Procés català: Crònica

La negociació entre JxCat i ERC s'inunda de retrets

Els republicans acusen la candidatura de Puigdemont d'impulsar unilateralment iniciatives, mentre que la llista del president es queixa que Torrent les frena i actua també sense consultar

El rol del líder de JxCat i la fórmula per investir-lo o reconèixer la seva legitimitat torpedinen unes converses marcades per la desconfiança mútua

La tensió entre JxCat i ERC per la investidura es trasllada a la mesa del Parlament

| 13/02/2018 a les 21:30h
Especial: Les cròniques de NacióDigital
Arxivat a: Política, Parlament de Catalunya, mesa del Parlament, Elsa Artadi, mesa, Sergi Sabrià, ERC, Roger Torrent, procés català, Parlament, Eduard Pujol, Junts per Catalunya
Sergi Sabrià i Gerard Gómez del Moral (ERC), i Eduard Pujol i Gemma Geis (JxCat), a la junta de portaveus | ACN
Entre l'ajornament de la investidura i la convulsa jornada parlamentària d'aquest dimarts han passat dues setmanes exactes. Un període en què Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han evidenciat les diferències sobre la investidura de Carles Puigdemont, sobre la manera de negociar i sobre l'estratègia jurídica a seguir per permetre donar sortida a la legislatura que va néixer amb els resultats del 21-D. Els retrets han passat de l'esfera privada -hàbitat en el qual transitaven en els últims mesos- fins a primera fila. El xoc d'estratègies és evident i cap dels dos té interès en amagar-ho.

La guspira s'ha encès definitivament després que Roger Torrent, president del Parlament, hagi pres dues decisions: deixar fora de la reunió de la mesa d'avui la proposta de JxCat per reformar la llei de la Presidència i permetre la investidura a distància, i portar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) la investidura de Puigdemont per garantir-ne tots els drets. Dues decisions que, segons el grup parlamentari del president, han estat "unilaterals i arbitràries". Així s'ha encarregat de verbalitzar-ho Eduard Pujol, portaveu adjunt de JxCat, que ha demanat coordinació.


Al cap de pocs minuts, fonts parlamentàries properes a Torrent han volgut deixar clar que el president del Parlament havia posat en coneixement de Josep Costa, vicepresident primer de la cambra, que presentaria el recurs a Estrasburg. "No hi ha hagut cap oposició", destacaven les mateixes fonts. El xoc s'ha acabat de confirmar quan el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha comparegut en roda de premsa a primera hora de la tarda per demanar "seriositat, rigor i discreció" a JxCat a l'hora de negociar.

Gestos unilaterals

Segons Sabrià, cal acabar amb les "filtracions" i el "costum de fer una proposta al matí i una altra a la tarda a través dels mitjans". Els republicans no van rebre de bon grat dues coses que van passar fa uns dies: que Elsa Artadi, portaveu de grup de JxCat, donés per fet un acord "immediat" en una entrevista a TV3, i que a finals de setmana registressin en solitari i sense comunicar-ho dues iniciatives per permetre la investidura a distància -dijous, una petició per activar la comissió de reforma del reglament, i divendres una proposició de modificació de la llei de Presidència-.

En essència, el xoc parteix de la divisió sobre el rol de Puigdemont. El seu entorn el vol amb un paper executiu, encara que això impliqui forçar la normativa per permetre una votació no presencial, forçant el xoc amb el Tribunal Constitucional, que va deixar clar que aquesta via no era legal, en base al resultat del 21-D. En canvi, ERC aposta per un reconeixement més simbòlic de la seva legitimitat que li atorgués un rol més representatiu, per bé que amb una estructura pròpia, ja que entén que la via de JxCat pot dilatar-se pels recursos i acabar tombada, amb conseqüències per als diputats ja encausats i la mesa del Parlament -conseqüències penals que l'ANC reclama entomar-.

Dos mesos del 21-D

Els lletrats del Parlament van deixar aturat el calendari de la investidura en un informe polèmic que van entregar divendres passat a Torrent. El president del Parlament va decidir suspendre el debat convocat per al 30 de gener en considerar que no es donaven les "garanties" suficients, i això encara cou a JxCat. "Les garanties les tenim, i les tenim aquí, no a Estrasburg", ha reflexionat avui Eduard Pujol. De l'ajornament de la investidura prové bona part del malestar, com també del fet que Puigdemont va enviar -sense avisar Torrent- una carta per demanar-li empara.

El president a l'exili intervé sovint en les reunions de grup -aquest dimarts, sense anar més lluny, ho ha tornat a fer- i, segons el seu calendari, a principis de març preveu haver format Govern. Les dues formacions, tot i les tensions existents, tenen clar que han d'arribar a un acord si no volen conduir el país a noves eleccions. A falta d'una entesa sobre la investidura, ERC i Junts per Catalunya tenen encarrilat el disseny de l'executiu, tot i que les tensions actuals han congelat el repartiment.
 

Eduard Pujol i Elsa Artadi, en la ronda de contactes amb Roger Torrent. Foto: ACN


"Som els únics que seiem sempre. Porten el fre de mà i no s'atreveixen a dir-ho. Estan espantats i sembla que vulguin convertir la derrota de partit en derrota de país", sosté un dirigent proper a Puigdemont. "Sembla que no s'atreveixin a dir que no volen investir-lo", recalca una altra font consultada. Malgrat això, tampoc falten veus dins de Junts per Catalunya que ja albiren la possibilitat d'impulsar un pla B -Jordi Sànchez, Jordi Turull i Elsa Artadi- davant les dificultats per restituir Puigdemont.

De fet, des d'ERC s'assegura que tothom és conscient que el president exiliat no podrà governar, fins i tot a dins de JxCat, però que des d'aquest grup volen acusar els republicans de no haver-ho batallat prou per culpar-los de l'incompliment del seu principal compromís electoral -que, si guanyava, Puigdemont tornaria per governar-. Per això, eviten parlar d'alternatives i afirmen que cada cop més gent al PDECat i a la llista del president reclamen abordar un pla B per sortir de la paràlisi, motiu pel qual ERC opta per esperar i que sigui el propi entorn de Puigdemont qui plantegi fórmules que passin, tal com proposaven els republicans en campanya, per un Govern legítim a l'exterior i un d'executiu a l'interior.

Manca de confiança

D'aquesta manera, les diferències es poden resumir en una manca de confiança entre els dirigents dels dos principals grups independentistes que es forja arran de la gestió de les setmanes posteriors a l'1-O i, sobretot, de la campanya electoral. Per aquest motiu, JxCat tira pel dret registrant iniciatives al Parlament que collen Torrent i forcen els republicans a avançar, i aquests, al seu torn, reclamen un acord global que inclogui tant una investidura viable com la conformació del Govern i el full de ruta.
 

Puigdemont i Torrent el dia que es van reunir a Brussel·les Foto: Europa Press

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Convergència i la pregunta final del procès
Quin pais!, 13/02/2018 a les 23:30
+27
-8
El personalisme convergent els ha dut a un atzucac: o admeten que ells el que volen es manar i per tant Puigdemont ha de ser President si o si i peti qui peti, o deixen que sigui President algú que no obligui l'independentisme a fer un triple salt mortal a la major glòria dels interesos dels convergents, que resulta que no tenen pla B ni candidats alternatius.

Es hora de que Convergència respongui a la pregunta final del procés: Això va de que Catalunya sigui independent o de que Convergència governi a Catalunya?

Els que portem 6 anys sense empassar-nos aquesta murga tenim ben clara la resposta. I seguirem esperant que els minyons indepes la vegin amb els seus propis ulls, com alguns s'estimen més deixar Catalunya sense govern abans que admetre que el màxim dirigent del seu partit no està en situació de ser President de la Generalitat.
A punt a punt d'arribar a Itaca.
Anònim, 14/02/2018 a les 00:23
+20
-2
Itaca t'ha donat el bell viatge
Sense ella no hauries sortit
I si la trobes pobre no es que Itaca t'hagi enganyat
Savi com be t'has fet, hauras descobert que qui t'ha enganyat es qui n'ha fet us d'ella en benefici propi.

