Rajoy, amb el suport de Ciutadans i l'oposició tova d'un PSOE que només proposa mesures efectistes que guarda al calaix quan governa, aprovarà avui una mesura que busca incentivar la contractació d'aquests productes financers. I ho fa amb els diners de tots perquè incentivar fiscalment els plans de pensions perjudica el saldo del Tresor de l'Estat i, per tant, fa més vulnerable el sistema públic, que té forats injustificables com el topall a l'hora d'aportar (contribueix igual qui cobra 6.000 euros que qui en cobra 600.000).
Defuig, a més, el debat de fons: per què la Seguretat Social -que l'any passat va tenir un dèficit de 18.000 milions- ha de quadrar números (entrades a partir de les cotitzacions i sortides en forma de prestacions) i, en canvi, no cal que ho faci, per exemple, el transport públic? I encara un altre: com pot ser que amb més gent que mai treballant i amb la recuperació de l'ocupació dels darrers mesos, el sistema sigui cada cop menys rendible? L'explicació no la trobareu (només) en què vivim més o en què la pensió mitjana pugi. La trobareu en uns sous molts baixos fruit d'una sortida de la crisi a costa d'incrementar desigualtats. Avui, en molts sectors, treballar vuit hores no garanteix viure dignament. I menys una pensió.
Sovint els més escèptics es pregunten de què ens serviria la República més enllà de les qüestions identitàries. Sabem quina ara és la realitat de les nostres pensions. L'escenari que preveia el Govern per a una Catalunya estat era, però, ben diferent: la llei de transitorietat garantia la revalorització de les pensions i, amb l'evolució de la nostra economia, un sistema català de seguretat social (ara la caixa és única estatal) hauria entrat en superàvit a la primavera. Són dues informacions que en el seu moment va publicar Roger Tugas i que anirà bé recuperar per imaginar l'alternativa a les certeses del consell de ministres d'avui.
Artadi pren la davantera. Ahir ens vam llevar amb RAC1 anunciant que el d'Elsa Artadi és el nom triat per presidir la Generalitat en el cas que Carles Puigdemont no sigui investit al Parlament i ho sigui a Brussel·les en un gest potent políticament però només simbòlic legalment. ERC i la CUP van circumscriure l'assumpte al debat intern a Junts per Catalunya per tenir a punt plans B i retenir, en qualsevol cas, la presidència executiva del Govern. Sobre ella, personatge polític del dia, en podeu saber més aquí. Oriol Marchexplica quins són els noms i les opcions de cadascú en l'espai neoconvergent. Val a dir que, a la tarda, Artadi es va autodescartar per no debilitar les opcions del president a l'exili, però és un fet que el seu nom és damunt la taula si les opcions que ha activat Junts per Catalunya forçant la màquina per investir Puigdemont no fructifiquen. Els de Puigdemont i ERC segueixen buscant acords que es fan esperar.
La tornada de la setmana. Dilluns que ve tornem amb una cançó que, si pot ser, tingui a veure amb l'actualitat. En podeu proposar contestant aquest correu o enviant la que considereu més oportuna a [email protected].
Vist i llegit
ElDiario.es publicava ahir un divertit article de María Eugenia R. Palop, professora de filosofia de la Universitat Carlos III, en el qual es preguntava perquè els votants del PP es passen en massa a Ciutadans provocant un autèntic maldecap a Mariano Rajoy. "A jutjar pels seus votants i pels no pocs aznaristes del partit, a aquest Rajoy, caraplasma i elusiu, li ha acabat tremolant el pols al conflicte català", escriu. Aquest mateix dimecres, precisament, vam saber que desenes de càrrecs i militants del PP a Andalusia i Extremadura havien passat a la formació liberal i deixat la conservadora.
El passadís
El debat i votació a la junta directiva de Foment del Treball per expulsar temporalment la Cecot va oferir moments curiosos. La proposta de Joaquim Gay de Montellà de fer fora l'organització vallesana va generar tensió interna i no tothom es va voler significar. Es van produir moltes absències. Foment viu un moment preelectoral perquè a finals d'any cal elegir el successor de Gay de Montellà. Dos dels actuals vicepresidents aspiren al càrrec i intenten evitar significar-se en temes polèmics. Un d'ells, el directiu Ramon Adell, no hi era. L'altre, Joan Castells, president de la mútua FIATC i exvicepresident del Barça, va protagonitzar una de les anècdotes del dia. Sol estar sempre al costat de Gay de Montellà, però aquest cop, va seure al final de la sala. Al final de la sessió, quan alguns presents li van preguntar perquè, Castells va explicar: "Per controlar millor".
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1908, fa 110 anys, s'inaugurava a Barcelona el Palau de la Música Catalana. L'edifici, una de les joies del nostre modernisme, va ser projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner com a seu de l'Orfeó Català i finançat amb fons procedents de subscripció popular. Va ser declarat patrimoni mundial per la Unesco el 1997. La sala de concerts és una estructura central metàl·lica recoberta de vidre, que en rebre la llum natural converteix l'espai en una caixa de música màgica on es combinen totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Ha acollit estrenes mundials i és un referent de la música simfònica i coral del país. El 2015, s'hi va cantar per Sant Esteve El cant de la senyera en una vetllada plena d'estelades. El podeu recuperar a aquest vídeo. L'any 2009 va esclatar un escàndol al voltant de l'espoli de la institució (amb ramificacions entorn el finançament irregular de CDC incloses) que es va jutjar l'any passat. Aquesta mateixa setmana els anteriors gestors, Fèlix Millet i Jordi Montull, han entrat a presó després de ser condemnats.
L'aniversari
El 9 de febrer de l'any 1950 naixia a València el dissenyador Xavier Mariscal, que ha fet la seva carrera professional a Barcelona. Ha treballat la pintura, l'escultura, el disseny d'interiors, el paisatgisme... És un personatge polifacètic que va saltar a la fama quan va dissenyar en Cobi, el gos d'atura que va ser la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona '92. Així el va presentar TV3. El 2011 va guanyar un Goya per la pel·lícula d'animació Chico y Rita. Mariscal ha donat suport a les campanyes en favor de l'ensenyament en valencià al País Valencià.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi