Aquests dies els seus militants voten el nou secretariat. Els debats i les propostes són molt en clau interna perquè la línia política es fixarà en la propera assemblea. El perfil dels integrants del secretariat condicionaran molt les decisions que s'han de prendre sobre la marxa. Els cupaires, per exemple, hauran de resoldre fins on volen forçar la màquina per la unilateralitat, implicar-se en el Govern i com ho han de fer perquè el seu discurs anticapitalista qualli al cinturó metropolità, on per ara és Esquerra qui aconsegueix fer forat mentre ells basen la seva força en les ciutats mitjanes i els entorns rurals. Sobre el procés intern de la CUP, en què concorren dues candidatures, una més propera a Poble Lliure i una altra més ben vista per Endavant, respon les cinc preguntes clauRoger Tugas.
Estratègia conjunta. Una de les candidates al secretariat de la CUP que passarà aquesta setmana per un jutjat, concretament demà pel Tribunal Suprem, és l'exdiputada Mireia Boya. Ahir, a Lleida, va avançar que no acatarà la Constitució i que està disposada a anar a la presó. Demana, això sí, una estratègia conjunta de l'independentisme. Ho explica Àlvar Llobet en aquesta informació. La proliferació de dirigents republicans que estan implicats en els processos per rebel·lió i sedició, i la contundència de la Justícia espanyola -els relleus a la Fiscalia catalana ho evidencien- aconsellen anar a la una, certament. Avui és el torn de Carles Viver i Pi-Sunyer i Santiago Vidal. Sara Gonzálezexplica l'impacte que tindrà tot plegat i el que se n'espera. Oriol March i Roger Tugas informen que, un cop passada l'ocasió de resoldre la investidura en les dates previstes, ara les declaracions al Suprem aconsellen dilatar el procés. No us perdeu l'opinió de Joan Serra Carné sobre els riscos de malbaratar el procés.
Llums d'alarma al PP. Mariano Rajoy va reunir ahir els barons del partit. L'ombra de la UCD és allargada i el perill d'ensorrament del PP, assetjat pels casos de corrupció (Francisco Granados va disparar contra Cristina Cifuentes a l'Audiència Nacional), és real. Hi ha alternativa (Ciutadans) i la cúpula dels conservadors pateix per evitar fugues cap als seus socis. Pep Martí ha preparat un informe sobre els punts calents de la lluita per l'hegemonia a la dreta.
Vist i llegit
Un dels debats més acalorats sobre fiscalitat té a veure amb l'impost de successions i donacions. Gravar la riquesa que no s'ha guanyat amb l'esforç d'un mateix sinó dels ancestres o pagar dos cops pel que ja és teu. Aquí el debat. A Catalunya l'impost va rebaixar-se molt amb el segon tripartit, pràcticament va desaparèixer amb el primer executiu d'Artur Mas i es va recuperar pels pactes CiU-ERC. A Europa es nota que és la dreta qui governa la majoria d'estats. A l'econòmic Cinco Días, Jaume Viñas escrivia ahir aquest interessant informe sobre com de residual és ja aquest tribut a la UE. El país on més impacte té és a Bèlgica i a la meitat dels de la Unió no es paga.
El passadís
La presa de possessió del nou fiscal superior, Francisco Bañeres, i de la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, tenia reminiscències de casament. Convidats de tota mena i sala solemne al Palau del TSJC hi donaven pompa. L'acte protocol·lari va servir també perquè es deixessin veure antics protagonistes de la política catalana. És el cas de María de los Dolores Llanos de Luna, que va ser delegada del govern espanyol la passada legislatura i va aprofitar l'acte per reaparèixer. Quan va arribar Enric Millo, el PP va prometre que la recol·locaria i no es deixaria perdre el seu bagatge, però mai ho va fer. Es va reincorporar a la seva plaça de funcionària de la Seguretat Social i de política res de res. Millo és més amable en les formes amb l'independentisme però igual de dur en el fons.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1999 moria, a Vilafranca del Penedès i d'un infart després d'un concert, el cantant i actor Carles Sabater. El seu gran èxit li havia arribat amb el grup Sau, que va crear amb el guitarrista, pianista i amic seu Pep Sala i Joan Capdevila. Va esdevenir una icona del rock català dels 90, juntament amb d'altres grups com Sopa de Cabra, Els Pets (que per mi segueixen sent els millors) o Sangtraït. La trajectòria de Sau es va veure estroncada amb la mort sobtada del cantant als 37 anys. El seu llegat, però, ens ha deixat temes com El tren de mitjanit, Boig per tu o Envia'm un àngel, que podeu recordar en aquest recopilatori o en el concert al Palau d'Esports de Barcelona el 1993.
L'aniversari
El 13 de febrer de 1973 va nàixer a Barcelona el cantant de música flamenca Miguel Poveda, un dels més coneguts dins i fora del nostre país. Poveda és badaloní i fa dos anys va rebre el títol de fill predilecte de la ciutat, que se suma als premis nacionals de música, tant a Catalunya com a Espanya. El seu és un cas peculiar perquè ni és andalús ni ho són els seus pares. Entre els seus treballs n'hi ha un en català, Desglaç, que es va editar el 2005 i on interpreta versos Jacint Verdaguer, Joan Margarit, Maria Mercè Marçal o Sebastià Alzamora. El podeu escoltar aquí cantant Final, de Joan Brossa.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi