Malgrat que el PDECat i l'entorn de Puigdemont han tingut i tenen posicions diferents sobre què fer, Junts per Catalunya lidera el relat de la negociació gràcies al rol silent d'ERC, que en això té poc a veure amb la de fa uns mesos. Els de Puigdemont van filtrar la moció que negocien amb els republicans, i altre cop al partit de Junqueras li va tocar posar aigua al vi a les presses per tancar un pacte. El text pretén defensar al Parlament la restitució de les institucions i rebutjar els atacs del govern espanyol. A Madrid agradarà poc, però els quedarà el consol que serà només un gest sense cap traducció pràctica. És allò que tants cops hem dit de que els gestos haurien d'estar a l'alçada dels fets. El clímax, i d'aquí plora la criatura, el vam viure el 27 d'octubre. Sobre què negocien uns i altres us aconsello la informació d'Oriol March.
A la batalla de Barcelona en tramvia. Alfred Bosch, cap de files d'ERC a Barcelona, és el més ben situat segons les enquestes per disputar-li la victòria electoral a Ada Colau a la capital. ERC retreu a l'alcaldessa que no hagi fet "els deures" per desencallar el tramvia i recorda que "no té competències per posar ni un sol raïl". És la resposta d'Alfred Bosch a les pressions de Colau als republicans en les últimes hores. Llegiu l'entrevista de Joan Serra i Carné i Jordi Bes.
Vist i llegit
El 6 de febrer es van complir seixanta anys de l'accident d'avió a Berlín del primer equip del Manchester United, que tornaven de jugar una eliminatòria de la Copa d'Europa contra l'Estrella Roja de Belgrad. Allò va acabar amb una de les millors esquadres angleses. Però a l'accident també hi van morir els periodistes que viatjaven amb l'equip. Lu Martín, que ara viu a la ciutat anglesa, escrivia ahir un fantàstic article a l'Esportiu recordant-los i fent-ne una deliciosa semblança. "Per entendre’ns, és com si s’estavellés demà l’avió del Barça i ens quedéssim per la puta cara sense Miguel Rico, Ramon Besa, José Sámano, Marcos López, Santi Giménez, Ferran Correas, Xavi Torres i Santiago Segurola d’una tacada. No esmento Sònia Gelmà perquè, ho sento, no hi viatjava cap dona", deia.
El passadís
Als passadissos del Palau de la Moncloa s'estén la sensació que convocar les eleccions tan ràpid a Catalunya (just el dia en que es va aplicar l'article 155 de la Constitució) va ser un error. Una font que s'hi passa hores em deia ahir que ara tenen molt clar que, si hi ha d'haver unes noves eleccions a Catalunya, no seran d'immediat i que es trigarà un mínim de sis mesos. Abans de signar un nou decret convocant-les, Rajoy vol centrar-se en recuperar la iniciativa política davant de Cs i posar urnes a Catalunya encara podria donar més força a Rivera. A banda, considera que retardar la convocatòria servirà perquè el Suprem deixi fora de joc Puigdemont i Junqueras com a candidats, i el 155 acabi d'esmorteir la Generalitat.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1976, convocades per l'Assemblea de Catalunya i al crit de "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia", milers de persones es van manifestar a Barcelona per mirar d'impulsar la transició cap a un règim democràtic just uns mesos després de la mort de Franco. Per recordar-ho, un vídeo de l'època i les fotografies de Manel Armengol que van mostrar al món la brutalitat del franquisme sense Franco i que NacióDigital va recuperar l'any passat.
L'aniversari
El 8 de febrer de l'any 1920, avui hauria fet 98 anys, va nàixer a Barcelona el popular capellà Josep Maria Ballarín. Després dels anys de formació i de dirigir el seminari de Solsona va ser designat rector del santuari de Santa Maria de Queralt. Va compaginar la tasca pastoral amb la literatura i l'articulisme, que amb la política (era independentista de pedra picada) i el Barça van ser les seves passions. El 1989 va escriure la seva obra de més èxit, Mossèn Tronxo, les històries d'un capellà rural que va inspirar en el capellà de Gósol. El seu enterrament, a Berga, va aplegar una multitud. Albert Om va ser el seu Convidat l'any 2010. Ho podeu recuperar aquí.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi