procés català

El Suprem deixa Mireia Boya en llibertat

Ni el jutge Llarena ni la Fiscalia sol·licita mesures cautelars per a la dirigent de la CUP malgrat haver afirmat que la declaració d'independència "no va ser simbòlica" | La dirigent anticapitalista reivindica el "mandat popular" i suggereix que les declaracions de la resta de dirigents independentistes haurien d'"assemblar-se" a la seva

per Sara González / Oriol March, 14 de febrer de 2018 a les 12:35 |
Mireia Boya, a les portes del Tribunal Suprem | ACN
El Tribunal Suprem ha deixat en llibertat Mireia Boya després de declarar durant una hora i deu minuts acusada d'un delicte de rebel·lió. El jutge Pablo Llarena no ha demanat cap mesura cautelar contra la dirigent de la CUP malgrat que ha defensat que la declaració d'independència del 27 d'octubre "no va ser simbòlica". Tampoc la fiscalia ha demanat cap tipus de mesura contra ella en considerar que ni hi ha risc de fuga ni de reiteració delictiva perquè ja no ostenta cap càrrec públic. 

Boya ja havia avançat que "anirà de cara" per defensar el dret a l'autodeterminació i la "legitimitat i legalitat democràtica" del procés sobiranista. La dirigent anticapitalista ha respost les preguntes del jutge Llarena i les del seu advocat, Carles López, però no les de la Fiscalia ni les de l'acusació popular exercida per la formació d'ultradreta VOX. Amb tot, a diferència del que va passar amb els membres del Govern de Carles Puigdemont que van declarar el passat 2 de novembre, cap de les parts ha demanat presó preventiva ni mesures cautelars contra ella.


La dirigent de la CUP ha sortit somrient del tribunal, tot i que ha lamentat que segueixin havent-hi persones "segrestades per l'Estat", en referència a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Ha reivindicat, en declaracions als mitjans de comunicació, que el procés català ha estat sempre "tranquil i pacífic" i que precisament això "desmunta" els delictes que se'ls imputen. 
 

"Això és un judici polític i hem d'actuar com a tal"

Boya ha explicat que ha defensat davant de Llarena el programa electoral de la CUP i ha suggerit que les pròximes declaracions davant del Suprem -les de Marta Rovira i Marta Pascal el dilluns; les d'Artur Mas i Neus Lloberas dimarts i la d'Anna Gabriel el dimecres- haurien d'"assemblar-se" a la seva. "Això és un judici polític i hem d'actuar com a tal. Acatar el mandat popular i veure com avancem", ha assegurat. 


Pel que fa al document Enfocats, un document que recull una mena de full de ruta sobre el procés sobiranista i que consta al sumari de la causa de l'1-O que investiga el jutjat d'instrucció número 13, Boya ha afirmat que mai va veure aquest arxiu fins que el va poder llegir en l'atestat de la Guàrdia Civil. "Per la manera de pensar de la CUP, mai podríem acceptar aquest document", ha afirmat.

L'advocat de Boya ha reiterat que la dirigent de la CUP ha defensat que la declaració del 27 d'octubre "no va ser simbòlica" i que va tenir "efectes reals" malgrat la no actuació del Govern. Carles López ha assegurat que la dirigent cupaire ha "afrontat els fets" tal i com tenia previst i ha celebrat que no s'hagin pres mesures cautelars contra ella. 

No pensava "abaixar el cap"

Després que els líders independentistes empresonats -Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- hagin renunciat a la via unilateral i acatat la Constitució, i se'ls hagi negat la llibertat, la dirigent de la CUP considera provat que "no serveix de res abjurar de la ideologia per evitar la presó". És per això que en els darrers dies ja havia avançat que no pensava "abaixar el cap" i defensarà el referèndum de l'1 d'octubre i el programa electoral de la CUP. 

Tot i que l'exdiputada va demanar a Llarena que li retirés la imputació, el jutge considera que com a presidenta del grup parlamentari de la CUP durant la passada legislatura ella formava part del "comitè estratègic" del referèndum de l'1 d'octubre i que, per tant, hauria tingut un paper important per impulsar el procés sobiranista.

L'estratègia de la CUP també passa per deixar en evidència la violència policial que l'1 d'octubre va provocar un miler de ferits. És per això que han demanat a Llarena que sol·liciti un informe sobre els agents policials que es van desplaçar a Catalunya amb el crit d'"A por ellos!", que se citi el director general del Servei Català de Salut, David Elvira, per acreditar la xifra de ferits i també els observadors internacionals que van supervisar la jornada.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Participació