El plurilingüisme s'obre camí a l'escola valenciana malgrat l'oposició de PP i Cs

Els populars i la formació taronja adverteixen d'una imposició lingüística i manca de llibertat d'elecció dels pares

per Redacció , 6 de febrer de 2018 a les 12:12 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La comissió d'Educació i Cultura de les Corts Valencianes ha aprovat continuar amb els tràmits de la proposició de llei per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, presentada pels grups PSPV-PSOE, Compromís i Podem. Durant el debat s'han aprovat totes les esmenes plantejades pels grups que impulsen aquesta llei així com cinc de les que ha presentat Ciutadans, rebutjant totes les plantejades pel PP.

Tant els populars com Ciutadans han advertit que detecten en la proposta manca de llibertat d'elecció i imposició lingüística del valencià com a llengua vehicular. La proposició estableix un mínim d'un 25% d'hores lectives en castellà i valencià i entre el 10% i el 25% d'anglès. La resta de percentatges i la concreció de l'aplicació de la llei els establirà cada centre educatiu d'acord amb el seu projecte lingüístic.


Una vegada que s'aprovi al ple de les Corts Valencianes el nou projecte substituirà l'anterior decret-llei del plurilingüisme, anul·lat parcialment pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià després d'un recurs del sindicat CSI-F.

Entre les esmenes que s'ha introduït, s'estableix un mínim del 25% en cadascuna de les dues llengües oficials per als continguts curriculars al conjunt de l'ensenyament obligatori, incloent-hi l'assignatura lingüística així com una altra no lingüística.


El PP defensa que el nou model lingüístic "no funciona"

La diputada del PP Beatriz Gascó ha demanat formalment la retirada de la llei per manca de consens entre la comunitat educativa i ha demanat els partits impulsors conèixer "quants cops jurídics s'han d'endur per adonar-se'n que el seu model lingüístic no funciona". Gascó ha assenyalat que insisteixen en un model educatiu "nacionalista", que no garanteix la llibertat d'elecció, "sectari i basat en el model català".


Al seu torn, la diputada de Ciutadans Mercedes Ventura ha dit que si bé el "to nacionalista" ha quedat reduït en relació amb l'anterior proposta, aquest encara no s'ha eliminat. Al respecte ha advertit que el seu grup no permetrà "cap imposició lingüística" i ha denunciat que s'està condicionant la capacitat d'elecció dels pares i "condemnant el castellà".

Els grups promotors de la llei l'han defensada argumentant la necessitat de garantir que l'alumnat finalitzi els seus estudis obligatoris dominant les dues llengües oficials al País Valencià i almenys una d'estrangera. En aquest sentit, la socialista Ana Besalduch ha lamentat que les polítiques del PP durant 20 anys de govern hagin impossibilitat aquest domini efectiu de les llengües. Així mateix, el diputat de Podem César Jiménez ha incidit en els informes pedagògics que avalen el model educatiu proposat per la llei i Josep Nadal, de Compromís, ha remarcat que el text "no va en contra del castellà".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació