Barcelona: procés català

L'Ajuntament de Barcelona reclama el trasllat de Junqueras, Forn i els «Jordis» a presons catalanes

El govern de Colau promou una moció amb les forces independentistes que expressa el "rebuig" a la presó preventiva i avisa que la reclusió "dificulta la normalització" de la situació política | El PSC, tot i la insistència de l'executiu municipal per sumar-se al text, rebutja subscriure'l en la comissió d'aquest dimecres a l'Ajuntament

per Joan Serra Carné, 14 de febrer de 2018 a les 10:35 |
Una pancarta que demana la llibertat dels presos polítics a la façana de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Missatge de suport de l'Ajuntament de Barcelona als presos polítics. Barcelona en Comú, amb el suport de les forces independentistes amb representació al consistori, han promogut una moció que expressa el "rebuig" de la ciutat "a la decisió de mantenir en presó preventiva" Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El text sol·licita el seu trasllat immediat a centres penitenciaris catalans.

La tinença d'alcaldia liderada per Jaume Asens -que ha escrit una carta dirigida a Jordi Cuixart publicada per NacióDigital- s'ha encarregat de donar forma a la moció d'urgència presentada per via d'urgència a la comissió de Presidència de l'Ajuntament d'aquest dimecres. La moció, que no compta amb el suport del PSC tot i els moviments del govern de Colau per sumar-hi els socialistes, recorda que l'"allunyament penitenciari" és un "càstig social" que "atempta contra els drets humans".


La declaració institucional, que apel·la al dret internacional, també recalca la "solidaritat" amb les famílies dels presos i alerta que l'"aplicació d'una mesura cautelar com la presó preventiva", dictada pel Tribunal Suprem, "dificulta la normalització de la situació política a Catalunya". BComú, el PDECat, ERC, la CUP i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy subscriuen el text, rebutjat pel PSC, el PP i Ciutadans.

Asens critica la posició del PSC

El tinent d'alcalde considera que les peticions són "una qüestió mínima de decència, de drets humans, humanitària". En la seva opinió, "no té cap raó de ser que els presos estiguin lluny de les presons catalanes", ja que les famílies es veuen obligades a fer desplaçaments de 1.200 kilòmetres entre l'anada i tornada. Ha subratllat que, segons el darrer baròmetre municipal, el 80% dels veïns estan a favor de la llibertat dels presos, raó per la qual "segur que més del 80% dona suport al fet que la presó provisional es pugui complir a Catalunya.

Asens ha lamentat la posició del PSC de no firmar la moció. Ha criticat la "poca sensibilitat humanitària" dels socialistes i la seva "baixesa moral", i espera que rectifiquin. També els ha retret que no ha volgut donar "cap explicació" sobre el seu posicionament. Segons fonts socialistes, els contactes s'han limitat a alguna conversa entre Asens i el líder del PSC a l'Ajuntament, Jaume Collboni, que formava part del govern municipal fins que a mitjans de novembre BComú els va expulsar pel seu suport a l'article 155 de la Constitució.


Les citades fonts socialistes han subratllat que, des del "màxim respecte" a les decisions judicials, el PSC va considerar des d'un primer moment com a "desproporcionada" la presó preventiva. Han indicat que no l'han signat perquè no es fa cap referència pel respecte per a les decisions judicials, i perquè no estan d'acord en el fet d'atribuir la paràlisi política de Catalunya a l'acció de la justícia "quan recau en Puigdemont i la incapacitat del PDECat i ERC per formar govern". A més, afirmen que "la intenció real" de la declaració és traslladar el debat independentista a l'Ajuntament, i que no ho abonaran.

La moció subratlla que l'Ajuntament de Barcelona ha exigit "reiteradament" l'alliberament dels presos polítics, i fa especial èmfasi en la distància que han de recórrer els familiars per visitar els líders de l'independentisme, tant a Estremera com a Soto del Real. "Aquesta política penitenciària, entesa com un càstig social des de l'àmbit dels drets humans, ha afegit més tensió a la vida política catalana, immersa en una preocupant espiral d'excepcionalitat democràtica i jurídica", detalla la declaració, que estableix símils entre l'actual situació i la "dispersió penitenciària" aplicada des del 1978 en casos de terrorisme. De fet, des de l'equip de govern subratllen la falta de suport del PSC i comparen aquest fet amb el paper dels socialistes bascos en relació a la política penitenciària aplicada als presos d'ETA.
 

La socialista Carmen Andrés en primer pla a la comissió de Presidència. Foto: Jordi Bes

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació