Filiprim: anàlisi

​García i De la Morena volen saber si Déu existeix

«El més curiós de García és la seva afició a criticar el periodisme que es fa avui, les relacions de poder, el mal fer dels empresaris... I el periodisme lamentable que feia ell a la seva època què?»

| 13/02/2018 a les 11:11h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Mitjans, anàlisi, Salvados, Jordi Évole, José María García, José Ramón de la Morena, Filiprim
García i de la Morena, al «Salvados» | La Sexta
És tan important tenir bones idees! I poder dur-les a la pràctica encara més, esclar. A Salvados habitualment en tenen. El que no sabem és quin percentatge de bones idees poden dur a la pràctica, potser algun dia Jordi Évole ens ho pot explicar. Tindria la seva gràcia. Mentrestant ens van alimentant amb programes d’allò més variats i quasi sempre interessants. Quan vaig saber que el capítol de diumenge passat era una trobada entre José María García i José Ramón de la Morena el primer que vaig pensar va ser: “Quina bona idea!”.

Evidentment el primer que cal valorar és el mèrit d’aconseguir-ho. L’explicació no té gaire secret, es deu al prestigi i la repercussió del programa. Van acceptar la proposta per això. Punt. Qui sap si també hi havia un component psicològic afegit, els dos monstres de la ràdio nocturna, enfrontats durant molts anys, que es van dir de tot en antena, tenien la necessitat de reconciliar-se públicament? Qui sap? Els egos són grans i capritxosos. Sigui com sigui, Évole va aconseguir reunir-los i el programa ens va proporcionar molt bons moments. 

 
De fet això és una mica inexacte perquè la millor part va ser la primera, la conversa a soles entre el periodista i José María García. Abans hi va haver un pròleg bastant innecessari amb uns quants convidats opinant sobre els dos protagonistes i la seva històrica rivalitat. El que tenia més sentit era la presència de Perico Delgado, que després va recordar l’episodi que el va enfrontar amargament amb García. La resta –Fernando Ónega, Cristina Pardo, José Mercé i Alfredo Pérez Rubalcaba- hi estaven una mica de farciment luxós, no injectaven valor afegit.

Molt bona l’entrada de García al restaurant de la trobada, amb la càmera seguint-lo mentre saluda els cambrers. Évole el va advertir que malgrat la seva relació amistosa, li faria preguntes incòmodes: “Yo cuando me siento a entrevistar no conozco ni a mi padre”, li va etzibar ell. Les preguntes van ser incisives, en efecte: li va treure temes que farien pujar els colors a tothom, les seves males maneres, el seu ego desbocat, els insults que proferia a tothom que no li queia bé. 

El hit va ser la trucada al rei emèrit Joan Carles, amb qui García sempre ha presumit de tenir bona amistat. El senyor es va comportar molt malament, responia desganat, amb mal humor i sense ganes. Va acabar penjant-los el telèfon. Demostrava així el pèssim moment de la institució a qui representa i sobretot del seu servei de premsa. Esclar que encara millor que fos així, tothom va poder comprovar com de caducats estan. La revelació de García sobre el dia que es van trobar i a compte del jersei vermell que lluïa el periodista, el rei li va dir: “No sabía que te vestías de maricón”. “Es de lo único que no se le puede acusar a usted, majestad”, diu que li va respondre. Sigui veritat o no, jo estava al sofà aplaudint amb les orelles.
 
El més curiós de García és la seva afició a criticar el periodisme que es fa avui, les relacions de poder, el mal fer dels empresaris... I el periodisme lamentable que feia ell a la seva època què? Évole, repeteixo, va tenir l’habilitat d’escoltar-lo i anar-li incrustant exemples de la seva mala praxi. El de Delgado, la guerra amb Jesús Gil i Ramon Mendoza i, per rematar-ho, l’odi amb De La Morena. En aquesta part el programa va perdre una mica de gas. La conversa d’Évole amb ell va ser curta i precipitada, potser podia haver donat per una mica més. 

Molt bona l’entrada en escena de De la Morena al restaurant, el xoc del retrobament va ser notable i es notava que els dos lluitaven contra l’estranyesa. Bon moment! Llàstima que després tot s’acabés massa ràpid i la sensació de desaprofitament regnés sobre la de satisfacció total. García es va posar nerviós i ho volia acabar ràpid. El final definitiu va ser de traca: Évole es va aixecar i els va deixar parlant sobre l’existència de Déu. No crec que la conversa durés gaire estona més. Devien concloure de seguida que Déu era binari i que estava en aquells moments assegut a la taula.

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

impostures
JRRiudoms, 13/02/2018 a les 13:20
+3
-2
L'Evole es deu pensar que és Déu, i que les seves impertinençes i rampes tothom les ha d'aplaudir i riure... Vanagloria de dos dies i mig, i encara.

Atentament
i ara !!
Deu 10, 13/02/2018 a les 22:10
+1
-0
Truqueu al Cañizares que és d'aquest ram

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un moment de les votacions de l'AGO de l'ANC al poliesportiu de la Mar Bella | ANC
Ferran Casas | 3 comentaris
01/01/1970
Ja s'han abonat 3,8 milions en concepte de multes i fiances | L'Assemblea aprova els comptes anuals i tomba les dues esmenes a la totalitat al full de ruta que busca com fer efectiva la República i recuperar el liderat del procés
01/01/1970
"Si després ha de tornar a la presó, exercirà com a president de la Generalitat des de la presó", ha assegurat el seu advocat a TV3
Soraya Sáenz de Santamaría i Íñigo Méndez, en roda de premsa. | ACN
Roger Pi de Cabanyes | 9 comentaris
01/01/1970
Els populars necessiten obrir nous fronts allà on Ciutadans encara no ha aconseguit arrelar i contrarestar davant l'opinió pública el revés del TC a la doctrina Wert
L'obra amb els presos polítics catalans censurada a Arco | Youtube
Toni Vall | 13 comentaris
01/01/1970
«El millor epíleg per la tirallonga de disbarats -raper a la presó, exposició d'Arco censurada i llibre Fariña segrestat- era sens dubte que Joaquín Reyes disfressat de Puigdemont fos abordat per sis guàrdies civils que el volien detenir. Déu existeix!»
Reunió del consell executiu durant la legislatura passada | ACN
01/01/1970
JxCat i ERC preveuen tornar a l'estadi anterior a l'aplicació del 155, que va suprimir les delegacions catalanes | El front internacional serà un element clau de l'executiu, tot i que Afers Exteriors podria perdre la categoria de conselleria i integrar-se a Presidència
Hospital del Pilar | Adrià Costa
Toni Vall
01/01/1970
«​Quina experiència tan especial la de parlar amb un metge, la de comprendre’l i que et comprengui»
Carles Puigdemont intervé al míting de Junts per Catalunya a Vic | Junts per Catalunya
Oriol March | 46 comentaris
01/01/1970
El president a l'exili continuarà a Brussel·les, on disposarà de reconeixement i atribucions polítiques | Jordi Sànchez serà la primera opció alternativa per liderar el Govern, però Turull i Junqueras també figuren com a alternatives