Procés català

Les dificultats per investir Puigdemont fan emergir els plans B de JxCat

Jordi Sànchez, Jordi Turull i Elsa Artadi encapçalen les travesses per succeir el president des de Barcelona en cas que sigui inviable una votació real al Parlament | Francesc Homs, excap de files del PDECat al Congrés i inhabilitat pel 9-N, col·labora estretament amb Puigdemont en l'estratègia jurídica

per Oriol March, 8 de febrer de 2018 a les 16:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Míting de Junts per Catalunya durant la campanya electoral Foto: Junts per Catalunya


Carles Puigdemont va basar tota la campanya electoral en un esquema de restitució legitimista que li va permetre superar ERC contra el pronòstic de totes les enquestes. En un míting a Igualada va ser especialment explícit: el candidat de Junts per Catalunya es va comprometre a "tornar a Palau" acompanyat de tot el Govern legítim si guanyava les eleccions. No va vèncer en escons -Ciutadans es va imposar en el global-, però va aconseguir ser el candidat independentista més votat. Malgrat això, les dificultats per tornar a presidir la Generalitat són evidents en el context d'una judicialització del procés que el 21-D no ha aturat. I això fa que emergeixin els plans B.

Uns plans B que, a la cuina de Junts per Catalunya. "A dia d'avui no estem en aquesta fase de posar noms de possibles alternatives al president, perquè el que estem fent és treballar per investir-lo", assenyalen fonts oficials de la candidatura. Malgrat tot, el debat fa setmanes que existeix. El Tribunal Constitucional (TC) ha vetat una investidura telemàtica o a distància, de manera que la formació de Puigdemont planteja una reforma de la llei de Presidència per explorar una alternativa que permeti fer el debat sense que el candidat sigui present a l'hemicicle. ERC hi troba pegues, perquè la proposta comptaria amb les traves de l'oposició. El context fa que, ara ja públicament, Junts per Catalunya pensi en candidats alternatius.

El context porta, en aquest sentit, cap a un esquema de restitució simbòlica amb una declaració al Parlament que ja es negocia amb ERC i la CUP. La candidatura, malgrat l'oferta que es va traslladar diumenge als negociadors republicans i dilluns als anticapitalistes, planejava una investidura simbòlica de Puigdemont al capdavant del Consell de la República a través de l'Assemblea de Càrrecs Electes. Aquest acte s'havia de celebrar, segons el document que la CUP va facilitar a la militàcia, el 18 de febrer. Les dates, però, ja estan "desfasades", segons fonts de la negociació.

Un dels dirigents que ha passat a col·laborar amb el cercle de Puigdemont és Francesc Homs, excap de files del PDECat al Congrés dels Diputats, inhabilitat pel 9-N i proper a Artur Mas. Es dedica, segons les fonts consultades, a assumptes jurídics i judicials, i té via directa de contacte amb el president de la Generalitat a l'exili. Les dificultats per una restitució completa des de Parlament obliga el cercle del candidat a buscar alternatives per donar sortida a la legislatura i evitar l'escenari de noves eleccions. Un escenari, però, que encara no es pot descartar al 100%.

Jordi Sànchez

Jordi Sànchez, en una entrevista a NacióDigital Foto: Adrià Costa


El número dos de Junts per Catalunya es troba en situació de presó preventiva des del 16 d'octubre, i el jutge li va denegar aquesta setmana la posada en llibertat. Malgrat això, sectors de la candidatura consideren que Jordi Sànchez és el nom que cal proposar si Puigdemont no pot ser president. Va poder participar a través del vot delegat en la sessió constitutiva del Parlament, i un precedent basc -Juan Carlos Yoldi, d'Herri Batasuna- indica que un pres podria assistir al debat d'investidura per defensar el programa de Govern. Sànchez, de fet, ja era el pla B que tenia damunt la taula el PDECat, que comptava amb el seu alliberament després de declarar l'11 de gener. L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) també compta amb el beneplàcit d'Artur Mas en cas que aquesta sigui l'opció triada per Puigdemont.
Elsa Artadi

Elsa Artadi, directora de campanya i número deu per Barcelona de JxCat Foto: Junts per Catalunya


Directora de campanya de Junts per Catalunya i mà dreta de Carles Puigdemont, és un dels noms que sonen amb més força per succeir-lo des de Barcelona en cas que una investidura efectiva sigui impossible. Va entrar a l'administració el 2011, de la mà d'Andreu Mas-Colell, després d'una destacada trajectòria acadèmica. Puigdemont la va cridar a Palau quan va ser nomenat president i li va atorgar un càrrec molt rellevant de portes endins: directora general de Coordinació Interdepartamental. Tot i formar part, d'entrada, de la cúpula fundacional del PDECat, abans de la campanya electoral es va donar de baixa per "raons personals" del partit. Això li ha valgut una relació tensa amb la coordinadora general de la formació, Marta Pascal, que no veuria amb bons ulls que Artadi accedís al màxim càrrec del país. Alts dirigents del PDECat i de Junts per Catalunya destaquen que "no es pot donar validesa" a l'opció de la portaveu parlamentària -nomenada fa una setmana- com a candidata a la Presidència.
Jordi Turull

Jordi Turull, conseller de la Presidència, en el míting de JxCat Parets del Vallès Foto: Junts per Catalunya


Amb Puigdemont a l'exili i el vicepresident Oriol Junqueras a la presó d'Estremera, Jordi Turull és el següent en la línia de legitimitat com a conseller de la Presidència. La seva prioritat, malgrat tot, és seguir en el càrrec pel qual va ser cessat amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Sectors de Junts per Catalunya, malgrat això, consideren que seria un nom pertinent en cas de necessitat de desbloquejar la situació. La situació judicial de Turull, malgrat tot, és complicada: en cas de celebrar-se el judici sobre el procés al Tribunal Suprem a finals d'any, podria quedar -com a mínim- inhabilitat per exercir càrrecs públics. En cas de ser empresonat, això sí, ho faria com a president, amb el conseqüent impacte -segons diverses fonts- en la comunitat internacional.
Eduard Pujol

Eduard Pujol, a la sala de premsa del Parlament Foto: Adrià Costa


Va aterrar a l'equip de Junts per Catalunya a novembre i, al cap de pocs dies, ja era la cara de la candidatura com a portaveu. Un cop constituït el grup parlamentari, s'ha convertit en adjunt d'Elsa Artadi. Eduard Pujol, exdirector de RAC1, també ha sonat per al càrrec de president de la Generalitat en cas de bloqueig, malgrat que bona part de les fonts consultades li atorguen molt poques opcions. En té més, per exemple, de formar part del futur Govern, i algunes veus apunten que podria arribar a assumir la conselleria de Presidència. De moment, però, és un dirigent proper a Puigdemont, que el va fitxar, i segueix al detall totes les negociacions.
Marc Solsona

Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i diputat, en un acte de Junts per Catalunya Foto: Junts per Catalunya


Seria una opció similar a la de Carles Puigdemont l'any 2016, quan va aparèixer a última hora per succeir Artur Mas. Marc Solsona és alcalde de Mollerussa i diputat de Junts per Catalunya, i sectors de la formació -i del PDECat- el veurien amb bons ulls com a opció renovadora. Té experiència com a representant al Congrés i presideix el Consell d'Acció Municipal del partit, que tindrà un rol clau de cara a les eleccions locals del 2019. Solsona és un dels noms que sonen amb més força per formar part del futur executiu, especialment com a conseller de Governació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació