12
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
13
de febrer
a les
16:37h
El centre dreta espanyol és l'escenari d'una batalla per la configuració d'aquest espai polític. Les eleccions del 21-D han tancat una etapa que es va iniciar el 1989, amb la fundació del Partit Popular, que va aplegar en el seu si les altres formacions del centre i la dreta de l'Estat. Des d'aquell moment i fins ara, el PP ha estat l'única organització estatal conservadora. Aquesta ha estat una de les claus del seu èxit.
Aquests dies, a molts dirigents populars se'ls apareix a les nits el fantasma de la UCD, el partit fundat per Adolfo Suárez el 1977 i que mai va ser capaç de cohesionar totes les famílies polítiques de la dreta. El 1982, la UCD va explotar i Aliança Popular, les sigles de Manuel Fraga, van començar la seva singladura per engolir centristes, liberals i democristians de divers color. Ara, torna l'espectre de la divisió i la fractura que té elements de xoc generacional, ideològic i de lideratge personal. El procés català ha estat un factor també determinant dins d'aquest combat per l'hegemonia conservadora. Aquests són els principals punts calents d'una batalla en què valdrà tot.
Fuites cap als taronja
Amb les eleccions municipals i autonòmiques del 2019 a l'horitzó, i uns sondejos que mostren un ascens de Ciutadans -l'impuls que atorguen els resultats del 21-D és innegable-, el pànic s'estén entre els quadres populars. Ja s'han detectat fugues del PP als taronja en diverses províncies espanyoles. Molts dirigents conservadors que veuen negres perspectives electorals volen aprofitar la situació. Ciutadans necessita nodrir els seus rengles de quadres experimentats ja que és un partit nou amb una estructura encara fràgil. Han canviat de carnet dirigents d'Extremadura, Andalusia i el País Valencià, on el PP és a l'oposició, en aquest darrer cas després d'una llarga etapa d'hegemonia. Des de Ciutadans, juguen a la pressió psicològica assegurant que reben desenes de nous afiliats cada dia.
El laberint del finançament
Aquest dilluns, Mariano Rajoy ha reunit els barons territorials del PP per analitzar les possibles estratègies per sortir de l'atzucac que dibuixen les enquestes. No hi havia un ordre del dia previ, un fet que ja és excepcional en ell mateix. Que Rajoy hagi pres la decisió de congregar els dirigents territorials ja és un indici del nerviosisme existent en el partit. La trobada ha tingut molt de cenacle del "tot PP", ja que també hi han assistit la vicepresidenta Sáenz de Santamaría i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
Moncloa vol consensuar una proposta comuna amb els dirigents de les comunitats autònomes sobre un nou sistema de finançament. Ho vol fer per escenificar que és un partit de govern enfront un Ciutadans que empeny a les enquestes però que no té, ara per ara, poder territorial. El problema ve del fet que hi ha forta divergència interna respecte al tema. Alguns presidents com el de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, i el de Castella-Lleó, Juan Vicente Herrera, un dels més díscols amb Rajoy, han exigit a Montoro que s'oblidi de la seva proposta de quitança a les comunitats més deficitàries. El ministre ha baixat el cap, de moment.
Qui és més dur amb el codi penal
La lluita és en tots els fronts i sense contemplacions. En el darrer consell de ministres, el govern va anunciar un projecte per ampliar els supòsits de la presó permanent revisable, un tema delicat després de la indignació produïda per l'assassinat de Diana Quer. A populistes (de dretes) a Génova no volen que els guanyi ningú. Ciutadans està en una posició incòmoda en aquesta qüestió. La presó permanent revisable troba ressò en un sector de l'opinió pública, i Ciutadans ha mantingut una posició ambivalent també en aquest tema. Però està adscrit a la família liberal europea i li costarà donar suport a una mesura tan regressiva perquè perdria perfil centrista.
Regeneració versus corrupció
Ciutadans insisteix ara en la regeneració política i el combat contra la corrupció, un tema que havia deixat en segon terme darrerament. Però els resultats a Catalunya han decidit els d'Albert Rivera a anar a totes. Pilar Barreiro, la senadora del PP acusada de vincles amb la trama Púnica, ha esdevingut en l'objectiu a abatre dels taronja, que exigeix la seva renúncia. Génova, fins ara, la defensa. Però el tema de la corrupció no farà més que agreujar les tensions entre les dues formacions. Avui mateix, mentre estava reunida la cúpula del PP, es coneixien les declaracions de Francisco Granados inculpant Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes en el finançament irregular del PP.
Un duel per ser més dur amb Catalunya
Ciutadans ha donat suport a l'aplicació del 155 a Catalunya. Però la repressió contra el procés s'ha convertit en un altre camp de batalla entre els dos partits. Si en altres aspectes, els de Rivera es mouen en un terreny ambigu entre el centre liberal i la dreta conservadora, quan es tracta de Catalunya, a Cs no li fa por mostrar-se intransigent. En la recent sessió de control al Congrés, Rivera va irritar Rajoy al preguntar-li si s'havien emprat fons del FLA per l'organització de l'1-O. Pels taronja, tot val per deixar en evidència una suposada "feblesa" de Moncloa a l'hora d'aplicar el garrot contra Catalunya. El darrer moviment en aquesta línia ha estat l'anunci de Cs de proposar que el coneixement de les llengües cooficials no sigui un requisit per accedir a la funció pública.
En la reunió d'avui amb els barons, Rajoy ha anunciat que recorrerà davant el TC qualsevol modificació de la llei del President de la Generalitat per investir Carles Puigdemont. Alhora, continua l'estira-i-arronsa entre el PP i Cs per pressionar -els primers- Inés Arrimadas perquè es postuli com a presidenta de Catalunya, i la resistència -els segons- a fer un moviment que saben que no té recorregut. La partida continuarà i tindrà en la política a Catalunya un dels seus episodis decisius.
Aquests dies, a molts dirigents populars se'ls apareix a les nits el fantasma de la UCD, el partit fundat per Adolfo Suárez el 1977 i que mai va ser capaç de cohesionar totes les famílies polítiques de la dreta. El 1982, la UCD va explotar i Aliança Popular, les sigles de Manuel Fraga, van començar la seva singladura per engolir centristes, liberals i democristians de divers color. Ara, torna l'espectre de la divisió i la fractura que té elements de xoc generacional, ideològic i de lideratge personal. El procés català ha estat un factor també determinant dins d'aquest combat per l'hegemonia conservadora. Aquests són els principals punts calents d'una batalla en què valdrà tot.
Fuites cap als taronja
Amb les eleccions municipals i autonòmiques del 2019 a l'horitzó, i uns sondejos que mostren un ascens de Ciutadans -l'impuls que atorguen els resultats del 21-D és innegable-, el pànic s'estén entre els quadres populars. Ja s'han detectat fugues del PP als taronja en diverses províncies espanyoles. Molts dirigents conservadors que veuen negres perspectives electorals volen aprofitar la situació. Ciutadans necessita nodrir els seus rengles de quadres experimentats ja que és un partit nou amb una estructura encara fràgil. Han canviat de carnet dirigents d'Extremadura, Andalusia i el País Valencià, on el PP és a l'oposició, en aquest darrer cas després d'una llarga etapa d'hegemonia. Des de Ciutadans, juguen a la pressió psicològica assegurant que reben desenes de nous afiliats cada dia.
El laberint del finançament
Aquest dilluns, Mariano Rajoy ha reunit els barons territorials del PP per analitzar les possibles estratègies per sortir de l'atzucac que dibuixen les enquestes. No hi havia un ordre del dia previ, un fet que ja és excepcional en ell mateix. Que Rajoy hagi pres la decisió de congregar els dirigents territorials ja és un indici del nerviosisme existent en el partit. La trobada ha tingut molt de cenacle del "tot PP", ja que també hi han assistit la vicepresidenta Sáenz de Santamaría i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
Moncloa vol consensuar una proposta comuna amb els dirigents de les comunitats autònomes sobre un nou sistema de finançament. Ho vol fer per escenificar que és un partit de govern enfront un Ciutadans que empeny a les enquestes però que no té, ara per ara, poder territorial. El problema ve del fet que hi ha forta divergència interna respecte al tema. Alguns presidents com el de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, i el de Castella-Lleó, Juan Vicente Herrera, un dels més díscols amb Rajoy, han exigit a Montoro que s'oblidi de la seva proposta de quitança a les comunitats més deficitàries. El ministre ha baixat el cap, de moment.
Qui és més dur amb el codi penal
La lluita és en tots els fronts i sense contemplacions. En el darrer consell de ministres, el govern va anunciar un projecte per ampliar els supòsits de la presó permanent revisable, un tema delicat després de la indignació produïda per l'assassinat de Diana Quer. A populistes (de dretes) a Génova no volen que els guanyi ningú. Ciutadans està en una posició incòmoda en aquesta qüestió. La presó permanent revisable troba ressò en un sector de l'opinió pública, i Ciutadans ha mantingut una posició ambivalent també en aquest tema. Però està adscrit a la família liberal europea i li costarà donar suport a una mesura tan regressiva perquè perdria perfil centrista.
Mariano Rajoy i Albert Rivera, cada vegada més enfrontats. Foto: Flickr PP
Regeneració versus corrupció
Ciutadans insisteix ara en la regeneració política i el combat contra la corrupció, un tema que havia deixat en segon terme darrerament. Però els resultats a Catalunya han decidit els d'Albert Rivera a anar a totes. Pilar Barreiro, la senadora del PP acusada de vincles amb la trama Púnica, ha esdevingut en l'objectiu a abatre dels taronja, que exigeix la seva renúncia. Génova, fins ara, la defensa. Però el tema de la corrupció no farà més que agreujar les tensions entre les dues formacions. Avui mateix, mentre estava reunida la cúpula del PP, es coneixien les declaracions de Francisco Granados inculpant Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes en el finançament irregular del PP.
Un duel per ser més dur amb Catalunya
Ciutadans ha donat suport a l'aplicació del 155 a Catalunya. Però la repressió contra el procés s'ha convertit en un altre camp de batalla entre els dos partits. Si en altres aspectes, els de Rivera es mouen en un terreny ambigu entre el centre liberal i la dreta conservadora, quan es tracta de Catalunya, a Cs no li fa por mostrar-se intransigent. En la recent sessió de control al Congrés, Rivera va irritar Rajoy al preguntar-li si s'havien emprat fons del FLA per l'organització de l'1-O. Pels taronja, tot val per deixar en evidència una suposada "feblesa" de Moncloa a l'hora d'aplicar el garrot contra Catalunya. El darrer moviment en aquesta línia ha estat l'anunci de Cs de proposar que el coneixement de les llengües cooficials no sigui un requisit per accedir a la funció pública.
En la reunió d'avui amb els barons, Rajoy ha anunciat que recorrerà davant el TC qualsevol modificació de la llei del President de la Generalitat per investir Carles Puigdemont. Alhora, continua l'estira-i-arronsa entre el PP i Cs per pressionar -els primers- Inés Arrimadas perquè es postuli com a presidenta de Catalunya, i la resistència -els segons- a fer un moviment que saben que no té recorregut. La partida continuarà i tindrà en la política a Catalunya un dels seus episodis decisius.