procés català

La dona de Forn denuncia que els presos polítics són «ostatges» de l'Estat

Laura Masvidal assegura en una entrevista a l'ACN que el fet que els empresonats siguin a Madrid i no a Catalunya "és part del càstig i l'escarment"

L'advocat de Junqueras denuncia que el jutge Llarena considera «il·legal» l'independentisme

| 09/02/2018 a les 08:44h
Arxivat a: Política, procés català, Joaquim Forn, presos polítics, Tribunal Suprem

Un cartell en suport a Joaquim Forn a Bàscara Foto: Josep Maria Montaner


La dona de Joaquim Forn denuncia que el fet de tenir els quatre líders independentistes en presons madrilenyes i no catalanes "forma part del càstig i de l'escarment". "Ja els va bé que les famílies patim això", diu Laura Masvidal en una entrevista a l’ACN on també critica que fins ara el jutge Pablo Llarena no hagi acceptat el trasllat a centres penitenciaris de Catalunya.


Després de la interlocutòria judicial de divendres passat, que mantenia Forn a la presó, Masvidal diu que el conseller destituït d'Interior s'ha adonat que "molt més recorregut no n'hi ha" per intentar l'excarceració "perquè la voluntat de mantenir-los allà com a ostatges queda molt palesa".

Segons ella, Forn i la família necessiten "uns dies per refer-se" de l'última decisió del jutge Llarena. Amb tot, Masvidal també apunta que "el convenciment que no ha fet res dolent i que totes aquestes resolucions no s'aguanten jurídicament" fan que el conseller de l'Interior del govern de Puigdemont s'ho prengui "d’una altra manera", tot i que "tinguin un cert pànic per com pot acabar això, o com de llarg pot ser". En aquest sentit, tant Forn com els altres líders polítics entre reixes "han entès" que són "ostatges" i que la seva causa "és del tot política", diu Masvidal.

Durant l’entrevista, Masvidal també apunta que el fet de no tenir "a la vista" un calendari per sortir de la presó "és complicat de gestionar". De fet, creu que "pot ser que els tinguin com a ostatges fins que algú consideri que a fora ja no hi ha ningú que pensi com ells i que no es puguin generar mobilitzacions, que són legítimes".

Sistema de presons "anacrònic"

Sobre les condicions de l’empresonament, Masvidal explica que el centre penitenciari d'Estremera és del segle XXI, però el sistema és "anacrònic". Segons ella, els interns han de fer les autoritzacions "amb paper de calca per escrit". I si els funcionaris dels centres no entenen la lletra, es multipliquen els "problemes" per aprovar les persones autoritzades per fer les gestions dels interns.

Vessant econòmica

Una de les conseqüències més negatives per a les famílies de la destitució del Govern i l’empresonament de consellers destituïts és l’econòmica, apunta la dona de Joaquim Forn. Segons ella, tot i tractar-se de famílies "acomodades", ara "s'han quedat a un nivell d'ingressos sota mínims". De fet, Masvidal recorda la despesa que suposa cada visita als centres penitenciaris, destacant que tant Estremera com Soto del Real són a uns 650 quilòmetres de Barcelona per carretera. Masvidal recorda que els consellers no tenen dret a l'atur i només poden optar a una "pensió com a exconseller" limitada en el temps. Tot i ser "petita", la família de Forn s'hi ha acollit i ja l'està cobrant.

"La despesa dels advocats també pot acabar sent exagerada", apunta l'esposa de Forn, i recorda que les defenses també volen començar a fer accions judicials a Europa, cosa que costarà diners. "Aquest país és solidari, si ho necessitem farem crides, i arribarem fins a on arribem", afegeix.

Associació Catalana pels Drets Civils

En aquesta línia, Masvidal explica que, "per canalitzar la solidaritat" de la ciutadania, el novembre passat es va crear l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), que integra quinze famílies dels líders independentistes a la presó, en llibertat sota fiança o a Brussel·les. Les persones que impulsen la iniciativa l'anomenen per les inicials en anglès, tal com es pronuncia el grup musical de rock AC/DC, "per donar-li un punt més reivindicatiu".

L'entitat ha establert uns "barems d'ajuda" segons les necessitats de cada família i, segons Masvidal va afirmar en un acte aquest dimecres, aviat s'anunciaran més esdeveniments per recollir fons. La denúncia de "vulneració" de drets fonamentals és un altre dels objectius de l'associació.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Delincuentes comunes
z, 09/02/2018 a les 09:11
+9
-11
Saltarse la ley tiene consecuencias, aunque se pensaban que estaban por encima de ella. Dar un golpe de estado es muy grave por eso están presos. No lo están por sus ideas. Será la justicia la que decide.
Al anònim de les 09:11
Anònim, 09/02/2018 a les 19:24
+3
-0
Un delinqüent no ho és fins que una sentència ho digui i sigui ferma i en aquests casos no n'hi ha cap per més que tu ho diguis això de delinqüents. El dert de presumpsió d'inocència a on és ?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Marta Rovira, arribant al Tribunal Suprem | ACN
01/01/1970
La Fiscalia ha demanat llibertat amb fiança per a la dirigent d'ERC mentre que VOX demanava presó incondicional | La secretària general d'ERC ha reconegut que la declaració del 27 d'octubre va ser "simbòlica"
Jordi Bes
01/01/1970
L'Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consorci Besòs Tordera i la FMC recorreran al contenciós i demanaran mesures cautelars per aturar la pujada per "injustificada i desproporcionada"
01/01/1970
Nega que hi hagi hagut violència a Catalunya contravenint el ministeri públic
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Els gestos de solidaritat de l'Ajuntament amb els presos són l'últim episodi de la relació tensa entre els antics socis de govern al consistori | La distància també s'evidencia en la nova etapa al Parlament, i s'afegeix a la complexa convivència entre Podem i el PSOE