13
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
14
de febrer
a les
14:02h
Entre l'ajornament de la investidura i la convulsa jornada parlamentària d'aquest dimarts han passat dues setmanes exactes. Un període en què Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han evidenciat les diferències sobre la investidura de Carles Puigdemont, sobre la manera de negociar i sobre l'estratègia jurídica a seguir per permetre donar sortida a la legislatura que va néixer amb els resultats del 21-D. Els retrets han passat de l'esfera privada -hàbitat en el qual transitaven en els últims mesos- fins a primera fila. El xoc d'estratègies és evident i cap dels dos té interès en amagar-ho.
La guspira s'ha encès definitivament després que Roger Torrent, president del Parlament, hagi pres dues decisions: deixar fora de la reunió de la mesa d'avui la proposta de JxCat per reformar la llei de la Presidència i permetre la investidura a distància, i portar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) la investidura de Puigdemont per garantir-ne tots els drets. Dues decisions que, segons el grup parlamentari del president, han estat "unilaterals i arbitràries". Així s'ha encarregat de verbalitzar-ho Eduard Pujol, portaveu adjunt de JxCat, que ha demanat coordinació.
Al cap de pocs minuts, fonts parlamentàries properes a Torrent han volgut deixar clar que el president del Parlament havia posat en coneixement de Josep Costa, vicepresident primer de la cambra, que presentaria el recurs a Estrasburg. "No hi ha hagut cap oposició", destacaven les mateixes fonts. El xoc s'ha acabat de confirmar quan el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha comparegut en roda de premsa a primera hora de la tarda per demanar "seriositat, rigor i discreció" a JxCat a l'hora de negociar.
Gestos unilaterals
Segons Sabrià, cal acabar amb les "filtracions" i el "costum de fer una proposta al matí i una altra a la tarda a través dels mitjans". Els republicans no van rebre de bon grat dues coses que van passar fa uns dies: que Elsa Artadi, portaveu de grup de JxCat, donés per fet un acord "immediat" en una entrevista a TV3, i que a finals de setmana registressin en solitari i sense comunicar-ho dues iniciatives per permetre la investidura a distància -dijous, una petició per activar la comissió de reforma del reglament, i divendres una proposició de modificació de la llei de Presidència-.
En essència, el xoc parteix de la divisió sobre el rol de Puigdemont. El seu entorn el vol amb un paper executiu, encara que això impliqui forçar la normativa per permetre una votació no presencial, forçant el xoc amb el Tribunal Constitucional, que va deixar clar que aquesta via no era legal, en base al resultat del 21-D. En canvi, ERC aposta per un reconeixement més simbòlic de la seva legitimitat que li atorgués un rol més representatiu, per bé que amb una estructura pròpia, ja que entén que la via de JxCat pot dilatar-se pels recursos i acabar tombada, amb conseqüències per als diputats ja encausats i la mesa del Parlament -conseqüències penals que l'ANC reclama entomar-.
Dos mesos del 21-D
Els lletrats del Parlament van deixar aturat el calendari de la investidura en un informe polèmic que van entregar divendres passat a Torrent. El president del Parlament va decidir suspendre el debat convocat per al 30 de gener en considerar que no es donaven les "garanties" suficients, i això encara cou a JxCat. "Les garanties les tenim, i les tenim aquí, no a Estrasburg", ha reflexionat avui Eduard Pujol. De l'ajornament de la investidura prové bona part del malestar, com també del fet que Puigdemont va enviar -sense avisar Torrent- una carta per demanar-li empara.
El president a l'exili intervé sovint en les reunions de grup -aquest dimarts, sense anar més lluny, ho ha tornat a fer- i, segons el seu calendari, a principis de març preveu haver format Govern. Les dues formacions, tot i les tensions existents, tenen clar que han d'arribar a un acord si no volen conduir el país a noves eleccions. A falta d'una entesa sobre la investidura, ERC i Junts per Catalunya tenen encarrilat el disseny de l'executiu, tot i que les tensions actuals han congelat el repartiment.
"Som els únics que seiem sempre. Porten el fre de mà i no s'atreveixen a dir-ho. Estan espantats i sembla que vulguin convertir la derrota de partit en derrota de país", sosté un dirigent proper a Puigdemont. "Sembla que no s'atreveixin a dir que no volen investir-lo", recalca una altra font consultada. Malgrat això, tampoc falten veus dins de Junts per Catalunya que ja albiren la possibilitat d'impulsar un pla B -Jordi Sànchez, Jordi Turull i Elsa Artadi- davant les dificultats per restituir Puigdemont.
De fet, des d'ERC s'assegura que tothom és conscient que el president exiliat no podrà governar, fins i tot a dins de JxCat, però que des d'aquest grup volen acusar els republicans de no haver-ho batallat prou per culpar-los de l'incompliment del seu principal compromís electoral -que, si guanyava, Puigdemont tornaria per governar-. Per això, eviten parlar d'alternatives i afirmen que cada cop més gent al PDECat i a la llista del president reclamen abordar un pla B per sortir de la paràlisi, motiu pel qual ERC opta per esperar i que sigui el propi entorn de Puigdemont qui plantegi fórmules que passin, tal com proposaven els republicans en campanya, per un Govern legítim a l'exterior i un d'executiu a l'interior.
Manca de confiança
D'aquesta manera, les diferències es poden resumir en una manca de confiança entre els dirigents dels dos principals grups independentistes que es forja arran de la gestió de les setmanes posteriors a l'1-O i, sobretot, de la campanya electoral. Per aquest motiu, JxCat tira pel dret registrant iniciatives al Parlament que collen Torrent i forcen els republicans a avançar, i aquests, al seu torn, reclamen un acord global que inclogui tant una investidura viable com la conformació del Govern i el full de ruta.
