procés català

El veredicte dels juristes: Llarena fa escac a la llibertat ideològica

El jutge del Suprem argumenta la denegació de la llibertat dels empresonats pel procés en la no renúncia a l'independentisme i a l'actuació de tercers | Penalistes i constitucionalistes carreguen contra l'"abús" de la presó preventiva i alerten que s'està posant en risc el pluralisme polític recollit a la Constitució

per Sara González, 6 de febrer de 2018 a les 21:25 |
Una pintada reclama la llibertat dels presos polítics. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les interlocutòries del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena són cada vegada més explícites a l'hora d'assenyalar les idees independentistes com a un entrebanc per deixar en llibertat Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en presó preventiva acusats d'un delicte de rebel·lió i sedició.

L'argumentari del jutge acaba sent una paradoxa: considera que es tracta d'unes conviccions polítiques "legítimes" però, per contra, assenyala que aquestes són precisament les que impedeixen, en l'actual context català, deixar-los en llibertat. Encara que alguns d'ells hagin renunciat explícitament a la via unilateral, s'hagin compromès a complir la Constitució o, fins i tot, hagin abandonat l'escó.


L'independentisme ha denunciat públicament el que consideren una causa oberta contra una ideologia. Però també són molts els penalistes que han posat el crit el cel en considerar que les interlocutòries contenen "tints polítics" i que la presó preventiva és "clarament abusiva". Sobretot perquè la denegació de la llibertat se sustenta en l'actuació de tercers i en la no renúncia a les pròpies conviccions. Assenyalen especialment les dues darreres interlocutòries amb les quals Llarena s'ha negat a excarcerar Forn i Sànchez.  

Un reguitzell d'arguments amb més accent polític que jurídic


Que les interlocutòries tinguin un component polític entra dins de la normalitat quan el cas que es té sobre la taula afecta dirigents polítics, matisa el constitucionalista Xavier Arbós. Però no que la justificació de le denegació de la llibertat pivoti en una determinada ideologia o que la decisió de negar la llibertat se sustenti en les actuacions d'altres persones, com ara Carles Puigdemont o les mobilitzacions ciutadanes. A continuació, el reguitzell d'arguments amb els quals Llarena manté a presó els processats per l'1-O i la declaració d'indepedència del 27 d'octubre. 

En la interlocutòria que denega la llibertat a Jordi Sànchez (6/02/2018):


- "El sol·licitant manté el seu ideari sobiranista, cosa que resulta constitucionalment vàlid, però impossibilita el convenciment d'impossible reiteració delictiva que es tindria respecte de qui professi la ideologia contrària". 

- "El senyor Sànchez, no només no ha renunciat a una activitat pública que -des de diversos fronts- ha servit d'instrument per a l'execució dels fets, sinó que ha revalidat el seu compromís integrant-se en una candidatura que proclama l'objectiu de restablir la dinàmica política que va portar a les actuacions de les quals neixen les responsabilitats que aquest procés penal contempla i que va desembocar en l'aplicació de l'article 155".

En la interlocutòria que denega la llibertat de Forn (2/02/2018):

- "La seva ideologia coexisteix amb un context polític en què no hi ha cap certesa que hagi desaparegut la intenció d'aconseguir la independència de Catalunya".

- "Precisament, aquesta última actitud -voler assolir la independència- la sosté qui va atorgar en el seu dia la confiança al senyor Forn perquè fos conseller d'Interior i que va encapçalar la llista electoral en la qual l'investigat va decidir integrar-se fa escasses setmanes".

En la interlocutòria que impedeix que assisteixin als plens del Parlament (12/01/2018)

- No es poden afrontar "unes conduccions de sortida i de retorn del centre penitenciari" i amb la garantia "que es desenvoluparan lliures del greu enfrontament ciutadà que pot impulsar-se o brotar amb ocasió del trasllat d'uns presos que susciten el seu suport incondicional". 

L'article 16 de la Constitució espanyola protegeix la llibertat ideològica

L'article 16 de la Constitució espanyola és clar a l'hora de protegir la llibertat ideològica. L'apartat 1 diu: "Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei. L'apartat 2 afegeix: "Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences".

També l'article 1.1 de la carta magna inclou el pluralisme polític com un dels valors superiors de l'ordenament jurídic, conjuntament amb la llibertat, la justícia i la igualtat. 

 
Unes interlocutòries desacreditades per penalistes i consitucionalistes
Xavier Arbós: "Allò que és legal no pot jugar en contra de l'aixecament de la presó preventiva"

"És preocupant. S'està abusant de la justificació de la presó provisional amb un element indispensable indispensable de la Constitució que és el pluralisme polític. Allò que és legal no pot jugar en contra de l'aixecament de la presó preventiva", afirma Arbós, que considera que els escrits de Llarena destil·len que l'independentisme acaba sent una mena de llosa que impedeix la llibertat de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. El constitucionalista considera que Llarena "decideix pel seu compte" i no per ingerències polítiques, però que es tracta d'una "decisió personal que rebaixa els elements constitucionals d'allò que és legítim, que és l'exercici de la llibertat ideològica". 

Josep Maria Tamarit: "El poder judicial està servint als interessos de l'Estat en la seva lluita contra la dissidència política"

"Està fent un ús de la justícia que clarament té una significació política", afirma el catedràtic de Dret Penal de la UOC Josep Maria Tamarit, que alerta de com les decisions del jutge del Suprem alimenten la desconfiança ciutadana en la justícia. Segons el seu criteri, les interlocutòries fan "una condemna política de l'independentisme" fent ús de "l'instrument més greu que pot usar un Estat", que és la presó. "El poder judicial està servint als interessos de l'Estat en la seva lluita contra la dissidència política", conclou el penalista. 

Joan Queralt: "Les interlocutòries de Llarena estan totalment al marge de la llei; ha criminalitzat l'independentisme"

El catedràtic de Dret Penal de la UB Joan Queralt assegura que les interlocutòries de Llarena estan "totalment al marge de la llei" perquè estan considerant l'independentisme com un "delicte". Recorda, a més, que els referents dels delictes de rebel·lió són el 23-F protagonitzat pel coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero el 1981, l'alçament militar de les tropes franquistes el 18 de juliol del 1936 o el cop d'estat de Primo de Rivera de 1923. "L'independentisme s'ha criminalitzat com a tal", resumeix.

Hi ha o no hi ha ingerència política del govern espanyol que justifiqui aquestes interlocutòries? Queralt parafraseja Gil Matamala: "No cal que el govern espanyol truqui, tots són del mateix club". Segons el catedràtic, hi ha dues idees "úniques" que són compartides amb el poder executiu: que només hi ha "una única lectura possible de la Constitució" i que "només hi ha una idea d'Espanya: unitària, l'Espanya eterna".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació