El PDECat sacseja la investidura

El moviment de Pascal deixa isolat Puigdemont amb alguns diputats de Junts per Catalunya, que encara defensen forçar la legalitat per intentar una investidura al Parlament malgrat que el president sigui a Brussel·les. També descol·loca els que preferien que fos ERC, en solitari, qui pressionés pel pas al costat del president per facilitar un govern efectiu a Barcelona.  Elsa Artadi, portaveu del grup parlamentari del president, ha defugit la polèmica i ha indicat que tothom desitja un Govern estable, tal com ha ressaltat en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

Quan Roger Torrent va decidir ajornar la investidura dirigents de la formació hereva de CDC i propietària de la marca Junts per Catalunya ho van avalar i, fora de micròfon, no amagaven el que ara ha dit públicament Pascal. NacióDigital ho va explicar en aquesta crònica. El PDECat ha decidit ara marcar perfil i trencar el silenci mantingut en les negociacions, i ho ha fet per una sèrie de motius.

La reunió de dilluns

El primer és que, fins ara, mantenien un paper secundari en les converses. Dilluns la cúpula va mantenir una reunió, avançada per Efe, en què va reivindicar el seu pes específic i en la qual Pascal ja va apostar pel que explica aquest dijous en l'entrevista a La Vanguardia. No és cap secret que la relació -tot i que ha anat millorant gràcies a dirigents com Ferran Bel- entre la coordinadora general i Puigdemont és millorable, i el fet que les negociacions s'estiguin dilatant pel paper del president a Brussel·les genera desconcert. "És ell qui se n'ha d'adonar que ha de fer un pas al costat", sosté una font.

El PDECat admet la posició de força de Puigdemont i espera que sigui ell qui arribi a la conclusió que ha de fer un pas al costat

Pascal, de fet, insisteix que li correspon al president proposar una alternativa. I, en tot cas, aquesta hauria de passar per tots els òrgans de decisió del PDECat, inclòs el consell nacional. Des de la nit del 21 de desembre, quan la cúpula del partit va constatar que Puigdemont no tornaria de Brussel·les, es parla soterradament d'activar els plans B. Abans, això sí, cal dotar d'un reconeixement simbòlic al president a l'exili, però amb un Govern que treballi des del Palau. De nou, una posició que coincideix amb la d'ERC i que es defensa en públic, precisament, la setmana en què més gran s'ha fet la separació entre els republicans i Junts per Catalunya.

La defensa que fa Pascal de trobar vies que encaixin dins l'Estatut i la Constitució per resoldre el procés també cal emmarcar-la en la proximitat de la declaració que haurà de fer dilluns davant del Tribunal Suprem, on coincidirà amb la seva homòloga d'ERC Marta Rovira. La coordinadora general ja ha deixat clar, en privat, que ella era partidària de convocar noves eleccions en lloc de fer la declaració d'independència, i així li va comentar a Puigdemont durant les convulses setmanes d'octubre posteriors al referèndum. Com diu en l'entrevista: "Tots hem assumit que es van prendre decisions que no han canviat l'estatus jurídico-polític de Catalunya".

El paper d'Artadi

Formalment, el nom que genera més consens per provar com a pla B és el de Jordi Sànchez. L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), pres a Soto del Real, tindria moltes dificultats per ser escollit i, per descomptat, per exercir el càrrec en cas de ser escollit. El mateix passaria amb Oriol Junqueras, segon en l'escalafó si es tracta de restituir el govern legítim. La següent alternativa és la de Jordi Turull, conseller de la Presidència i en situació de llibertat provisional. Elsa Artadi, segons les fonts consultades, és qui compta amb més suports dins l'entorn de Puigdemont.

Sánchez com a dos de JxCat i Junqueras com a dos del Govern legítim poden ser plans B, però la seva situació complicaria la investidura

Membres del seu entorn la defensen ja en privat, tot i que no encaixa dins l'esquema de restitució enarborat per Junts per Catalunya en campanya. La projecció mediàtica d'Artadi maquinada per la candidatura en els darrers dies és una mostra més del pla B madurat per JxCat. Dins del PDECat sostenen que Puigdemont, malgrat tot, "no la veu" com a substituta. "I tampoc sabem si la votaríem", recalca un alt dirigent consultat.
 
Artadi es va donar de baixa del PDECat setmanes abans que arrenqués el camí cap al 21-D en un moment en què tenia una mala relació amb la cúpula. Sosté que va deixar el partit -del qual havia format part de la direcció fundacional- per "raons personals" que mai ha especificat en públic. Amb el pas del temps, però, el contacte entre la portaveu de grup i Pascal ha anat "millorant", segons diverses fonts. "Almenys ara ja parlen una mica", ironitza un dels dirigents consultats. La coordinadora general també ha millorat la relació amb Puigdemont, que mentre es negociava la llista de Junts per Catalunya va atendre poc els interessos del partit i en va minimitzar la presència.

Polèmica (frenada) per les subvencions

Poc després de les eleccions, la candidatura de Puigdemont reclamava al PDECat un repartiment més favorable per als seus interessos. El partit, però, els va fer saber que els drets electorals els pertanyen a ells. "Es van assessorar jurídicament i van veure que la petició no tenia recorregut", sostenen a la sala de màquines dels hereus de CDC. A la llista presidencial li pertoquen més de dos milions d'euros pels resultats obtinguts el 21-D, una xifra que inclou les partides per vots, escons i ajudes al mailing.
 
La formació ha estat l'única que ha demanat al Parlament que s'activi el pagament de les subvencions en un escrit signat per Artadi. Junts per Catalunya no té seu -en va llogar una al carrer Jesús del barri de Gràcia per la campanya- i els diputats i treballadors del grup parlamentari fan vida al Parlament. Una de les possibilitats existents és que el PDECat, que busca seu, acabi compartint espai amb la candidatura. Encara no està definida la fórmula jurídica que estipularà la seva relació política.

Entre la presidència i Barcelona

Una de les incògnites que es resoldrà un cop encarrilada la investidura i la formació de Govern serà la tria de la presidència del PDECat, coixa des de l'adeu de Mas. Els estatuts estipulen que el màxim càrrec del partit ha d'estar format per un tàndem dona-home, i ara qui exerceix aquestes funcions en solitari és Neus Munté. El nou tàndem ha de ser avalat pels associats a través d'una consulta. Un dels noms que apareixen en l'horitzó és el de Xavier Trias, ara al capdavant de la comissió d'ètica del PDECat. Tanmateix, Trias va afirmar en una entrevista a NacióDigitalque la seva intenció no era assumir noves responsabilitats al partit si no li reclamaven: "Estic en una situació de sortir de la primera fila, però pel que em necessitin saben que em tindran al seu costat".

Munté és un dels noms que apareix en les travesses per encapçalar la formació a les eleccions municipals de Barcelona, tot i que no hi ha res definit. Abans de deixar la presidència del partit, Mas apostava per una candidatura conjunta de l'espai de l'antiga Convergència i ERC amb un independent al capdavant, però sabia que els republicans -almenys de moment- no ho veuen gens clar. Les primàries per triar candidat a la capital s'havien de celebrar a l'octubre, però el carrusel polític ha obligat a endarrerir-les. Ara es podrien ajornar fins després de Setmana Santa.