procés català

Vot telemàtic i dues llistes: tot el que cal saber sobre l'elecció del secretariat de la CUP

Els anticapitalistes voten des de dissabte i fins dijous els quinze integrants de la nova executiva nacional de la formació en un procediment que difereix de les votacions d'altres partits

Una llista propera a Poble Lliure i una altra amb més presència d'afins a Endavant pugnen pel control de la formació

| 12/02/2018 a les 20:37h
Arxivat a: Política, procés català, Albert Botran, Mireia Boya, Mireia Vehí, Eulàlia Reguant, CUP

Els exdiputats Eulàlia Reguant i Albert Botran, integrants de les dues candidatures col·lectives, entrant en un consell polític. Foto: ACN


La militància de la CUP està immersa aquesta setmana -des de dissabte passat i fins dijous- en la votació del nou secretariat nacional de la formació. Un procés en el qual competeixen dues candidatures col·lectives i cinc d'individuals per copar els 15 llocs de la direcció anticapitalista, per bé que el debat que l'acompanya dista molt de les pugnes públiques entre candidats que tenen lloc quan altres partits han d'escollir la seva cúpula entre diverses opcions.


De fet, l'elecció del secretariat nacional de la CUP presenta nombroses peculiaritats, algunes de les quals novedoses en relació a processos precedents, com el fet que aquest cop la votació és telemàtica i, per tant, es facilita la participació de tots els militants -abans, es feia la votació presencialment en urnes, durant les assemblees-. Així mateix, la campanya electoral també està regulada de tal manera que es pretén equiparar les possibilitats de cada candidatura per fer arribar les propostes, malgrat que, si una de les col·lectives obté dos terços dels vots, ja s'endú directament 11 dels 15 llocs de l'òrgan i passa a controlar-lo.

1- Què és el secretariat nacional?

És l'òrgan que coordina el dia a dia de la gestió política de la CUP, el que en altres formacions es coneix com a executiva o permanent nacional. En teoria, la seva funció és desenvolupar i executar el projecte polític i els acords de l'assemblea nacional (que es reuneix un mínim d'un cop l'any a tota la militància) i el consell polític, que es convoca mensualment i aplega tots els representants del territori. Malgrat tot, la immediatesa que requereix l'actualitat política provoca que sovint el secretariat, junt al grup parlamentari, hagi de prendre decisions urgents sense marge per convocar algun dels altres dos òrgans de major rang.
 

Membres de les candidatures que aspiren a conformar el secretariat, en la presentació del procés de renovació. Foto: ACN


2- Com voten els militants?

Cada militant amb sis mesos d'antiguitat i al corrent de pagament pot votar a través del seu compte d'usuari per internet. És un sistema que ja es va inaugurar el 2016, malgrat que aquell cop tan sols es presentava una candidatura col·lectiva, motiu pel qual encara és una incògnita saber a quin sector pot beneficiar la reforma. De fet, les llistes són desbloquejades, ja que cada militant pot ordenar els seus candidats en funció de les seves preferències, en el si d'una sola candidatura. Així mateix, pot votar fins a tres candidats independents dels cinc que es presenten.

3- Com es reparteixen els llocs?

Dels 15 llocs del secretariat, 11 provindran de les candidatures col·lectives. Aquestes se'ls repartiran proporcionalment als vots rebuts per cadascuna, però, en cas que alguna obtingui el 65% dels suports, els seus candidats coparan els 11 llocs i els de l'altra quedaran fora. En cas que algun membre del secretariat renunciï, el substituirà un dels reserves de la candidatura de què pertanyi. Els altres quatre llocs els ocuparan els candidats individuals més votats. Aquesta correlació només se saltaria en cas que calgués seleccionar altres candidates per garantir que el 40% dels llocs els copin dones, cosa que no ha de ser complicada, ja que les dues candidatures col·lectives presenten majoria femenina.
 

L'exdiputada Mireia Boya ha presentant candidatura inidividual, mentre que Benet Salellas és suplent a la llista de Reguant i Vehí. Foto: ACN


4- Quines candidatures hi ha?

A diferència del que va ocórrer amb la candidatura unitària liderada per Quim Arrufat el 2016, aquest cop els moviments a favor d'una sola llista no han reeixit i n'hi haurà dues que s'enfrontaran. La més propera a Poble Lliure s'ha batejat com a "Des de baix fem créixer la unitat popular" i té en els primers llocs Núria Alcaraz i l'exdiputat Albert Botran, per bé que també en formen part Aina Delgado -portaveu d'En Peu de Pau-, Pilar Castillejo -primera tinent d'alcalde de Ripollet i exdiputada-, José Téllez -tinent d'alcalde a Badalona- o, entre els suplents, l'alcalde d'Argentona, Eudald Calvo.

