La brúixola

La legitimitat dels plans B

Els partits que conformen la majoria parlamentària han de trobar una solució per atorgar un paper capital a Puigdemont sense convertir el pols amb l'Estat en un altre exercici d'impotència. També són protagonistes les pensions, Facebook, Jaime García-Legaz, Albert Boadella i Clint Eastwood

per Joan Serra Carné, 9 de febrer de 2018 a les 16:09 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Argumentava aquesta setmana Francesc-Marc Álvaro, en un recomanable article a NacióDigital, que la majoria sobiranista del Parlament s'havia de preguntar com volia superar l'escomesa de l'Estat, si per KO o per punts. L'articulista afirmava que un "nou xoc frontal amb l'Estat per fer efectiva la investidura de Carles Puigdemont" ubicaria les forces independentistes "en la il·lusió d'una victòria independentista per KO, que seria tan efímera com la DUI". La reflexió és pertinent, encara més després de comprovar que tanquem la setmana amb les negociacions encallades i l'aparició dels plans B a la candidatura de Puigdemont, que ja no molesten a la CUP.

Els socis de Puigdemont no posen en dubte la seva legitimitat, llaurada a les urnes i només discutida pel govern espanyol via 155. La demostració n'és la proposta de resolució que negocien Junts per Catalunya i ERC, una declaració prèvia al debat d'investidura i que serviria per carregar contra la intervenció (encara vigent) de l'autonomia. Els partits que conformen la majoria parlamentària han de trobar una solució per atorgar un paper capital a Puigdemont sense convertir el pols amb l'Estat en un altre exercici d'impotència com el que ja es va viure el 27 d'octubre. Un altre escenari electoral, per la impossibilitat de trobar una resposta a l'equació, retiraria el poder de la iniciativa al sobiranisme. 



Els plans B estaran legitimats amb més força si reben l'aval de Puigdemont. L'informe dels lletrats del Parlament -elaborat no sense discussió- concedeixen cert oxigen als negociadors, per molt que la Moncloa pressioni per una solució dràstica i ràpida. A Madrid, els resultats del 21-D han estat de digestió pesada.

I el sistema públic de pensions? La mesura aprovada aquest divendres pel consell de ministres -que suposa incentivar els plans de pensions privats- evidencia la prioritat de l'executiu espanyol per alimentar la solució privada abans que obrir un debat profund sobre la viabilitat del sistema públic de pensions. Fins ara, els diners dels plans custodiats per les entitats bancàries només es podien retirar sense penalització en cas de situació econòmica precària -atur de llargada durada o desnonament- o de malaltia greu. Ara, aquests estalvis seran recuperables amb més facilitat, de la mateixa que les comissions exigides pels bancs es rebaixaran. L'executiu del PP anima a invertir en plans privats quan ha comprovat la crisi del sistema públic, esllanguida com està la guardiola de les pensions. A l'Estat no li surten els números -els sous precaris no alimenten la caixa de la Seguretat Social-, però no gosa obrir una discussió serena en una matèria tan sensible. De moment, des de la Moncloa només s'escolten enunciats gastats: que les pensions són un "dret irrenunciable" dels ciutadans espanyols.   

Els primers diaris que planten Facebook. El rotatiu Folha de São Paulo -un de les capçaleres de major distribució al Brasil- deixarà de publicar els seus continguts a la pàgina que té a Facebook (aquí en podeu veure l'anunci en brasiler), tot i els perjudicis que li pugui ocasionar en termes d'audiència. La decisió, sense precedents per a un mitjà de comunicació que aspira a liderar la informació generalista, està motivada pels canvis aplicats per Facebook a l'hora de visibilitar les informacions. La direcció del diari brasiler considera que la xarxa social ha denigrat la "visibilitat del periodisme professional" en els seus algoritmes per promocionar altres continguts. "Una bona audiència té varietat de fonts, no pot dependre només d'una. Els mitjans que van construir el seu model d'audiència sobre Facebook tindran més dificultats per adaptar-se a la nova realitat. No és el nostre cas", afirma el director de la capçalera, en una informació recollida per El País. Serà el primer pas d'una transformació a l'hora de distribuir els continguts periodístics a la xarxa?


