13
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
19:41h
El consell d'administració de Planeta va cessar aquest dilluns José Manuel Lara García com a conseller delegat, i va designar en el seu lloc Carlos Fernández, fins ara vicepresident. D'aquesta manera, el president de la companyia editorial, Josep Creuheras, es fa amb el control total de la companyia desplaçant el fill del desaparegut José Manuel Lara Bosch, mort el gener del 2015. El comunicat oficial parla d'un canvi destinat a impulsar Planeta davant la "gran transformació dels models de negoci" però s'apunta que el ja exconseller delegat aspirava a presidir la companyia i hauria estat derrotat per Creuheras.
A Planeta, històricament centrada en el món editorial però que ara es fa forta en el sector audiovisual gràcies a Atresmedia (Antena 3, la Sexta i Onda Cero), s'ha viscut una lluita sorda pel poder des de la mort de Lara Bosch. El pols entre Lara García i Crehueras ha estat constant durant tres anys i fet evident un conflicte intern en el cor mateix de la família Lara. El patriarca, José Manuel Lara Hernández, mort el 2003, va construir un imperi que va esquarterar repartint el paquet d'accions a parts gairebé iguals entre els seus quatre fills: José Manuel, Fernando, Inés i Maribel. Però la cohesió familiar sempre va ser millorable. Enmig de les tensions entre els germans, Creuheras va convertir-se en un home imprescindible per la seva capacitat de sumar voluntats.
Un bon jugador de cartes
Creuheras va entrar a Planeta a inicis dels vuitanta i ràpidament es va guanyar la confiança del patriarca. El seu domini de les bambolines empresarials i del bridge, al qual eren també aficionats els Lara, va consolidar la seva relació. L'actual president es va convertir el braç dret del petit dels Lara, Fernando, que li va confiar per exemple la gestió del club dels seus amors, el RCD Espanyol. El germà gran, José Manuel, era el destinat a la successió. Fins que el 1985, es va produir un gir sobtat i el fundador, Lara Hernández, va col·locar Fernando com a hereu del "tron" empresarial, relegant José Manuel a responsable de Planeta Agostini i a les col·leccions de fascicles. El pare no li va perdonar algunes operacions com ara la compra de diversos segells d'Amèrica Llatina sense consultar-lo.
Directius que van viure aquell episodi en primera persona expliquen que va ser un cop molt dur per al germà gran, que gràcies al seu caràcter fort va reeixir. Mentrestant, Creuheras va anar pujant esglaons en el grup, exercint durant un temps com a responsable de relacions públiques. Va ser una tragèdia la que va capgirar altre cop l'escenari. L'agost de 1995, Fernando moria en un accident de transit. Es va donar el fet que, pocs minuts després, passava per la carretera mossèn Josep Maria Ballarin, qui només va poder donar l'extremunció al ferit. D'aquell episodi va néixer la fructífera relació de Ballarin amb Planeta.
Tutor dels fills de Fernando
La relació entre Fernando i Creuheras era molt estreta. Tant que en el directiu va recaure ser el tutor dels seus dos fills i el control del seu paquet accionarial mentre fossin menors d'edat. La seva aliança amb aquesta branca familiar s'ha mantingut intacta i és la clau del seu ascens a Planeta. Això malgrat que Fernando no havia tingut manies d'esbroncar-lo en públic davant dels treballadors de la casa, tant en reunions com en els concursos de dòmino -una tradició de la casa- que s'organitzaven a la cafeteria de l'editorial.
José Manuel va tornar al nucli dur del poder intern, reclamat pel pare. Vuit anys després, al morir el fundador, es va fer amb els regnes, que va conservar fins a la seva mort de càncer. Creuheras va continuar com a braç dret del grup com a conseller delegat, fins que el 2015 va fer-se amb la presidència mantenint tradicions familiars en la gestió de l'empresa, com ara saludar un per un per Nadal els treballadors de la companyia. Va fer una concessió, això sí: convertir el fill del malaguanyat Lara en conseller delegat.
Una família dividida i un guanyador
Des del 2015 fins ara, l'antic pols més o menys soterrat entre les dues ànimes familiars, els hereus de Fernando i els de José Manuel, ha continuat. Les germanes que viuen, Inés i Maribel, cadascuna d'elles amb un 25% de les accions del holding, també s'han alineat amb Creuheras. L'editorial, que vehicula algunes les inversions a través d'Hemisferio, que havia presidit Creuheras, va facturar 3.220 milions d'euros el 2016 i fa uns mesos va decidir traslladar la seva seu social de Barcelona Madrid. És propietària també del diari La Razón i ha mantingut bones relacions amb Unió i amb el PSC en els intents de frenar l'independentisme. José Manuel Lara ja va avançar que ho farien si el procés no s'aturava. Dilluns, per primer cop, la família del fundador va cedir els dos càrrecs més rellevants del seu imperi econòmic a persones alienes a la saga Lara.
A Planeta, històricament centrada en el món editorial però que ara es fa forta en el sector audiovisual gràcies a Atresmedia (Antena 3, la Sexta i Onda Cero), s'ha viscut una lluita sorda pel poder des de la mort de Lara Bosch. El pols entre Lara García i Crehueras ha estat constant durant tres anys i fet evident un conflicte intern en el cor mateix de la família Lara. El patriarca, José Manuel Lara Hernández, mort el 2003, va construir un imperi que va esquarterar repartint el paquet d'accions a parts gairebé iguals entre els seus quatre fills: José Manuel, Fernando, Inés i Maribel. Però la cohesió familiar sempre va ser millorable. Enmig de les tensions entre els germans, Creuheras va convertir-se en un home imprescindible per la seva capacitat de sumar voluntats.
Un bon jugador de cartes
Creuheras va entrar a Planeta a inicis dels vuitanta i ràpidament es va guanyar la confiança del patriarca. El seu domini de les bambolines empresarials i del bridge, al qual eren també aficionats els Lara, va consolidar la seva relació. L'actual president es va convertir el braç dret del petit dels Lara, Fernando, que li va confiar per exemple la gestió del club dels seus amors, el RCD Espanyol. El germà gran, José Manuel, era el destinat a la successió. Fins que el 1985, es va produir un gir sobtat i el fundador, Lara Hernández, va col·locar Fernando com a hereu del "tron" empresarial, relegant José Manuel a responsable de Planeta Agostini i a les col·leccions de fascicles. El pare no li va perdonar algunes operacions com ara la compra de diversos segells d'Amèrica Llatina sense consultar-lo.
Directius que van viure aquell episodi en primera persona expliquen que va ser un cop molt dur per al germà gran, que gràcies al seu caràcter fort va reeixir. Mentrestant, Creuheras va anar pujant esglaons en el grup, exercint durant un temps com a responsable de relacions públiques. Va ser una tragèdia la que va capgirar altre cop l'escenari. L'agost de 1995, Fernando moria en un accident de transit. Es va donar el fet que, pocs minuts després, passava per la carretera mossèn Josep Maria Ballarin, qui només va poder donar l'extremunció al ferit. D'aquell episodi va néixer la fructífera relació de Ballarin amb Planeta.
Tutor dels fills de Fernando
La relació entre Fernando i Creuheras era molt estreta. Tant que en el directiu va recaure ser el tutor dels seus dos fills i el control del seu paquet accionarial mentre fossin menors d'edat. La seva aliança amb aquesta branca familiar s'ha mantingut intacta i és la clau del seu ascens a Planeta. Això malgrat que Fernando no havia tingut manies d'esbroncar-lo en públic davant dels treballadors de la casa, tant en reunions com en els concursos de dòmino -una tradició de la casa- que s'organitzaven a la cafeteria de l'editorial.
José Manuel va tornar al nucli dur del poder intern, reclamat pel pare. Vuit anys després, al morir el fundador, es va fer amb els regnes, que va conservar fins a la seva mort de càncer. Creuheras va continuar com a braç dret del grup com a conseller delegat, fins que el 2015 va fer-se amb la presidència mantenint tradicions familiars en la gestió de l'empresa, com ara saludar un per un per Nadal els treballadors de la companyia. Va fer una concessió, això sí: convertir el fill del malaguanyat Lara en conseller delegat.
L'editor José Manuel Lara, mort el 2015 Foto: ACN
Una família dividida i un guanyador
Des del 2015 fins ara, l'antic pols més o menys soterrat entre les dues ànimes familiars, els hereus de Fernando i els de José Manuel, ha continuat. Les germanes que viuen, Inés i Maribel, cadascuna d'elles amb un 25% de les accions del holding, també s'han alineat amb Creuheras. L'editorial, que vehicula algunes les inversions a través d'Hemisferio, que havia presidit Creuheras, va facturar 3.220 milions d'euros el 2016 i fa uns mesos va decidir traslladar la seva seu social de Barcelona Madrid. És propietària també del diari La Razón i ha mantingut bones relacions amb Unió i amb el PSC en els intents de frenar l'independentisme. José Manuel Lara ja va avançar que ho farien si el procés no s'aturava. Dilluns, per primer cop, la família del fundador va cedir els dos càrrecs més rellevants del seu imperi econòmic a persones alienes a la saga Lara.