La guspira s'ha encès definitivament després que Roger Torrent, president del Parlament, hagi pres dues decisions: deixar fora de la reunió de la mesa d'avui la proposta de JxCat per reformar la llei de la Presidència i permetre la investidura a distància, i portar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) la investidura de Puigdemont per garantir-ne tots els drets. Dues decisions que, segons el grup parlamentari del president, han estat "unilaterals i arbitràries". Així s'ha encarregat de verbalitzar-ho Eduard Pujol, portaveu adjunt de JxCat, que ha demanat coordinació.
Al cap de pocs minuts, fonts parlamentàries properes a Torrent han volgut deixar clar que el president del Parlament havia posat en coneixement de Josep Costa, vicepresident primer de la cambra, que presentaria el recurs a Estrasburg. "No hi ha hagut cap oposició", destacaven les mateixes fonts. El xoc s'ha acabat de confirmar quan el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha comparegut en roda de premsa a primera hora de la tarda per demanar "seriositat, rigor i discreció" a JxCat a l'hora de negociar.
Gestos unilaterals
Segons Sabrià, cal acabar amb les "filtracions" i el "costum de fer una proposta al matí i una altra a la tarda a través dels mitjans". Els republicans no van rebre de bon grat dues coses que van passar fa uns dies: que Elsa Artadi, portaveu de grup de JxCat, donés per fet un acord "immediat" en una entrevista a TV3, i que a finals de setmana registressin en solitari i sense comunicar-ho dues iniciatives per permetre la investidura a distància -dijous, una petició per activar la comissió de reforma del reglament, i divendres una proposició de modificació de la llei de Presidència-.
En essència, el xoc parteix de la divisió sobre el rol de Puigdemont. El seu entorn el vol amb un paper executiu, encara que això impliqui forçar la normativa per permetre una votació no presencial, forçant el xoc amb el Tribunal Constitucional, que va deixar clar que aquesta via no era legal, en base al resultat del 21-D. En canvi, ERC aposta per un reconeixement més simbòlic de la seva legitimitat que li atorgués un rol més representatiu, per bé que amb una estructura pròpia, ja que entén que la via de JxCat pot dilatar-se pels recursos i acabar tombada, amb conseqüències per als diputats ja encausats i la mesa del Parlament -conseqüències penals que l'ANC reclama entomar-.
Dos mesos del 21-D
Els lletrats del Parlament van deixar aturat el calendari de la investidura en un informe polèmic que van entregar divendres passat a Torrent. El president del Parlament va decidir suspendre el debat convocat per al 30 de gener en considerar que no es donaven les "garanties" suficients, i això encara cou a JxCat. "Les garanties les tenim, i les tenim aquí, no a Estrasburg", ha reflexionat avui Eduard Pujol. De l'ajornament de la investidura prové bona part del malestar, com també del fet que Puigdemont va enviar -sense avisar Torrent- una carta per demanar-li empara.
El president a l'exili intervé sovint en les reunions de grup -aquest dimarts, sense anar més lluny, ho ha tornat a fer- i, segons el seu calendari, a principis de març preveu haver format Govern. Les dues formacions, tot i les tensions existents, tenen clar que han d'arribar a un acord si no volen conduir el país a noves eleccions. A falta d'una entesa sobre la investidura, ERC i Junts per Catalunya tenen encarrilat el disseny de l'executiu, tot i que les tensions actuals han congelat el repartiment.
Eduard Pujol i Elsa Artadi, en la ronda de contactes amb Roger Torrent. Foto: ACN
"Som els únics que seiem sempre. Porten el fre de mà i no s'atreveixen a dir-ho. Estan espantats i sembla que vulguin convertir la derrota de partit en derrota de país", sosté un dirigent proper a Puigdemont. "Sembla que no s'atreveixin a dir que no volen investir-lo", recalca una altra font consultada. Malgrat això, tampoc falten veus dins de Junts per Catalunya que ja albiren la possibilitat d'impulsar un pla B -Jordi Sànchez, Jordi Turull i Elsa Artadi- davant les dificultats per restituir Puigdemont.
De fet, des d'ERC s'assegura que tothom és conscient que el president exiliat no podrà governar, fins i tot a dins de JxCat, però que des d'aquest grup volen acusar els republicans de no haver-ho batallat prou per culpar-los de l'incompliment del seu principal compromís electoral -que, si guanyava, Puigdemont tornaria per governar-. Per això, eviten parlar d'alternatives i afirmen que cada cop més gent al PDECat i a la llista del president reclamen abordar un pla B per sortir de la paràlisi, motiu pel qual ERC opta per esperar i que sigui el propi entorn de Puigdemont qui plantegi fórmules que passin, tal com proposaven els republicans en campanya, per un Govern legítim a l'exterior i un d'executiu a l'interior.
Manca de confiança
D'aquesta manera, les diferències es poden resumir en una manca de confiança entre els dirigents dels dos principals grups independentistes que es forja arran de la gestió de les setmanes posteriors a l'1-O i, sobretot, de la campanya electoral. Per aquest motiu, JxCat tira pel dret registrant iniciatives al Parlament que collen Torrent i forcen els republicans a avançar, i aquests, al seu torn, reclamen un acord global que inclogui tant una investidura viable com la conformació del Govern i el full de ruta.
Puigdemont i Torrent el dia que es van reunir a Brussel·les Foto: Europa Press