La candidatura a què previsiblement donaran suport els militants d'Endavant -malgrat que és més oberta- és "Som llavor, construïm unitat popular", liderada per les exdiputades Eulàlia Reguant -ara regidora a Barcelona- i Mireia Vehí, i incorpora igualment la regidora a Tarragona Laia Estrada o els exdiputats Joan Garriga i -com a suplent- Benet Salellas. Com a candidats individuals, s'han presentat cinc militants, entre els quals l'exdiputada Mireia Boya i el regidor a Girona i diputat provincial Lluc Salellas.

5- S'ha fet campanya?

Que la renovació del secretariat no hagi anat acompanyat d'actes i debats públics com les primàries del PSOE -per posar un exemple- no implica que no hi hagi hagut campanya. De fet, aquesta va tenir lloc entre el 19 de gener i divendres passat i va constar d'un enviament de correus presentant les propostes de cada candidatura a la militància -el mateix nombre de mails, enviats centralitzadament i conjuntament- i sis actes territorialitzats en què representants de les candidatures -també les individuals- es presentaven i responien les preguntes del públic. Tot i això, es tractava d'actes reservats a la militància de la CUP, un dels quals es va poder veure per internet per part de la militància del País Valencià i les Illes Balears, on no se'n va celebrar cap. És la via triada per facilitar el debat sense convertir la campanya en el que segons ells seria un show mediàtic obert.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Falsos
Anònim, 12/02/2018 a les 20:58
+8
-7
Dues llistes tancades. Una posada per Endavant i l'altra per Poble Lliure. I vindran a parlar d'assemblearisme quan és una guerra entre 2.
endavant poble lliure
cupaire xarnego, 12/02/2018 a les 22:42
+1
-1
la de poble lliure me parece mas bien hecha para tratar de ganar voto tabarnes o de indecisos de origen español. en la otra hay mucho talento pero veria mejor la primera porque hay gente que un dia voto a podemos, otro a ciudadanos y con inteligencia y buen marketing sin caer en el populismo podria llegar a votar a la cup. castellanizar de manera natural sus slogans y su web y sus videos seria un paso. tratar de ganar votos de empresarios y autonomos no necesariamente capitalistas explotadores con ventajas fiscales para ellos seria una buena medida. ojala todo fuera cooperativismo paro hay mas mundo a parte. y desde luego deben entrar al govern y tener al menos una conselleria, bien porque les inviten bien porque no apoyen un govern procesista si no estan ellos y entonces volveriamos a elecciones, lo cual no tiene porque ser la peor opcion aunque no es la mas deseable.
Vot telemàtic
B. Runner, 13/02/2018 a les 12:20
+0
-0
Per a poder votar des de la República Bananera Agermanada de Venezuela.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics a la plaça Major de Vic | Adrià Costa
Joan Serra Carné
01/01/1970
Els diferents criteris utilitzats per executar o descartar la presó preventiva generen "perplexitat" també entre els experts consultats per NacióDigital, que hi veuen massa marge per a l'"abús poder" | "L'aplicació de la norma pot ser arbitrària i, fins i tot, surrealista", exposa Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC
Gerard Quintana amb Carles Puigdemont | @gerardquintana
01/01/1970
El cantant de Sopa de Cabra es reuneix durant quatre hores amb el president i explica que "hi haurà un govern tècnic a Catalunya i un govern de la República a Brussel·les presidit per Puigdemont"
01/01/1970
Els populars fan marxa enrere i aclareixen que, ara per ara, no volen que Hisenda investigui la comptabilitat de la formació taronja
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies
Narcís Serra i Adolf Todó quan dirigien Catalunya Caixa. Eren altres temps. | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Fill d'una nissaga de la burgesia catalana, ell i catorze exdirectius de Catalunya Caixa han començat a declarar a l'Audiència Nacional, acusats de diverses irregularitats que haurien generat un forat de 721 milions d'euros
Anna Gabriel al debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
L'exportaveu parlamentària dels anticapitalistes va mamar política i esquerra des del bressol, i ha aconseguit seduir més enllà del seu espai estricte, crític amb el sobiranisme transversal
El programa sobre odi a les xarxes de Jordi Évole | La Sexta
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Twitter és un cau d’adrenalina desfermada i d'infantilisme a tot drap al qual qui més qui menys s'aboca amb fruïció»