Vist i llegit


Jaime García-Legaz és el nou president d'Aena. No ha arribat per casualitat a ser el primer executiu del gestor d'aeroports. Directiu durant vuit anys (2004-2011) de la FAES de José María Aznar i exsecretari d'Estat de Comerç, García-Legaz acumulava una àmplia experiència al servei de l'administració i del PP abans que el govern espanyol l'escollís per pilotar una nova etapa a Aena. L'estranya relació amb el Petit Nicolás o el fallit projecte d'Eurovegas no han acabat frenant la seva trajectòria. L'entrada de García-Legaz a l'empresa semipública, però, ha anat acompanyada de decisions controvertides: va participar en solitari en la subhasta per l'aeroport infrautilitzat de Corvera (Múrcia) i va designar executius afins (Juan Carlos Alfonso Rubio i Óscar Arizcuren Pola, aquest últim procedent d'una formació en sintonia amb el PP, UPN) per reforçar l'estructura directiva d'Aena. L'última decisió, avançada per eldiario.es, ha estat gastar 13 milions d'euros en informes d'"assistència tècnica". Com explica Antonio M. Vélez en l'article, gairebé 10 dels 13 milions s'han licitat en menys d'una setmana i amb un marge de només 20 dies per presentar ofertes.


     La frase de la setmana

"Està en mans del Parlament escollir un president normal". La gravetat de la frase de Mariano Rajoy és que ja no sorprèn. Aplicant la mateixa tesi que Xavier García Albiol, que va afirmar que calia tancar TV3 per tornar-la a obrir amb "gent normal", la lògica del president espanyol diu que Carles Puigdemont no és el candidat adequat per a Catalunya, encara que sigui l'únic amb un suport majoritari al Parlament. La investidura de Puigdemont podria no concretar-se -el veto del TC és el principal obstacle-, però els qualificatius simplistes de Rajoy no aporten cap solució. El líder del PP fa temps que ha dimitit de comprendre la complexitat de la societat catalana.
 
 
El nom propi

Albert Boadella s'autoproclama president de Tabàrnia. És l'última creació, l'últim esquetx, d'un personatge histriònic, entussodit a presentar l'independentisme com un moviment sense cap racionalitat. Tractat a cos de rei a Madrid, Boadella s'ha prestat ara a liderar la paròdia de l'unionisme més tronat. Però el més sorprenent no són les seves compareixences delirants sinó que el canal 24 hores de TVE -la televisió pública espanyola, als antípodes d'un servei públic- decidís emetre en directe la roda de premsa de Boadella, presentat amb tota formalitat com a president de Tabàrnia. Toni Vall, col·laborador de NacióDigital, hi treia punta en la seva crítica televisiva. "TVE ha interioritzat tant les tesis del PP i de Ciutadans que segurament ja ni es planteja una praxi periodística ni que sigui una mica acurada i honesta", escrivia Vall.     


Els imperdibles

Després de la setmana gran del cinema espanyol -amb el reconeixement que els Goya van dedicar a films com Estiu 1993, en el debut a la direcció de Carla Simón-, la cartellera ens porta estrenes procedents de Hollywood. Destaca el nom propi de Clint Eastwood, que dedica la seva última pel·licula (15.17 Tren a París) a recrear l'atemptat frustrat el 21 d'agost del 2015 en un tren que feia el trajecte entre Amsterdam a París. Avesat darrerament a les històries d'herois nord-americans anònims -com El franctirador (2014)-, Eastwood ha convertit en protagonistes del film els tres joves que van evitar la massacre gihadista -Anthony Sadler, Alek Skarlatos i Spencer Stone-, que s'interpreten a si mateixos. Segur que no és un film a l'alçada de Gran Torino, però si ens ho proposa el nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, és motiu suficient per anar al cinema. Bon cap de setmana! 


Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital



Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació