homes clau de l'estructura de Ciutadans. Responsable d'acció institucional del partit a Catalunya, és un geògraf que va treballar en una empresa de telecomunicacions abans d'entrar en política. El seu perfil és ideal a l'hora d'analitzar els mapes electorals i actuar sobre el terreny. Joan Garcia explica a NacióDigital algunes de les decisions estratègiques del partit: "El 2015 ens vam plantejar si havíem d'entrar en els governs locals. La nostra decisió va ser no fer-ho i crec que vam encertar".


Diputat al Parlament, Garcia explica aquesta decisió: "Va ser una opció que vam establir a tot l'Estat. El 90% dels nostres candidats eren persones que no venien de la política i vam considerar que calia agafar rodatge a les institucions". A Ciutadans es considera que ha estat un error l'opció de Podem d'intentar entrar als governs des del primer moment. Però ha passat el temps i al partit ja tenen voluntat de poder: "Així com hem dit que 'ara sí, votarem', també diem que 'ara sí, governarem'".

Una altra decisió estratègica va ser concentrar la tasca als consistoris en la política local: "Hem evitat, fins on hem pogut, presentar propostes als ajuntaments que no fossin de política local. Per això, hem evitat fer mocions sobre el conflicte de Palestina i Israel o el TTIP". Les qüestions locals, com a prioritat, diuen a la sala de màquines de la formació taronja.


Inés Arrimadas, al centre, en un acte electoral durant la campanya del 21-D. Foto: ACN

Inés Arrimadas, al centre, en un acte electoral durant la campanya del 21-D. de la candidatura Foto: ACN


Acollir professionals a les llistes

Ciutadans va obtenir 176 regidors a Catalunya a les municipals del 2015. Com assenyala Joan Garcia, "representen un potencial electoral important i seran la base de les llistes municipals". El diputat taronja no preveu grans canvis: "Som conscients del risc de tenir 'paracaigudistes'. Volem sumar bagatge i talent nou, però més de persones provinents del món civil i professional que no pas de figures d'altres partits, sense tancar la porta".

També volen evitar "llistes fantasma", candidatures en municipis de la Catalunya Central que no estan integrades per veïns dels pobles i que només persegueixen vendre implantació territorial que no és real. Ciutadans busca ampliar les candidatures amb perfils similars als de molts dels actuals quadres: joves, nouvinguts a la política i professionals. "En aquests moments -afirma Joan Garcia- és positiu no tenir passat".   

La taca taronja s'estén

Els dos pulmons electorals de les sigles taronja han estat el cinturó de Barcelona i la Tarragona metropolitana. A Barcelona (24 diputats), destaquen els resultats de Badalona, el feu del popular Xavier García Albiol, on Cs va fer-se amb un 31% dels sufragis, Cornellà i l'Hospitalet (amb un 33% a totes dues ciutats), o Castelldefels, que amb un 35% suposa una altra estocada per a un PP que va obtenir l'alcaldia durant un mandat, amb Manuel Reyes al capdavant.

Al Camp de Tarragona, Ciutadans va sumar victòries a ciutats com Tarragona capital i Reus, i va obtenir uns resultats aclaparadors a Vila-seca i Salou (amb uns espectaculars 47% i el 43%, respectivament). Però no és només aquí on la taca taronja s'estén. A les terres de Lleida, va aconseguir el triomf a la ciutat que governa Àngel Ros, i també a l'Aran. I un territori on els resultats han sorprès la direcció de Ciutadans ha estat el litoral gironí. Ho reconeix el mateix Joan Garcia: "El territori que va de Blanes a Portbou se'ns ha mostrat propici, amb punts forts a destacar, com el triomf a Figueres". Però és a la primera corona de Barcelona on es copsa l'empenta dels de Rivera.

Miquel García, del Moviment Comunista a Rivera

Miquel García és un dels dirigents que simbolitza la penetració de Ciutadans a l'àrea metropolitana. Nascut a Albacete el 1951, arribat a Barcelona el 1963, aquest petit empresari va militar en l'esquerra antifranquista, concretament al Moviment Comunista de Catalunya. Després va entrar en el PSC, on va ser membre de l'executiva del partit. El 2012, va decidir abandonar-lo, abans de passar a Ciutadans, una marca nova que va suar per tancar la llista a les municipals del 2015. Però ja aleshores es va endur quatre regidors, per 11 del PSC, que continua mantenint l'alcaldia.

"Corbacho, un símptoma"

Ara, però, tot ha canviat. Les eleccions del 21-D han suposat una injecció d'optimisme a la Catalunya taronja quan falta menys d'un any i mig de les properes municipals. Això, i el desgast sofert pel PSC a l'àrea metropolitana, fa que els quadres de Ciutadans hagin de tornar a frenar l'entusiasme. Miquel García explica que "la decisió de Celestino Corbacho d'abandonar el PSC és un símptoma de la deriva del partit socialista" que, segons ell, no ha estat capaç de mantenir una línia clara davant del procés sobiranista.

Segons Miquel García, que és amic de Corbacho, l'exalcalde de l'Hospitalet i exministre no entrarà a Ciutadans -"Ni ell trucarà a la porta ni nosaltres l'anirem a buscar", diu-, però sí que pensa comptar amb el seu concurs i consell. Es veuen sovint i ja fa temps que el líder del partit taronja a l'Hospitalet coneixia el distanciament de l'exalcalde respecte al PSC.

"No volem talibans"

A la seu de Ciutadans a l'Hospitalet es nota l'allau de nous simpatitzants. Una tarda d'aquesta setmana, un home jove entra per queixar-se que al municipi on viu, al Baix Llobregat, l'ambient és "irrespirable" per la proliferació de símbols independentistes i llaços grocs. Explica que els unionistes locals s'estan organitzant i que "hay que echarlos", referint-se als sobiranistes de l'Ajuntament. Miquel García sembla acostumat a torejar amb els impetuosos i reacciona amb moderació: "Si els independentistes governen és perquè han guanyat les eleccions democràticament", respon. El regidor de Ciutadans asserena el ciutadà. Al sortir, Miquel García assegura que "no vol paracaigudistes ni talibans". No serveixen per a la conquesta del territori.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació