La desconnexió entre Puigdemont i Colau: no parlen des de la declaració d'independència

Aquesta setmana ha fet dos anys del primer contacte institucional entre Carles Puigdemont i Ada Colau. Va ser el 6 de febrer del 2016, al Palau de la Generalitat, en el marc de la ronda de contactes que va obrir Puigdemont després de ser investit. Els equips del president i de l'alcaldessa de Barcelona van preparar la trobada a consciència, i el procés sobiranista no figurava en els llocs preferents del guió de la reunió. Puigdemont, però, va aprofitar la conversa per reclamar a Colau "implicació" en el debat constituent que llavors es gestava, i l'alcaldessa va accedir-hi. "Barcelona mai fallarà a Catalunya; hi serem", va afirmar. Dos anys després, l'escenari és completament diferent.

Puigdemont va incloure el referèndum de l'1 d'octubre en un full de ruta que inicialment no el preveia i va fer camí fins a la proclamació de la República, una declaració unilateral discutida dins del sobiranisme i que Colau no compartia, de la mateixa manera que sempre ha renegat de l'aplicació del 155, fins al punt que va trencar el pacte de govern amb el PSC a l'Ajuntament perquè les seves bases li van requerir. "Ni DUI ni 155", deia llavors Colau.

El xoc amb l'Estat va conduir Puigdemont a exiliar-se a Brussel·les, una llunyania que ha accentuat la distància amb l'alcaldessa. És tal la fredor en les relacions entre Puigdemont i Colau que no han parlat des del 27 d'octubre, la data que ho canviar tot. Aquella "sintonia" descrita en la reunió de fa dos anys és avui un record vague del passat.

L'exili que Colau no va entendre

Les diverses fonts consultades per NacióDigital, tant de l'entorn de l'alcaldessa com de la llista del president, constaten que s'ha produït una "desconnexió" entre la màxima autoritat del país i la responsable del govern de la capital catalana. Ni Puigdemont ha trucat Colau ni hi ha hagut una comunicació per iniciativa de l'alcaldessa. Colau no va acabar d'entendre que Puigdemont rebutgés la convocatòria electoral per declarar la independència i, acte seguit, es refugiés a Brussel·les. Així ho expliquen els que coneixen el seu raonament en aquelles dates. La líder de Barcelona en Comú ha combregat més amb la causa dels presos que la dels exiliats.   

Les declaracions públiques han constatat les diferències polítiques entre les figures que compartien poder a la plaça Sant Jaume. "Qui vulgui ser president de Catalunya ha de ser a Catalunya", havia afirmat Colau aquest gener, en el context de les negociacions entre les forces independentistes per trobar una fórmula per a la investidura. L'alcaldessa també havia demanat "realisme" als partits per poder formar Govern i donar per tancada l'etapa del 155. A l'Ajuntament entenen que la intervenció de l'autonomia també té impacte en els interessos municipals. 
 
Queda lluny el diàleg entre Puigdemont i Colau al Palau de la Generalitat per fer partícip Barcelona del procés constituent. Els esdeveniments han fet caducar aquell oferiment. Però també resulten pretèrit uns fets més recents: el paper de mediació que la líder de Barcelona en Comú estava disposada a jugar en els dies posteriors a l'1 d'octubre, quan Puigdemont madurava la fórmula de la declaració d'independència. "L'1-O no pot ser un aval per declarar la independència", va afirmar Colau el 9 d'octubre en una declaració institucional a l'Ajuntament, en la qual també va exigir a Mariano Rajoy que descartés aplicar el 155 i retirés les forces policials instal·les a Catalunya arran del referèndum.

L'endemà del missatge de Colau al consistori, Puigdemont va ajornar la proclamació de la independència al Parlament -una decisió llargament madurada-, en un dels plens amb més expectació mediàtica des de la recuperació de la Generalitat. En privat, Colau es vantava d'haver estat escoltada pels responsables del Govern i insistia en les apel·lacions al "diàleg". Aquells dies va multiplicar presència en platós de televisions estatals. El desenllaç, però, no va ser del seu agradat. La declaració del 27 d'octubre i la posterior aplicació del 155 van transformar el guió. Els contactes van finalitzar en sec.

Puigdemont va optar per l'exili a Brussel·les mentre que Oriol Junqueras i més de la meitat dels consellers van anar a declarar a l'Audiència Nacional, interpel·lats per la justícia espanyola. La compareixença a Madrid va acabar en una ordre de presó provisional per als membres del Govern. Junqueras i Joaquim Forn continuen avui reclosos a Estremera. Colau tampoc hi ha pogut parlar cara a cara. En nom de l'equip de govern municipal, Gerardo Pisarello va visitar els presos el 18 de gener. Més de tres mesos després, la distància que hi havia a la plaça Sant Jaume s'ha fet més gran.