Beatriz Talegón: «Els independentistes només són culpables de mostrar la claveguera que hi ha a Espanya»

- S'ha convertit en una de les principals "espanyoles còmplices de l'independentisme".

- Aquest és el titular que volen posar alguns que s'entesten a criminalitzar l'independentisme. La paraula còmplice tendim tots a interpretar-la de manera que comporta un element delictiu. Però el cert és que ni soc independentista ni còmplice de l'independentisme. Jo soc demòcrata. Com diu el mateix jutge Llarena, ser independentista està emparat per la nostra Constitució -encara que després sembla que no és així-. Crec que en un estat democràtic s'ha de garantir que totes les idees s'expressin en llibertat. Això en aquests moments no està passant i jo he posat veu a això. Vivim en una situació de censura sense precedents. Les noves xarxes socials ens han permès parlar i comunicar-nos amb gent de Catalunya amb molta facilitat i el que diuen els mitjans de comunicació espanyols no es correspon amb la realitat.

- Hi ha un aiguabarreig entre el govern i els mitjans espanyols respecte a Catalunya?

- El mateix Rajoy va aparèixer el setembre passat donant les gràcies als mitjans espanyols per haver defensat els missatges de l'unionisme. El propi govern s'encarrega, a través de publicitat institucional, d'alimentar els mitjans de comunicació afins i censurar persones, com és el meu cas, que no donen el missatge que un espanyola hauria de donar.
- Quina censura està patint directament?

- Doncs que no em truquen. Jo tinc signats contractes de col·laboració fins al 2019. És veritat que en els contractes no s'especifica cada quan he d'anar-hi, però jo duc quatre anys sent col·laboradora habitual, anant-hi cada setmana o cada quinze dies, i des del 15 de desembre ja no he tornat a aparèixer en una televisió espanyola en directe. Al preguntar, m'han dit que tornaré però que cal ser prudents davant la situació a Catalunya.
- Televisions privades?

- Sí, sí, privades. M'ho han dit de manera oficiosa. Hi ha treballadors de cadenes que estan molt emprenyats. Per defensar posicions sobiranistes només poden sortir perfils catalans, perquè la imatge que es vol donar és que el sobiranisme només el defensen uns quants catalans, però que un espanyol no pot fer cap gest d'apropament al sobiranisme. Per això persones com Suso de Toro, Ramón Cotarelo o jo estem vetats.     

- Com és que en els grans mitjans de comunicació espanyols hi ha un únic missatge sobre la realitat catalana?

- Perquè hi ha autèntics pastissos de publicitat institucional. Algú com Alfonso Rojo es va endur quasi 300.000 euros de publicitat institucional del govern de Castella-la Manxa quan estava presidit per Cospedal.

"Molts espanyols tenen enveja de no haver defensat Espanya com els catalans defensen Catalunya"

- El paper del diari El País...
- És que estan caient totes les caretes. Els independentistes, si d'alguna cosa són culpables, és d'haver aixecat la tapa de la claveguera que hi ha a Espanya. Tothom té clar que vivim en un país corrupte, que ens han fotut l'estat del benestar, i la gent en aquests moments no està orgullosa del seu país. És el que em fa més mal d'aquesta història. Ho deia fa poc una xirigota: que el que fot més a molts espanyols és l'enveja de no haver defensat Espanya com els catalans defensen Catalunya. Molts dels qui estan mostrant les banderetes espanyoles no s'han mobilitzat per preservar l'ensenyament o la sanitat.   

- Vostè, que prové de l'Espanya profunda, com s'ha acostat a la realitat catalana?

- Des de petita sempre vaig tenir molt bons amics catalans. Vaig estudiar en un col·legi de monges a Guadalajara que tenien com a patrona a Santa Maria Ràfols, de Vilafranca del Penedès. La primera excursió que vaig fer fora de casa va ser a Vilafranca. Quan he estat en diversos campaments amb joves de molts països, sempre connectava molt bé amb catalans i mantinc la relació: amb la Emma de Montgat, el Joan, el Pep Bruno, Nereo, a Brussel·les... Potser és més difícils que els catalans se t'obrin, però un cop ho fas, el lligam és fort. Però per mi va ser fonamental l'estada a Brussel·les. És una capital internacional on comprens què és un estat format per diverses comunitats. Els carrers i les estacions de metro estan en francès i flamenc. Jo tenia dos grups d'amics, uns flamencs i els altres valons, i eren diferents. Aprens a conviure amb la diferència.   
 
- El procés està deixant en evidència les entranyes de l'Estat?

- Ja ho ha fet. El problema són els prejudicis de la gent. Però molts se'n comencen a adonar. Carles Francino, fa uns dies, des de la SER, va denunciar com els artistes presents a la gala dels Goya no van badar boca sobre els presos polítics. Fins i tot Pepa Bueno parlava fa dies dels greus errors del govern l'1-O. Molta gent a Espanya no vol creure que estigui passant el que està passant. És més fàcil creure que Carles Puigdemont ha perdut els papers, no veure que el TC està actuant com a poder judicial, que no li pertoca. Per aprovar l'Estatut, es van seguir tots els procediments, va anar al Congrés, es va aprovar per referèndum. I després, apareix el PP recollint signatures "contra els catalans". Això no és odi?

- Quina figura el fascina més de tot el procés?

- Jordi Cuixart. Si hi ha algú que m'ha tocat l'ànima, és Jordi Cuixart. M'ha escrit dues cartes. Una per agrair-me que defensés la democràcia, i l'altra arran d'unes amenaces de mort que he rebut per Twitter. Té un nen de pocs mesos... Ell no ha volgut estar en cap llista. Hi penso moltes vegades al dia. Penso en els altres presos i em poso combativa. Penso en Cuixart i se'm fa un nus a la gola. Simbolitza l'ànima de tot això. Un Estat que empresona algú com Jordi Cuixart i té Urdangarin esquiant està ferit de mort.

"Entenc ERC, però gràcies al fet que Puigdemont està fora, la situació se li en va de les mans a l'Estat"

- Com veu les negociacions entre les forces sobiranistes per negociar la investidura d'un nou president o presidenta i la formació del Govern?

- És una situació endimoniada. Entenc l'actitud d'ERC, que està irritada, perquè vol deixar enrere l'article 155. Puigdemont està fora, però no per covardia, sinó per una valentia total. I gràcies al fet que està fora, això se li està escapant de les mans a l'Estat. Ells volien tenir-lo amb la boca tancada. Si Puigdemont torna, el posen a la presó. Cada interlocutòria del jutge Llarena posa en evidència la justícia espanyola. El sobiranisme no ha de jugar només en el curt termini. Està guanyant moltes partides. La retirada de l'euroordre és una d'elles. Quan es diu que Europa ha abandonat Catalunya, s'oblida que el president Puigdemont es pot passejar per totes les capitals europees.    
 
- Va saltar a la fama per un discurs fet en una reunió de la Internacional Socialista a Cascais, en què va criticar que els líders socialistes es reunissin en un hotel de cinc estrelles. Això no és fer populisme?

- Aquell discurs no estava previst que es gravés i les coses que vaig dir eren coses que estaven aprovades en reunions nostres de les joventuts socialistes. Populisme? Què és populisme? Que serà compartit per la gent? Jo no em presentava a cap elecció. Simplement, els vaig dir als líders del socialisme mundial que em semblava una vergonya el que estaven fent, com tractaven els joves, etc. Si hagués sabut que es gravava, hauria dit més coses.  

"Sánchez s'ha cregut que és el líder del PSOE, Felipe sempre va saber quin era el seu paper. Rubalcaba és algú a qui mires als ulls i caus en un abisme"

- Va acabar abandonant el PSOE. Coneix Ferraz. Qui és Pedro Sánchez?

- A veure com ho dic... Em ve la imatge d'un maniquí al qual el pots vestir del que vulguis. Pedro Sánchez és algú que s'ha cregut que és el líder del PSOE. Es creu el paper que està representant. Felipe González ja ha demostrat que és molt llest i sabia el paper que estava representant. Ho sabia des de l'inici. No confio en Sánchez. Hi ha persones que no m'agraden però sé què puc esperar d'ells. Per exemple, Alfredo Pérez Rubalcaba.

- Com és?

- És un animal polític. Intel·ligent i una de les persones més obscures que jo he conegut. El veig capaç del que sigui.

- Hi tenies bona relació?

- Ell ho va intentar. Jo amb ell sempre vaig ser correcta i educada però vaig mantenir-hi distància. És amb qui més energia xunga he sentit. El mires als ulls i caus a un abisme.  

- I quina percepció li transmet Mariano Rajoy?

- No el conec personalment. Inicialment, em generava un sentiment de pena. Però a mesura que vas veient la moguda, observes que la imatge d'home entranyable i despistat és només el paper que juga. Pensem que són unes persones que estan en una altra ona. La seva forma de fer broma, de parlar entre ells, la seva solidaritat entre ells, són un altre món. Jo he estat en una sala reunida amb Elena Valenciano i Rubalcaba, i he tingut la sensació que havia de sortir d'allí.  
 
- Però tampoc encaixa, sembla, en el projecte de Podem.

- Pablo Iglesias em va trucar la primavera del 2015 perquè m'incorporés al seu projecte com a candidata a diputada per Guadalajara. Li ho vaig agrair molt. Però jo era encara militant del PSOE. Jo coneixia Pablo a través de Cotarelo. M'ho vaig pensar. Però finalment li vaig dir que hi havia coses que no veia clares, com la seva posició ambigua sobre la monarquia. També que anar a primàries per Guadalajara era complicat per mi perquè jo havia tingut problemes a Cabanillas del Campo, d'on era regidora, perquè havia tingut un conflicte intern al PSOE. Iglesias em va dir que em podria garantir l'elecció, cosa que no em va semblar bé.
 
- És la cap d'opinió de Diario16, que es presenta com "el diari de la segona Transició".

- Van tenir molt ull...

- Espanya necessita una segona Transició?

- Crec que necessita una primera Transició, que no s'ha fet. Estem vivint una prolongació del règim de 1978. Això no és una democràcia. No en tenen ni idea del que és una democràcia. Si Espanya vol saber què és una democràcia, que viatgi a Bèlgica.

"A qui van contractar per fer el vídeo de la família reial? Fins i tot el matrimoni protagonista de 'House of cards' cau més bé"

- Parla molt de Bèlgica. Però Bèlgica és una monarquia, i vostè és republicana.

- Sí, però el monarca és el rei dels belgues, no de Bèlgica. És el rei de la gent. I si la gent no el vol, el rei se n'anirà. Ara, jo soc republicana i ho soc a tot arreu. A Espanya el rei està abocat a mantenir tot un conjunt d'interessos. El vídeo familiar que han fet... A qui han contractat? És un vídeo fosc, amb una música tètrica, que sembla que portin un cadàver al maleter. I les escenes familiars... Fins i tot el matrimoni protagonista de House of cards cau millor que el dels reis. L'última escena és la de la família marxant de casa. "No et deixis res"...   

- Veu viable una alternativa d'esquerres a Espanya?

- En aquests moments, no, fins que no surti una força política autènticament republicana.