JxCat i ERC topen per la investidura de Puigdemont: relat d'una negociació que es complica

De l'acord "immediat" a un bloqueig generat pel desacord global en els termes de la investidura. Aquest ha estat el balanceig que ha fet la negociació entre Junts per Catalunya i ERC durant una setmana de propostes, contrapropostes, converses i pistes sobre plans B que s'ha tancat amb la constatació de les diferències entre les dues principals formacions independentistes del Parlament. La confirmació ha arribat a les cinc en punt de la tarda, quan la candidatura de Carles Puigdemont ha registrat una proposició per modificar la llei de la Presidència per tal que pugui ser investit des de la distància. Ho ha fet en solitari, perquè els republicans en recelen i aposten per un acord global que inclogui, també, el programa de Govern i el disseny del futur executiu.

Eduard Pujol, portaveu adjunt de Junts per Catalunya, ha volgut treure ferro a la situació quan faltaven pocs minuts per les vuit del vespre, hora en què les portes del Parlament tanquen per als periodistes. "Les relacions són bones perquè són intenses", ha assegurat Pujol, que ha volgut deixar clar que el seu grup "té pressa" per entronitzar Puigdemont i tornar a Palau el més aviat possible al costat d'ERC. Malgrat això, les dues formacions no han pogut arribar encara a un acord per una proposta de resolució de rebuig a l'aplicació del 155, de denúncia de la repressió a Catalunya i de la legitimació del cap de cartell de Junts per Catalunya com a candidat a la Generalitat. Els contactes que hi ha hagut durant tota la jornada no han servit per acostar posicions.

Els retrets floreixen en privat, mentre en públic es manté oberta la negociació amb un cert optimisme. "Estan espantats", manté un dirigent proper a Puigdemont en referència a ERC, que reuneix aquest dissabte el consell nacional a Barcelona. "No faran res fins que Marta Rovira declari al Tribunal Suprem", destaca un altre veu consultada de Junts per Catalunya. A porta tancada, dirigents de la candidatura insisteixen que els republicans "no volen investir el president" perquè encara no han "paït" el resultat electoral, que va situar el partit d'Oriol Junqueras 12.000 vots i dos escons per sota de la candidatura integrada per Puigdemont, independents i membres del PDECat.
 
La posada en marxa en solitari de la reforma de la llei de la Presidència impulsada per Junts per Catalunya torna a posar pressió sobre Roger Torrent, ara al capdavant del Parlament. La mesa haurà de decidir si l'admet a tràmit, i a partir d'aquí s'activaria tot el mecanisme per debatre-la a la cambra. L'argumentari del grup parlamentari de Puigdemont assenyala que, com que Torrent va demanar "garanties" per tal de fer una investidura que ERC vol "efectiva", cal explorar totes les vies que així ho permetin. La modificació de la normativa permetria que el candidat s'expliqués a través d'un altre diputat i, a banda, que els òrgans col·legiats de l'executiu es poguessin reunir telemàticament. Tot plegat indica, un cop més, que Puigdemont no tornarà.

La reforma proposada per Junts per Catalunya estipula que el ple pot decidir fer el debat d'investidura sense el candidat en cas d'absència, malaltia o impediment

En concret, la reforma registrada per Elsa Artadi, portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya, estipula que el ple "podrà autoritzar, per majoria absoluta, la celebració del debat t'investidura sense la presència o sense la intervenció del candidat", sempre i quan es produeixin aquests escenaris: absència, malaltia o impediment. El fet que ho hagi de decidir el ple, teòricament, hauria de treure responsabilitat a la mesa de la cambra. Un organisme que en la passada legislatura va estar en el punt de mira i que va comportar responsabilitats penals per als seus membres, que van quedar en llibertat sota fiança a principis de novembre.

El rellotge no corre

La jornada parlamentària ha començat amb l'informe dels lletrats, llargament esperat, en el qual argumenten que el termini de dos mesos per convocar automàticament eleccions en cas que no es pugui triar un candidat. El procés per redactar el text ha estat tortuós, amb desavinences constants i girs de guió, com explica NacióDigital en aquesta informació. El veredicte del cos legal de la cambra permet a l'independentisme seguir negociant sense un horitzó definit, de manera que s'espera que les converses es desenvolupin les properes setmanes a l'espera d'un desbloqueig que arribi de Brussel·les, on Puigdemont conviu amb quatre consellers a l'exili.

La manca d'acord amb la proposta de resolució simbòlica d'inici de la legislatura i les desavinences amb la fórmula de la investidura resten pendents de la decisió del president. El seu grup insisteix que només hi ha oberta la via de la investidura a distància, però al llarg dels últims dies han emergit els plans B que hi ha dissenyats en cas que no pugui ser investit. En les travesses hi ha tres noms principals: Jordi Sànchez, president de grup parlamentari i empresonat a Soto del Real; Jordi Turull, conseller de la Presidència i diputat; i Elsa Artadi, portaveu de grup i directora de campanya. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i diputat, guanya punts dins del PDECat.

Els lletrats del Parlament conclouen que el termini per anar a noves eleccions encara no corre i atorguen marge negociar a l'independentisme

En tot cas, però, oficialment només hi ha oberta la via Puigdemont. Per això s'ha registrat la proposició de llei al Parlament i per això se segueix negociant amb ERC, que formalment el considera l'únic candidat. Els republicans, segons fonts del partit, treballen per un "reconeixement del govern a l'exili a Brussel·les i un acord per a una investidura operativa i efectiva a Catalunya". També reclamen un calendari per donar sortida a la legislatura i acabar amb el bloqueig institucional, motivat en bona part per l'actitud agressiva de la Moncloa per posar fi al procés català.

El marc negociador es desenvolupa sota un paraigües d'amenaça de l'Estat: qualsevol reforma per facilitar la investidura de Puigdemont serà vetada, i podria haver-hi conseqüències penals per aquells que les impulsessin. El context fa, a banda, que Junts per Catalunya i ERC vegin paralitzades les negociacions per formar Govern: el repartiment estava pràcticament tancat fa una setmana -calia abordar canvis en el disseny i la idoneïtat de crear noves conselleries-, però tot segueix depenent de Brussel·les. Del que faci Puigdemont i de quina és la millor manera de concretar, de manera efectiva o simbòlica, el seu paper en aquesta legislatura.