entrevista

Josep Ramoneda: «Tothom sap que Puigdemont no serà president»

El filòsof alerta que «hi ha el risc de malmetre el capital polític del 21-D» i critica la posició de l'Estat: "El règim del 78 està mutant cap a un autoritarisme postdemocràtic"

Per l'exdirector del CCCB, "el discurs del rei del 3 d'octubre és difícil d'entendre si no és per mecanismes psicoanalítics

| 11/02/2018 a les 13:30h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Política, Josep Ramoneda, 21-D, procés català, entrevista

Josep Ramoneda al seu estudi Foto: Adrià Costa


Josep Ramoneda (Cervera, 1949) és filòsof i periodista. Va dirigir el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que va convertir en un espai de referència. Ara és el director de la revista de pensament La maleta de Portbou, un títol que fa homenatge a Walter Benjamin, el filòsof que es va suïcidar en aquella ciutat el 1940, en una Europa en flames. Antena sensible de la realitat internacional, Ramoneda alerta del perill de dilapidar l'èxit que va suposar el 21-D i de la regressió que viu l'Estat, i opina sobre el moment polític europeu i el llegat de 1968.  


- En quin punt del drama estem?

- És difícil posar-li un nom. Tinc la teoria que, conscientment o no, s'està prolongant massa l'elaboració del dol. El dissabte 28 d'octubre, l'endemà d'haver-se proclamat la República i imposat ja l'article 155, crec que va ser el dissabte més tranquil que ha tingut Barcelona els darrers anys. Recordo que vaig passejar per la ciutat i era com si no passés res. Per mi, va ser un símbol de quan s'arriba a un punt en què la situació no donava més de si. S'havia d'haver parat abans. Aquesta passada de frenada té conseqüències greus, però té un premi, que és el resultat de les eleccions del 21-D. Es tractava de capitalitzar aquest premi el més ràpid possible abans que la situació es deteriorés encara més. Tothom sap que Carles Puigdemont no serà president. El president és qui té la firma i el pressupost.  

- Suposo que és difícil de contestar, però des d'on creu que es veu millor la realitat, des d'una cel·la o des de l'exili?

- Dit així és simple. Sí que tinc la sensació, i m'ho deia l'altre dia un alcalde d'ERC que va estar a la presó per les seves idees, que a la presó arriba poca informació, però n'arriba, i tens molt temps per pensar. Potser es veuen les coses d'una manera més realista que si ets lluny i envoltat d'una bombolla d'aduladors.

- S'han deixat passar moltes oportunitats?

- La política consisteix en calcular bé les forces i saber el moment oportú. Abans de l'1 d'octubre jo vaig escriure que s'havien de convocar eleccions i capitalitzar la situació. Es va anar a més i va sortir bé, amb la participació important del govern espanyol. Els serveis d'intel·ligència de tot el món es deuen haver fet un fart de riure perquè un CNI que no és capaç de trobar unes urnes que passen per les mans de més de 20.000 persones és de còmic.
 

Josep Ramoneda va convertir en una referència cultural el CCCB Foto: Adrià Costa


- Quina explicació pot tenir això?

- Incompetència. I anar de sobrats. És allò de dir: ja ho hem matat! Van liquidar el pla A i no se'ls va acudir de pensar que el pla B podia existir. Però aquestes situacions generen paradoxes. En el món de la imatge tot té la seva doble lectura. Un amic em va enviar a primera hora de la nit la portada del Financial Times, que era impressionant. Era un missatge que jugava a favor, però també en contra. Perquè des de fora no es distingeix si això passa a Barcelona o Madrid. Es va imposar la sensació que aquí passava una cosa grossa, i és el que va desfermar els senyals d'espant econòmic. El govern espanyol va fer el ridícul, però va començar a ensenyar les urpes.       

"El discurs del rei marcarà la relació de la corona amb el país per molt de temps, potser per sempre"

- El discurs del rei el 3-O va ser un tombant?

- És un dels moments que quedarà per a la història. El discurs del rei, d'una manera difícil de comprendre si no és per mecanismes psicoanalítics de voler matar el pare, marcarà la relació del país amb la corona per molt de temps, potser per sempre. No va tenir ni una paraula de consideració per dos milions de persones. Va pesar també l'estratègia miserable de Rajoy de subrogar les seves responsabilitats.  

- Hi ha elements psicoanalítics en aquesta història?

- N'hi ha molts. La necessitat d'Artur Mas de matar el pare, Pujol, ha tingut també moltes conseqüències.     

- En l'actitud del rei també cal consignar el seu viatge recent a Davos, on parla de Catalunya com a part de l'ànima d'Espanya.

- Dir això és veure la nació com un ens sobrenatural. Quan la realitat és que les nacions estan fetes de territori i ciutadans. Les paraules del rei lliguen amb la tradició més romàntica de la idea de nació i demostren l'obsessió que s'ha generat a l'Estat.  

El filòsof argumenta que "el discurs del rei del 3-O quedarà per a la història" Foto: Adrià Costa

 
- El rei s'ha convertit en l'estendard d'aquest nacionalisme més caricaturitzable?

- La prova està en la gran quantitat d'intel·lectuals espanyols que fan referència al discurs del 3-O com un abans i un després: "El rei ha salvat el país", "El rei ha mobilitzat l'Estat", etc. Tot el que s'ha criticat del nacionalisme català -i a vegades amb raó- s'ha manifestat en termes similars en l'altre cantó. Aquesta és una de les grans trampes del debat: és tan fàcil recórrer a tots els tòpics que el nacionalisme és una cosa endarrerida, la tribu, l'adoctrinament, en lloc d'analitzar la realitat. El debat, en el fons, és tan senzill com això: el problema no és el nacionalisme, el problema és si té estat o no. Si té estat, ja no se'l considera nacionalista. Però les grans massacres que ha fet el nacionalisme han sigut quan ha tingut estat. Quan escolto en Vargas Llosa amb tota aquesta llista de tòpics... I el nacionalisme francès? Ah, no, perquè aquests tenen estat. Però el discurs de Macron és tan essencialment nacionalista com qualsevol altre.     

- Hi ha risc de malmetre el capital polític que va suposar el 21-D?

- Sí que hi és. S'ha aconseguit una cosa que no era evident: una majoria parlamentària sobiranista per poder seguir governant. No ens la juguem. Sempre és millor tenir poder que no tenir-ne, encara que sigui poc.

"El nou govern ha de reteixir el país i atendre la fractura identitària"

- Què hauria de fer un nou govern sobiranista?

- Ampliar perímetre, fer aliances i reteixir el país. I atendre la fractura identitària. Per primer cop, hi ha hagut una gran mobilització d'un bloc identitari espanyol. Algú pot pensar que ja existia, i fins ara estava amagat i és millor que es visualitzi. No n'estic segur. Hi ha moltes preguntes que s'han de fer, com per què el sobiranisme no aconsegueix penetrar en alguns territoris. Per què el PSC està perdent la perifèria de Barcelona i els "comuns" no estan en condicions de penetrar-hi.

- Se li acut alguna clau?

- No és fàcil. És evident que gent que fins ara se sentia còmode aquí, i que veien bé que els seus fills aprenguessin català, amb les pujades de to dels darrers temps, ara s'han sentit agredits.  

"Vaig votar la CUP el 2015 perquè fessin fora Mas, va ser el primer cop que voto un partit per una cosa concreta i la compleixen"

 - Va sorprendre molta gent quan va dir que havia votat la CUP el 27-S. Se'n penedeix?

- Diguem la frase sencera. Vaig votar la CUP el 2015 perquè fessin fora Artur Mas. Ells van dir que ho farien i jo els vaig creure. I ho van complir. Jo, del centre cap a l'esquerra, ho he votat quasi tot. És la primera vegada que vaig votar un partit per una cosa concreta i que ho compleix. En principi, no tinc motius per tornar-hi, però no me'n penedeixo.

Josep Ramoneda en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa


- Ha notat a faltar els intel·lectuals espanyols? L'han decebut?

- D'alguns m'ho esperava, d'altres no. N'hi ha que s'han passat a la defensa acrítica de la raó d'Estat. Però després n'hi ha bastants que sent conscients que les coses no s'han fet bé des de l'Estat, han optat pel silenci. Cada cop això resulta més preocupant. En l'actual situació, una vaga general dura, o el 15-M, podrien ser objecte de delicte de rebel·lió.

- El règim del 78 està mutant?

- Crec que sí, que està mutant, en una deriva autoritària, en un autoritarisme postdemocràtic.

"En l'actual situació, una vaga general dura, o el 15-M, podrien ser objecte de delicte de rebel·lió"

- Insisteix sempre que aquest procés no es pot deslligar del context global.

- És que tot això no és un bolet, respon a un fenomen europeu, com a mínim. Les societats europees eren fins a la crisi de 2008 unes immenses classes mitjanes, amb poders adquisitius molt diferents però amb uns hàbits i uns costums referencials bàsics similars. Aquest bloc es parteix per la meitat. Uns veuen l'abisme i els altres més aviat el contrari. La fractura és brutal, es dona un clima d'inseguretat, perquè la globalització és molt ràpida i la gent busca referències. En l'origen d'aquest esclat, l'independentisme català no és diferent de la causa del Brexit, Podem, els grillini, la França Insubmisa i el Front Nacional. Simplement, és una mostra més de la crisi del model de governança europeu dels darrers trenta anys. La gent s'ha sentit desemparada. En una societat globalitzada, els poders polítics, que segueixen sent locals i nacionals, cada cop tenen menys poder. I quan tu tens cada cop menys poder, et fas autoritari. Què els queda als estats? La policia, l'exèrcit i les institucions repressives.
 

Josep Ramoneda creu que l'estat espanyol està mutant cap a un "autoritarisme postdemocràtic". Foto: Adrià Costa


- La vella estructura de l'Estat.

- Quan el poder econòmic et fa xantatge, què et queda? L'evolució cap a l'autoritarisme postdemocràtic és evident a tot Europa. Cada dia hi ha senyals en aquesta direcció.

"Què és, sinó populisme, el que vol fer el PP endurint el codi penal?"

- I el fenomen del populisme com l'analitza?

- Tot el que no siguin els partits tradicionals de l'establishment és titllat de populista. Quan una categoria és tan àmplia, de categoria científica en té poc. És una etiqueta. Els populistes sempre són els altres. Vols més populista que el que ha fet el PP després de l'assassinat de Diana Quer? Per demostrar que són més mascles de Ciutadans, plantegen endurir el codi penal i agreujar la presó perpètua revisable. Ara plantegen que no es pugui indultar el delicte de rebel·lió. El PP, que es veu amb dificultats, recorre al populisme més clàssic: legislar en funció de les baixes passions de la ciutadania.    

- Aquest 2018 es compliran 50 anys del mític maig del 68. En algun moment l'ha definit com a arqueologia del present.

- Els francesos tenen una gran capacitat per projectar internacionalment els esdeveniments que generen, però de l'any 1968, els fets de París no són els més importants. Aquell és l'any en què hi ha més revolucions al món des del 1848. Revoltes a Berkeley, als Estats Units, on són assassinats Luther King i Robert Kennedy, en plena mobilització contra la guerra del Vietnam, hi ha una revolta estudiantil a Mèxic, hi ha revoltes a Praga, Tòquio, Berlín i Polònia. Tot això acaba malament políticament: als EUA guanya Nixon, a França la dreta triomfa a les eleccions convocades per De Gaulle. Però el 1968 és culturalment un èxit. Ho és en el terreny dels drets i llibertats, dels costums, es trenca amb inèrcies conservadores. I és arqueologia del present perquè a partir d'allí es gesta l'hegemonia del neoliberalisme.  
 

L'exdirector del CCCB es mostra molt crític amb una socialdemocràcia incapaç de ser alternativa. Foto: Adrià Costa


- Hi ha aquella frase de Churchill a De Gaulle: "Entre vostè i l'Atlàntic, jo sempre triaré l'Atlàntic". Entre el Brexit i la pressió dels populismes, el projecte europeu està encerclat?

- Està encerclat perquè, malauradament, la Unió Europea no ha passat mai d'un tractat intergovernamental. I això vol dir que al final s'imposen els estats, i els més forts, que són Alemanya i França, ara que el Regne Unit ja ha deixat clar que vol marxar. No ha superat aquest estadi. Per això no hi haurà mai un president elegit directament pels ciutadans. França mai ho acceptarà, per por a un domini alemany.  

"La socialdemocràcia, des de Blair, no és capaç de teixir un discurs alternatiu"

- Ja tenim govern... a Alemanya. El mític SPD torna a pactar amb la CDU d'Angela Merkel. Com veu el futur de la socialdemocràcia?

- La socialdemocràcia navega i no és capaç de teixir un discurs propi i alternatiu. Per a mi, Tony Blair va ser determinant en aquest procés. El seu "thatcherisme de rostre humà" va culminar amb la guerra de l'Iraq. La socialdemocràcia s'ha anat desplaçant cap a la dreta i cada vegada és menys alternativa. Ara s'ha fet una nova gran coalició per donar estabilitat, però a Alemanya el lideratge de l'oposició el tindrà l'extrema dreta.   

- És dels intel·lectuals que, provinent del marxisme, no ha fet el salt cap al neoliberalisme. Què l'ha deturat?

- Tinc tendència reactiva contra qualsevol projecte que pretengui que l'interès econòmic sigui l'únic horitzó del nostre món. Com també tinc una actitud reactiva contra tot allò que pretengui imposar-me lleis o normes de caràcter transcendent o superior, sigui una religió o una idea de nació en majúscula. L'afirmació de Fiódor Dostoievski, "si no hi ha Déu, tot està permès", crec que és equivocada. És perquè "existeix" que tot està permès. En aquest país s'ha mort més gent en nom de Déu que no pas en nom d'alguna altra idea. Encara ho veiem ara en molts llocs del planeta. No em refereixo a Déu específicament, sinó a una idea transcendental. Qualsevol determinació superior em genera una tendència reactiva.
 

