habitatge

La CUP planteja tres escletxes perquè els ajuntament expropiïn habitatges buits als bancs

Maria Sirvent reclama una nova llei catalana de l'habitatge que protegeixi la funció social dels pisos i permeti les expropiacions "sense cap tipus de compensació"

| 13/02/2018 a les 12:55h
Arxivat a: Política, procés català, Parlament, Maria Sirvent, Glòria Rubio, CUP, habitatge

La diputada de la CUP Maria Sirvent i la regidora de Sabadell Glòria Rubio, en la roda de premsa, al Parlament. Foto: CUP


La CUP reclama als ajuntaments que explorin diverses vies per expropiar pisos buits a les entitats financeres. Glòria Rubio, regidora d'habitatge de Sabadell, ha explicat aquest dimarts al Parlament, junt a la diputada anticapitalista Mireia Sirvent, que un informe del col·lectiu Ronda ha identificat tres escletxes legals per tal que els consistoris puguin fer-ho, fins i tot després que el Tribunal Constitucional hagi tombat les dues lleis contra l'emergència habitacional aprovades per unanimitat a la cambra, el contingut de les quals consideren "del tot insuficient".


Segons aquest informe, el primer d'aquests procediments és fent ús del pla local de protecció civil, situant el problema de l'habitatge "com a risc greu de catàstrofe pública". La segona via és establir un pla d'obres o serveis adequat, cosa que normalment s'ha "usat per al desenvolupament d'infraestructures, més en l'àmbit autonòmic o estatal". Finalment, la tercera escletxa és a través de les fórmules previstes per a l'execució dels sistemes urbanístiques, és a dir, a través de reformes dels plans d'urbanisme.

Així, Rubio s'ha compromès "a iniciar les vies més adequades" des dels ajuntaments governats per la CUP, "perquè la situació d'habitatge és greu". "Ens sorprèn que hàgim normalitzat certes dades i notícies", i ha lamentat i ha recordat els beneficis d'algunes entitats financeres durant el 2017, com el Banc Sabadell (800 milions), CaixaBank (1.684 milions), el BBVA (4.000 milions) o el Banc Santander (5.000 milions). Així mateix, ha qualificat com a "terrorisme d'estat afirmar que els desnonaments són una llegenda urbana", tal com va fer el director general de CaixaBank, Juan Antonio Alcaraz.

Foment de la compra

En tot cas, la regidora espera que altres formacions també "comencin a desenvolupar els procediments d'expropiació definitiva" fent ús de l'informe encarregat per la CUP, mentre que Sirvent ha denunciat que, més enllà del món local, "la normativa actual, lluny de resguardar la funció social de l'habitatge, és un instrument afilat que fomenta polítiques que incentiven l'especulació", així com posa facilitats a la compra, dificulta el lloguer i aplica "polítiques d'activació de la construcció com a dinamitzador econòmic".

Igualment, la diputada denuncia que "els abusos bancaris i la corrupció són una realitat que queda impune", motiu pel qual crida els parlamentaris a coordinar-se "amb els municipis i fugir de lluites buides de contingut i plenes de simbolisme" per tal que "les institucions es posin al servei de la voluntat popular i la sobirania" i es puguin "garantir drets de les classes treballadores i populars". En aquest sentit, Sirvent reclama una nova llei catalana de l'habitatge que protegeixi la funció social dels pisos i permeti les expropiacions "sense cap tipus de compensació", ja que "banquers i tenidors segueixen robant amb el beneplàcit de les administracions".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Molt ben dit
Antoni Ferret, 13/02/2018 a les 22:26
+0
-0
M'adhereixo:
"la normativa actual, lluny de resguardar la funció social de l'habitatge, és un instrument afilat que fomenta polítiques que incentiven l'especulació", així com posa facilitats a la compra, dificulta el lloguer i aplica "polítiques d'activació de la construcció com a dinamitzador econòmic".

I també:
una nova llei catalana de l'habitatge que protegeixi la funció social dels pisos i permeti les expropiacions "sense cap tipus de compensació", ja que "banquers i tenidors segueixen robant amb el beneplàcit de les administracions".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol March | 4 comentaris
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Ferran Casas
01/01/1970
L'anterior cap de files de la CUP aclareix avui si va al Suprem, per on avui passen Mas i Lloveras. Rovira va intentar ahir, després de la seva declaració, que ERC mantingués la bandera de l'1-O. També són notícia el nou ministre espanyol d'Economia, Esther Capella i la policia, Jaume Roures, "Egunkaria" i el mestre Fabra
Els joves pallaresos al Gran Canaria Arena, entre ells el Pau, el tercer per la dreta | Pau Vila
Jordi Ubach
01/01/1970
Parlem en exclusiva amb el jove de Tremp que va ser detingut el passat divendres per entrar una estelada a la Copa del Rei de bàsquet | Vila relata la seva violenta detenció i assegura que els fets pels que se l’acusa són falsos | El pallarès torna de Gran Canària amb antecedents i una multa de 720 euros
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Ada Colau van comparèixer la mateixa nit de l'atemptat | ACN
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El Saló Verge de Montserrat es va convertir en el centre d'operacions a l'edifici governamental, mentre que a Interior s'hi va situar immediatament el gabinet de crisi | Junqueras va quedar retingut 25 minuts a Sant Vicenç dels Horts arran de l'Operació Gàbia que es va posar en marxa per capturar els autors materials