I colorin, colorado...

El vertable final del viatge a Itaca
Anònim, 14/02/2018 a les 00:25
+23
-2
O altrament dit: la Gran Enganyifa
Ja ja
Anònim, 14/02/2018 a les 07:11
+5
-4
Ante tanto fanatismo la dialéctica es estéril e innecesaria. 155, GUARDIA CIVIL, TRIBUNALES Y CIUDADANOS. Esto lo entienden de maravilla. No veas lo que nos preocupa esto en el resto de España!
Martí i Pol.
Vicenç Ramoneda, 14/02/2018 a les 07:17
+4
-4
I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t'ha tocat viure,
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.
Martí i Pol.
Amunt Tabarnia!!
Anònim, 14/02/2018 a les 09:02
+11
-4
Impresionado estoy con el fino humor de los de la Dinamarca del sur. Parodian como nadie el desgobierno, corrupción y caciquismo casposo de la más patética de las repúblicas bananeras. clap, clap, clap....!! Impresionante espectáculo si senyor.
Monsieur!! Autre de mejillones sil´vous plaítes!!
Al servei de quins interessos esteu?
Emprenyat, 14/02/2018 a les 11:15
+3
-0
Quina vergonya!
Consens amb sentit
Manent ( Tagamanent ), 14/02/2018 a les 14:58
+0
-9
Si no hi tenen persones de bé , si més no , que es trobi un home bo o amb efecte i afecte una bona dona bona -- amb nom català - que ens tregui de l'empantanegament.
molt bé! feu el que ells volen
Jordi PO, 14/02/2018 a les 16:28
+6
-4
molt bé "nens" ells volen que ens dividim i vosaltres ho feu, no se qui es pitjor i si podem comfiar en vosaltres (TOTS)
El missatge del poble és clar
Anònim, 14/02/2018 a les 16:32
+2
-8
Tal com va apuntar ANC l'altre dia, es el reflex del que el poble vol.
Si teniu por plegueu i deixeu pas amb uns altres més valents que fagin efectiva la elecció del poble.
Visca la República!
Nada nuevo bajo el sol
Anònim, 14/02/2018 a les 17:40
+4
-0
Los políticos hace ya meses que pasaron de pantalla y activaron el modo electoral. El gran problema que tienen es como gestionar la frustración (totalmente legítima) de una gran parte de la ciudadanía catalana a la que le han vendido un bonito sueño.

Los partidos independentistas dejaron claro a lo que estaban jugando cuando no se reeditó JxS, que hubiese sido lo lógico si realmente se estaba dispuesto a defender la opción legitimidad frente a unas elecciones impuestas.

Ahora, desencanto y frustración, bien utilizados, puede ser un arma mortal para superar al rival y hacerse con el control del electorado independentista y con ello con el control de la Generalitat.

Veamos quien se lleva el gato al agua

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Els joves pallaresos al Gran Canaria Arena, entre ells el Pau, el tercer per la dreta | Pau Vila
Jordi Ubach
01/01/1970
Parlem en exclusiva amb el jove de Tremp que va ser detingut el passat divendres per entrar una estelada a la Copa del Rei de bàsquet | Vila relata la seva violenta detenció i assegura que els fets pels que se l’acusa són falsos | El pallarès torna de Gran Canària amb antecedents i una multa de 720 euros
01/01/1970
El canvi, que escurça el termini, respon a la demanda reiterada de diferents sectors de la comunitat educativa
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Ada Colau van comparèixer la mateixa nit de l'atemptat | ACN
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El Saló Verge de Montserrat es va convertir en el centre d'operacions a l'edifici governamental, mentre que a Interior s'hi va situar immediatament el gabinet de crisi | Junqueras va quedar retingut 25 minuts a Sant Vicenç dels Horts arran de l'Operació Gàbia que es va posar en marxa per capturar els autors materials