09
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
10
de febrer
a les
18:40h
Deu dies després d'haver estat encarregat pel president del Parlament, Roger Torrent, l'informe dels lletrats per saber com procedir després de l'ajornament del ple d'investidura és ja a sobre de la seva taula. Hi ha dos detalls del procés d'elaboració del document que no poden passar per alt: el temps (10 dies) que ha trigat en ser enllestit i que el text està signat pel secretari general, Xavier Muro, i no pas pel lletrat major, Antoni Bayona, que inicialment era l'encarregat de pilotar-lo. Què ha passat a porta tancada als despatxos del Parlament perquè s'hagi produït aquest canvi?
L'expectació que ha generat aquest informe és insòlita i els lletrats de la cambra no estan gens acostumats a estar situats al bell mig del focus mediàtic. Però el Parlament es va situar en un llimb jurídic en un moment excepcional de la política catalana, en què l'autogovern català continua intervingut pel 155. Si bé el ple d'investidura estava convocat pel 30 de gener, el Tribunal Constitucional va trencar els automatismes fixats per llei, imposant una suspensió preventiva d'una proclamació de Puigdemont a distància sense ni tan sols haver admès a tràmit el recurs presentat pel govern de Mariano Rajoy. Davant d'aquest panorama inèdit, Torrent va acabar ajornant el ple i va recórrer als lletrats del Parlament perquè interpretessin com procedir.
Un document tancat i "polititzat" que no admetia canvis
A partir d'aquí comença el periple d'un informe que no ha estat aliè a les tensions polítiques. L'ajornament del ple no es podia equiparar a una investidura fallida. En això, els lletrats es van posar ràpidament d'acord. Partint d'aquesta premissa, tots ells entenen que el calendari ha quedat congelat i que, per tant, no s'ha posat en marxa el rellotge de dos mesos per intentar una altra investidura. Aquest és el temps màxim sense president permès abans de la convocatòria automàtica de noves eleccions.
Després d'haver intercanviat impressions amb altres lletrats, Bayona va treballar en l'informe durant el cap de setmana passat. Fonts coneixedores del procés de confecció del document expliquen que els seus companys van considerar que s'havien de cenyir a l'encàrrec rebut, sense entrar "en les vies de resolució política" de la qüestió.
Dilluns, però, el lletrat major es va plantar al Parlament amb una versió de l'informe sense tenir en compte les consideracions que altres juristes havien aportat i, segons fonts parlamentàries, "jutjant políticament" la situació. "Va donar un document tancat i no volia admetre cap canvi", expliquen fonts coneixedores del contingut del text. Les mateixes fonts consideren que aquell primer informe era "inacceptable" perquè "s'excedia clarament del paper" que han d'exercir els lletrats de la cambra catalana.
L'arbitratge de Muro
Les conclusions de Bayona no diferien en excés de la dels seus companys, perquè tots estaven d'acord en què calia aportar opcions per desbloquejar la situació. Però sí que hi havia discrepància sobre el "relat" que destil·lava l'informe, que alguns lletrats valoraven com a "polititzat" -en aquest cas, en contra del procés sobiranista- quan l'equip jurídic parlamentari considerava que no forma part de les seves atribucions mullar-se en cap sentit. Va ser aleshores quan el secretari general, Xavier Muro, va decidir arbitrar la situació.
Bayona no va acceptar fer els canvis suggerits, així que el secretari va optar per redactar un nou informe, que aquest divendres han lliurat a tots els membres de la mesa només amb la signatura de Muro. Recull, com estava previst, que el temps de descompte per a la investidura no ha començat i posa a l'abast de Torrent opcions per desencallar la situació: una nova ronda de contactes per trobar un nou candidat, la comunicació al ple del "bloqueig" de la investidura de Puigdemont o, fins i tot, la convocatòria d'eleccions. També plantegen que puguin arribar a ser els grups parlamentaris els que activin el rellotge si Torrent no es mou sense justificació durant un temps prudencial.
Així ha conclòs un periple de deu dies que ha enrarit l'ambient entre els lletrats, tot i que no és la primera vegada que transcendeixen discrepàncies en l'equip jurídic. Tot plegat, per un informe que no és de caràcter vinculant i amb l'espasa de Dàmocles del Tribunal Constitucional, que amb la resolució de les al·legacions presentades pel Parlament pot acabar fent a miques el criteri dels lletrats.
L'expectació que ha generat aquest informe és insòlita i els lletrats de la cambra no estan gens acostumats a estar situats al bell mig del focus mediàtic. Però el Parlament es va situar en un llimb jurídic en un moment excepcional de la política catalana, en què l'autogovern català continua intervingut pel 155. Si bé el ple d'investidura estava convocat pel 30 de gener, el Tribunal Constitucional va trencar els automatismes fixats per llei, imposant una suspensió preventiva d'una proclamació de Puigdemont a distància sense ni tan sols haver admès a tràmit el recurs presentat pel govern de Mariano Rajoy. Davant d'aquest panorama inèdit, Torrent va acabar ajornant el ple i va recórrer als lletrats del Parlament perquè interpretessin com procedir.
Un document tancat i "polititzat" que no admetia canvis
A partir d'aquí comença el periple d'un informe que no ha estat aliè a les tensions polítiques. L'ajornament del ple no es podia equiparar a una investidura fallida. En això, els lletrats es van posar ràpidament d'acord. Partint d'aquesta premissa, tots ells entenen que el calendari ha quedat congelat i que, per tant, no s'ha posat en marxa el rellotge de dos mesos per intentar una altra investidura. Aquest és el temps màxim sense president permès abans de la convocatòria automàtica de noves eleccions.
Després d'haver intercanviat impressions amb altres lletrats, Bayona va treballar en l'informe durant el cap de setmana passat. Fonts coneixedores del procés de confecció del document expliquen que els seus companys van considerar que s'havien de cenyir a l'encàrrec rebut, sense entrar "en les vies de resolució política" de la qüestió.
Dilluns, però, el lletrat major es va plantar al Parlament amb una versió de l'informe sense tenir en compte les consideracions que altres juristes havien aportat i, segons fonts parlamentàries, "jutjant políticament" la situació. "Va donar un document tancat i no volia admetre cap canvi", expliquen fonts coneixedores del contingut del text. Les mateixes fonts consideren que aquell primer informe era "inacceptable" perquè "s'excedia clarament del paper" que han d'exercir els lletrats de la cambra catalana.
Reunió extraordinària de la mesa del Parlament i la junta de portaveus. Foto: ACN
L'arbitratge de Muro
Les conclusions de Bayona no diferien en excés de la dels seus companys, perquè tots estaven d'acord en què calia aportar opcions per desbloquejar la situació. Però sí que hi havia discrepància sobre el "relat" que destil·lava l'informe, que alguns lletrats valoraven com a "polititzat" -en aquest cas, en contra del procés sobiranista- quan l'equip jurídic parlamentari considerava que no forma part de les seves atribucions mullar-se en cap sentit. Va ser aleshores quan el secretari general, Xavier Muro, va decidir arbitrar la situació.
Bayona no va acceptar fer els canvis suggerits, així que el secretari va optar per redactar un nou informe, que aquest divendres han lliurat a tots els membres de la mesa només amb la signatura de Muro. Recull, com estava previst, que el temps de descompte per a la investidura no ha començat i posa a l'abast de Torrent opcions per desencallar la situació: una nova ronda de contactes per trobar un nou candidat, la comunicació al ple del "bloqueig" de la investidura de Puigdemont o, fins i tot, la convocatòria d'eleccions. També plantegen que puguin arribar a ser els grups parlamentaris els que activin el rellotge si Torrent no es mou sense justificació durant un temps prudencial.
Així ha conclòs un periple de deu dies que ha enrarit l'ambient entre els lletrats, tot i que no és la primera vegada que transcendeixen discrepàncies en l'equip jurídic. Tot plegat, per un informe que no és de caràcter vinculant i amb l'espasa de Dàmocles del Tribunal Constitucional, que amb la resolució de les al·legacions presentades pel Parlament pot acabar fent a miques el criteri dels lletrats.