procés català

El Suprem reactivarà l'euroordre de detenció contra Puigdemont

Segons "La Vanguardia", Llarena força la maquinària per tancar l'acta de processament abans de l'abril i provar llavors una nova ofensiva contra el president de la Generalitat exiliat a Brussel·les

| 12/02/2018 a les 08:40h
Arxivat a: Política, procés català, Carles Puigdemont, Tribunal Suprem, Pablo Llarena, presos polítics, euroordre

Carles Puigdemont, en el discurs de Cap d'Any des de Brussel·les Foto: Oficina Govern legítim


La causa contra els líders independentistes que instrueix el Tribunal Suprem avança a marxes forçades. El jutge Pablo Llarena treballa per liquidar els detalls de la primera fase d'investigació del cas i finalitzar l'acta de processament, per la qual els investigats passarien a ser ja processats pels delictes de sedició, malversació i rebel·lió. Aquest fet podria suposar la inhabilitació dels dirigents sobiranistes -fins i tot abans del judici- i, en el cas de Puigdemont, la reactivació de l'euroordre de detenció.

Llarena va suspendre la petició europea per detenir el president de la Generalitat, exiliat a Brussel·les des de fa ja més de 100 dies, el passat 5 de desembre. La nova fase de la causa, que probablement arribarà sobre l'abril, pot precipitar canvis. Segons avança aquest dilluns La Vanguardia, el magistrat espera el moment ideal per reactivar l'euroordre. Aquell moment en què el xoc amb la justícia belga pugui ser el màxim de suau possible i la petició de cerca i captura tingui més probabilitats de prosperar més enllà de les fronteres de l'Estat.

Amb l'acta de processament ja sobre la taula, que permetria enretirar de la vida política als líders independentistes sense necessitat d'haver-hi una sentència ferma, en virtut de la llei d'Enjudiciament Criminal, les acusacions estaran molt millor definides que quan la causa va arribar als despatxos del Suprem.

En aquest nou escenari que pot obrir-se de forma imminent hi juga un paper important la resolució del Tribunal Constitucional sobre el ple per investir Puigdemont president des del Parlament de Catalunya. El TC va rebutjar frontalment una investidura telemàtica i hi va aplicar mesures cautelars. Aquest fet, juntament amb les inhabilitacions que ja previsiblement s'hauran produït, Llarena afrontarà un camí més planer que fa qüestió d'uns mesos per provar una nova ofensiva contra el cap de l'executiu català i la resta de membres del Govern que l'acompanyen a la capital comunitària europea.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Final de l,Espanya podrida
Anònim, 12/02/2018 a les 09:11
+29
-10
Trist que un país els polítics no serveixin per res i ho tinguin que fer tot la justícia ordenada per aquets últims .
Final de l,Espanya podrida
Rebel·lió?????
Antoni Ferret, 12/02/2018 a les 09:15
+34
-8
En tots aquests extrems, em permeto, avui, no entrar-hi. Ja n'hi ha prou. Però hi ha una cosa que sí que vull dir-hi la meva, perquè també passa de taca d'oli. Com és possible que, mes rere mes, procediment rere procediment, es continuï parlant de "delicte de rebel·lió"??? Si tothom sap que no n'hi ha!! Que no n'hi pot haver. Que no hi ha hagut mai cap acte de violència. Que l'única cosa que podria ser considerada tal, les puntades de peu als cotxes oficials del dia de l'escorcoll a Economia, estan separades dels altres fets (falsa proclamació) unes 5 setmanes. Perquè hi hagi delicte de "rebel·lió" han de ser coses coincidents en el temps. És que aquests jutges són ignorants! O és que actuen de mala fe?
Per el Sr. Antoni Ferret
Anònim, 12/02/2018 a les 09:47
+31
-9
A la seva pregunta, està clar, ACTÚEN DE MALA FE, i de justicia res de res
Inhabilitacions
Rumi, 12/02/2018 a les 10:34
+22
-5
Haurà d'arribar el moment de purgar aquests jutges i fiscals que han actuat d'aquesta manera. Només amb inhabilitacions als lletrats Espanya podrà tornar a certa normalitat d'un estat de dret
a Rumi
Anònim, 12/02/2018 a les 20:25
+0
-0
I qui els ha d'inhabilitar?. El PP que els diu el que han de fer?. O Ciudadanos que també hi està d'acord?. O el PSOE que està mort?.
Si volem fer les coses be, ho tenim malament. I mentrestant ells les fan malament amb total impunitat, i els tancs (segons la Cospedal) preparats.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Marta Rovira, arribant al Tribunal Suprem | ACN
01/01/1970
La Fiscalia ha demanat llibertat amb fiança per a la dirigent d'ERC mentre que VOX demanava presó incondicional | La secretària general d'ERC ha reconegut que la declaració del 27 d'octubre va ser "simbòlica"
Jordi Bes
01/01/1970
L'Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consorci Besòs Tordera i la FMC recorreran al contenciós i demanaran mesures cautelars per aturar la pujada per "injustificada i desproporcionada"
01/01/1970
Nega que hi hagi hagut violència a Catalunya contravenint el ministeri públic
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Els gestos de solidaritat de l'Ajuntament amb els presos són l'últim episodi de la relació tensa entre els antics socis de govern al consistori | La distància també s'evidencia en la nova etapa al Parlament, i s'afegeix a la complexa convivència entre Podem i el PSOE