Barcelona: reportatge

​L'edifici de fusta més alt de l'Estat: noves maneres de viure a Barcelona

Els inquilins podran instal·lar-se el setembre al bloc que la cooperativa La Borda construeix a la Bordeta, dissenyat segons les necessitats dels usuaris i per fer vida comunitària

per Jordi Bes, Barcelona, 11 de febrer de 2018 a les 17:50 |
La construcció de l'edifici de La Borda ja està molt avançada | Adrià Costa
Una rara avis de l'arquitectura a Espanya està a punt d'acabar-se a Barcelona. Al barri de la Bordeta s'hi construeix l'edifici de fusta més alt del país, amb sis plantes i més de 25 metres d'altura, i el pròxim setembre entraran a viure-hi els primers inquilins. No només el material fa d'aquest edifici un cas únic: abans de dissenyar-lo es va preguntar als potencials veïns quines són les seves necessitats. I d'aquí en va sorgir la idea, per exemple, que calia reduir al mínim els consums. Res de tenir una rentadora per cadascun dels 28 pisos, sinó que la bugada en farà en una sala comunitària amb unes quantes màquines de rentar.

El projecte l'ha dissenyat la cooperativa d'arquitectes Lacol i el promou la cooperativa La Borda en un solar municipal del carrer Constitució, a tocar de l'antic recinte fabril de Can Batlló. Suposa una inversió de 2,9 milions d'euros, que es financen amb aportacions dels socis, a través de la cooperativa Coop57 de banca ètica i amb una petita ajuda de subvencions públiques.


Els habitatges no es compraran ni es llogaran, sinó que se'n farà cessió d'ús. Amb aquest model, molt més habitual en altres països –com Alemanya, l'Uruguai i Dinamarca-, la propietat sempre recau en la cooperativa. Cada família aporta uns diners d'entrada –que li seran retornats si deixa el pis- i paga una quota mensual per la utilització de l'immoble, subministraments de l'habitatge a banda. Així s'evita que els pisos es puguin revendre o llogar per treure'n un rèdit especulatiu.

Una alternativa al mercat immobiliari convencional

Es tracta d'una de les alternatives d'habitatge que s'exploren en un moment de dificultats creixents per accedir a un pis, i que s'han focalitzat especialment entre els llogaters. El preu dels arrendaments està disparat des de fa mesos. Segons les fiances dipositades a l'Incasòl, el tercer trimestre del 2017 el preu mitjà de ciutat ja s'enfilava per sobre dels 900 euros mensuals. A més, la gran majoria dels desnonaments ja són de llogaters. Encara no hi ha xifres de tot el 2017, però l'Ajuntament va atendre 1.945 famílies amb ordre de desnonament fins a l'octubre.
 

La façana de l'edifici al carrer Constitució. Foto: Adrià Costa


L'edifici de La Borda no està acabat, però ja està molt avançat i les obres es preveuen acabar a finals de maig. Malgrat visitar-lo en ple hivern, es nota que la fusta aïlla i dona caliu a les parets despullades. Seran 28 habitatges que s'estructuren al voltant d'un pati central, que emula les corralas: cada planta disposa d'un passadís en forma de balconada que envolta tot el pati. Els pisos són de tres tipus diferents: uns 40, 60 i 80 metres quadrats. Hi ha la possibilitat d'afegir un o dos mòduls als més petits, que es lliuraran gairebé com si fossin un loft, i també de crear alguna nova habitació dins dels pisos. Hi haurà dos ascensors.

Els usuaris que tenen un pis assignat han hagut d'aportar uns 18.500 euros d'entrada, un import que se'ls retornarà si deixen de viure-hi. A més, hauran de pagar una quota mensual d'uns 450 euros de mitjana per fer-ne ús. Aquí s'hi inclou l'ús de les rentadores comunitàries, però no els consums interns del pis. Tot i això, s'ha buscat que siguin els mínims, i a cada pis només s'ha previst un petit radiador per als dies més freds d'hivern. La fusta farà la resta perquè no calgui escalfar-lo amb res més.

Aquí l'usuari no és un prototip com a les promocions privades, on "sempre l'objectiu és anar a buscar el mercat"

L'èxit d'aquest model ha fet que la demanda hagi desbordat la capacitat d'oferir pisos i hi hagi unes 50 famílies en espera. Algunes han decidit explorar la construcció d'un segon edifici amb característiques similars, relata a NacióDigital l'arquitecta Cristina Gamboa, una de les responsables del projecte de l'edifici de fusta i futura inquilina. Segons ella, les promocions d'habitatge s'han fet habitualment des del sector privat, per al qual "sempre l'objectiu és anar a buscar el mercat", i amb això seguir els cànons establerts, però a l'edifici de fusta s'ha fet diferent amb la idea que l'usuari no és un prototip com habitualment.
 

Cristina Gamboa, una de les arquitectes del projecte i futura inquilina. Foto: Adrià Costa


Als potencials inquilins se'ls va demanar que responguessin un ampli qüestionari, fins i tot amb preguntes que segurament a ningú se li ha fet mai quan compra o lloga un pis, com ara per saber si algú pateix pobresa energètica. "Hi són des del principi i participen en les decisions", relata. En el projecte hi té molt de pes la vida comunitària, i és que s'ha mirat "què es pot col·lectivitzar", afegeix, i què es pot prescindir, com tenir un aparcament. "En comptes de tenir 30 rentadores infrautilitzades i gastant, en tenim cinc", subratlla.

Els mateixos requeriments que un edifici de formigó

A més de la bugada, hi haurà una habitació de convidats i un espai polivalent. En els anys que hi hagi molts nens de ben segur que es podrà convertir en una sala per jugar. "Aquí hi ha hagut molt poca oportunitat de repensar com fer habitatge", defensa Gamboa, però considera que l'edifici "demostra que altres maneres de construcció són possibles". Els fonaments i la planta baixa són de formigó, però tota la resta és de fusta. L'arquitecta defensa que això no deixa en entredit la robustesa de l'edifici.

"A una estructura de fusta se li demana els mateixos requeriments que a una de formigó", remarca, com ara que cal dissenyar-la amb un marge mínim de 90 minuts per garantir una evacuació en cas d'incendi. A més, la capacitat del control de l'obra és superior, perquè els panells ja venen dissenyats al mil·límetre de fàbrica, i això implica una reducció dels residus en comparació a si es construís amb formigó. La fusta és de l'empresa basca Egoin, que va fer assabentar a La Borda que el seu seria l'edifici de fusta més alt de l'Estat.
 

Els pisos tindran balcons amb vistes a Can Batlló. Foto: Adrià Costa

 
Dèficit històric d'habitatge públic de lloguer assequible
La promoció de La Borda té un cost de construcció màxim de 850 euros per metre quadrat, inferior a la de qualsevol habitatge de protecció oficial, on sol elevar-se fins als 1.000 euros, explica l'arquitecta Cristina Gamboa. L'edifici que es construeix a la Bordeta representa una alternativa per abaratir els preus d'accedir a un pis, i arriba quan s'ha evidenciat que cap govern municipal ha estat capaç encara de revertir el dèficit històric de pisos públics de lloguer assequible. Tampoc sembla que s'hagi d'aconseguir amb Ada Colau a l'alcaldia.

La ciutat té ara uns 10.500 habitatges d'arrendaments assequibles, cosa que representa només l'1,5% del total de 680.000 immobles de la ciutat. Si es compleix el pla d'habitatge que Colau va pactar amb CiU (ara PDECat) i Cs, s'arribarà el 2025 als 30.000, cosa que suposarà al voltant del 4% del parc. Probablement es pot arribar a un 8% amb altres fórmules que no impliquin habitatge públic i protegit, com ara lloguers en règim controlat, però difícilment s'assoleixi el 15% que estableix la llei catalana per al 2027.
 

Obres del bloc de fusta de la cooperativa de La Borda. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Participació