13
de febrer
del
2018
Actualitzat
a la
13:43h
La diputada de la CUP Maria Sirvent i la regidora de Sabadell Glòria Rubio, en la roda de premsa, al Parlament. Foto: CUP
La CUP reclama als ajuntaments que explorin diverses vies per expropiar pisos buits a les entitats financeres. Glòria Rubio, regidora d'habitatge de Sabadell, ha explicat aquest dimarts al Parlament, junt a la diputada anticapitalista Mireia Sirvent, que un informe del col·lectiu Ronda ha identificat tres escletxes legals per tal que els consistoris puguin fer-ho, fins i tot després que el Tribunal Constitucional hagi tombat les dues lleis contra l'emergència habitacional aprovades per unanimitat a la cambra, el contingut de les quals consideren "del tot insuficient".
Segons aquest informe, el primer d'aquests procediments és fent ús del pla local de protecció civil, situant el problema de l'habitatge "com a risc greu de catàstrofe pública". La segona via és establir un pla d'obres o serveis adequat, cosa que normalment s'ha "usat per al desenvolupament d'infraestructures, més en l'àmbit autonòmic o estatal". Finalment, la tercera escletxa és a través de les fórmules previstes per a l'execució dels sistemes urbanístiques, és a dir, a través de reformes dels plans d'urbanisme.
Així, Rubio s'ha compromès "a iniciar les vies més adequades" des dels ajuntaments governats per la CUP, "perquè la situació d'habitatge és greu". "Ens sorprèn que hàgim normalitzat certes dades i notícies", i ha lamentat i ha recordat els beneficis d'algunes entitats financeres durant el 2017, com el Banc Sabadell (800 milions), CaixaBank (1.684 milions), el BBVA (4.000 milions) o el Banc Santander (5.000 milions). Així mateix, ha qualificat com a "terrorisme d'estat afirmar que els desnonaments són una llegenda urbana", tal com va fer el director general de CaixaBank, Juan Antonio Alcaraz.
Foment de la compra
En tot cas, la regidora espera que altres formacions també "comencin a desenvolupar els procediments d'expropiació definitiva" fent ús de l'informe encarregat per la CUP, mentre que Sirvent ha denunciat que, més enllà del món local, "la normativa actual, lluny de resguardar la funció social de l'habitatge, és un instrument afilat que fomenta polítiques que incentiven l'especulació", així com posa facilitats a la compra, dificulta el lloguer i aplica "polítiques d'activació de la construcció com a dinamitzador econòmic".
Igualment, la diputada denuncia que "els abusos bancaris i la corrupció són una realitat que queda impune", motiu pel qual crida els parlamentaris a coordinar-se "amb els municipis i fugir de lluites buides de contingut i plenes de simbolisme" per tal que "les institucions es posin al servei de la voluntat popular i la sobirania" i es puguin "garantir drets de les classes treballadores i populars". En aquest sentit, Sirvent reclama una nova llei catalana de l'habitatge que protegeixi la funció social dels pisos i permeti les expropiacions "sense cap tipus de compensació", ja que "banquers i tenidors segueixen robant amb el beneplàcit de les administracions".