Ramoneda al seu estudi de Barcelona. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Justícia franquista pepera
Anònim, 11/02/2018 a les 13:52
+73
-50
Tothom sap que Espanya és una dictadura franquista borbonica podrida, que està fen en aiguas i manipulant a la justícia ,lo que no sap fer amb democràcia . Esperem veure ben aviat caurà el règim del 78
Directe cap a la República Catalana
Qui no et conegui que...
Anònim, 11/02/2018 a les 13:54
+69
-30
Ramoneda, durant els molts anys que va estar al servei del PSC-PSOE, parlava amb el mateix to inapel·lable amb que parla ara. Si llavors les seves «profecies» van fallar, no sé per què hem de donar-li credibilitat ara.
Poders fàctics
Anònim, 11/02/2018 a les 14:10
+58
-31
Si no ho arriba a ser serà perquè determinats poders fàctics i determinades elits, entre les quals les mediàtiques i entre les quals tu Ramoneda et trobes comodament, així ho voleu en contra de la voluntat popular. Siguem curosos en parlar i a qui voleu enganyar amb el vostre llenguatge confusionari?
Traicionareu al poble...però tenim memòria.
Si Puigdemont no és president,
Anònim, 11/02/2018 a les 14:52
+42
-21
no tornaré a votar PdCat ni Erc mai més.
Vladimir.
Anònim, 11/02/2018 a les 14:56
+32
-32
Sr. Ramoneda,els adoctrinats no volen sentir la veritat.En quan al autoritarisme postdemocratic,suposo,que deu esser a consecuencia de la deriva que han agafat algúns saltant-se les lleis i no pas pel fet de governar el pais un determinat partit.
tothom
- jordi -, 11/02/2018 a les 15:31
+56
-19
Vostè manifesta una opinió en forma de veritat absoluta o cosa pitjor, de sentència. Qui es pensa Vostè que és un Déu?
Per fi
Anònim, 11/02/2018 a les 16:51
+29
-45
Algu que diu les coses clares.
La fabula del rei despullat
B. Runner, 11/02/2018 a les 17:28
+26
-7
La fabula del rei despullat.
Dos governs des de Barcelona i Brussel.les
Joan Jaume, 11/02/2018 a les 19:02
+31
-27
Carles Puigdemont, President de la República catalana.
No tenen la democracia com a bandera, estan mes acostumats a treballar com dictadura.
Cartanya, 11/02/2018 a les 19:21
+36
-17
Dons per que serveis votar en democracia Ramoneda, per fer de paperina al Govern de Madrid? No i mil vegades no!!! Puigdemont a de ser el President per això el vam votar!!!. Tot el demes es posar un President al dictat de Madrid, i dictat, vol dir DICTADURA!!!!
Puigdemont serà el president, segons Corcuera
Un veí de Carcaixent, 11/02/2018 a les 20:49
+17
-6
Anit Corcuera avançava la noticia de la investidura de Puigdemont, indirectament, en dir que el contrari de tot el que afirma Ramoneda és el que es produeix finalment. Per tant, en aquesta ocasió haurem d'estar d'enhorabona.
Per les mateixes raons
Anònim, 12/02/2018 a les 00:17
+6
-8
Boadella hauria de ser MHP de Tabarnia.
Acta est fabula.
Ramoneda, és un de tants comunistes que es passen al liberalisme, a la progressia benpensant, políticament correcte, homòfila i immigracionista.
Anònim, 12/02/2018 a les 01:07
+14
-1
Ramoneda és una fotocòpia d’en Santiago Carrillo i d’en Jordi Solé Tura: ambdós deserten del materialisme dialèctic i es passen al liberalisme USA, que a Europa té el nom de socialdemocràcia. Són escòria ideològica per un oportunisme aparatós i inconfessable. Quan al maig del 1968 a París, va ser el triomf de la progressia (liberalisme USA) i de la seva ideologia de gènere, sobre el marxisme, sobre la lluita de classes. L'enfonsament del comunisme a l'URSS n'és una conseqüència.
Jo també endevino...
Anònim, 12/02/2018 a les 01:16
+24
-2
Tothom sap que en Ramoneda es del PSOE.
Globalització
Anònim, 12/02/2018 a les 16:59
+11
-0
Els països petits han de tenir la resposta a aquesta mal uniformitat de la globaliçacio i mantenir la seva llengua i valors,com diu Casaldàliga “Un poble només es lliure quan es independent,autònom i sobirà.
profeta
axelam, 12/02/2018 a les 21:24
+12
-0
sr, Ramoneda, potser s'haurà de menjar amb patates aquestes afirmacions tan categòriques...
Ramoneda primer d'abraona contra Mas i ara ho fa contra el president Puigdemont.
Anònim, 12/02/2018 a les 22:13
+10
-0
És un polític que sempre ha tingut un peu al partit comunista i l'altre al partit sociata. Està en contra del nacionalisme català i subtilment a favor del nacionalisme espanyol. Ha passat del marxisme a la progressia (ideologia de gènere-liberalisme americà).
Tothom sap que Ramoneda està adscrit a l'espanyolisme esquerrà.
Anònim, 12/02/2018 a les 22:40
+9
-0
Per això està en contra del separatisme en general, contra Artur Mas i contra el president Puigdemont.
s´ha de llegir i pensar
Anna Armendares, 14/02/2018 a les 04:48
+0
-3
Ramoneda ha sigut del PSOE, pero es un pensador que s´ha d´escoltar. I per suposat, s´ha de discutir si es necessari. Pero no el podem menystenir perque es un home intel.ligent i crec que fonamentalment honest. Per altre part tots els intel.lectuals parlen com ell. No parlen per convencer a ningu sino per fer pensar.
A mi l´article em sembla d´una gran lucidesa.
Tot quadra
Anònim, 17/02/2018 a les 22:36
+0
-0
Potser si o potser no. El que és segur, és que si surt investit, no serem independents. Puigdemont no ha estat mai independentista.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Aida Morales | 5 comentaris
01/01/1970
El més probable és que el jutge Pablo Llarena demani, d'entrada, una petició de detenció internacional de l'exdiputada de la CUP | La dirigent anticapitalista defensarà el caràcter polític de l'exili per evitar l'extradició
Messi ha marcat aquest dimecres el seu primer gol contra el Chelsea. | FCBarcelona
01/01/1970
Els blaugrana han aconseguit, de la mà de Messi, un gol balsàmic a fora de casa en un partit que s'havia posat molt complicat amb el gol inicial de Willian
01/01/1970
L'artista madrileny exposa cartells amb cares pixelades i explicacions sobre els motius dels empresonaments també dels "Jordis" o del dirigent del SAT Andrés Bódalo o els titellaires detinguts el 2016
El Govern en ple, la nit del referèndum de l'1-O | Jordi Bedmar / Govern
Oriol March | 8 comentaris
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Bandera de la Confederació Helvètica. | Europa Press
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
La Confederació Helvètica -on hi ha una de les seus de les Nacions Unides- va acollir molts refugiats catalans a la fi de la Guerra Civil | Josep Tarradellas es va endur l'òrgan vital de l'"Avi" a Lausana i el va retornar a Catalunya el 1977
La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Perfil de la que va ser la primera dona fiscal general de l'Estat, que avui ha interrogat Marta Rovira i Marta Pascal | Molt conservadora i antiavortista ferotge, ha estatuna peça de l’engranatge del Partit Popular en el ministeri públic | Es va pronunciar a favor del processament del president Artur Mas
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius