Procés català

El Parlament dilata els terminis de la investidura

Els lletrats de la cambra no presenten, en la reunió de la mesa, l'informe del calendari per concretar la tria del president

Santamaría creu que la via dels dos governs vol calmar «la megalomania absurda» de Puigdemont

, Parlament de Catalunya | 06/02/2018 a les 10:09h
Arxivat a: Política, Carles Puigdemont, procés català, lletrats, Parlament de Catalunya, investidura

Reunió de la mesa del Parlament d'aquest dimarts Foto: Europa Press


La reunió de la mesa del Parlament d'aquest dimarts s'esperava per tal que els lletrats de la cambra presentessin l'informe sobre el calendari de la investidura. Tanmateix, fonts parlamentàries han explicat a NacióDigital que avui no es presentarà i, hores d'ara, no hi ha data per fer-ho. Un element d'incertesa que s'afegeix a les negociacions per concretar la fórmula de la investidura de Carles Puigdemont, fet que dilata la tria del president.


Després de l'ajornament del ple d'investidura dimarts passat, la cambra va informar que els lletrats elaborarien un informe per aclarir si el cronòmetre per escollir president havia començat a córrer. Aquest document dels lletrats ha d'assenyalar, entre d'altres qüestions, si s'havia activat o no el termini de dos mesos entre la primera investidura fallida i la convocatòria automàtica d'eleccions.

Pendents de l'informe i decidint els senadors

El fet que el ple s'ajornés però no es desconvoqués ha situat la política catalana en un llimb legal. Fonts parlamentàries no descarten que, tot i que l'informe no s'hagi presentat a la reunió de la mesa, no s'acabi d'enllestir aquest mateix dimarts o dimecres al matí. De fet, no és necessària una reunió de la mesa per fer arribar l'informe als grups. Veus consultades al Parlament detallen que el document aniria en la línia de considerar que "el temps dels dos mesos no està corrent perquè no hi ha cap acte jurídic".

Núria de Gispert, expresidenta del Parlament, defensava ahir en una entrevista a La Xarxa que el termini per anar a noves eleccions "encara no corre" perquè no s'ha dut a terme la primera votació d'un candidat proposat pel president de la cambra.

En la reunió de la junta de portaveus, posterior a la de la mesa, els grups parlamentaris han validat el repartiment de senadors. Amb l'aplicació de la fórmula de restes majors, els "comuns" s'han vist afavorits en aquest repartiment en detriment del PP. L'elecció de senadors queda així: Cs (2), JxCat (2), ERC (2), PSC (1) i Catalunya en Comú-Podem (1). Els grups també han acordat que el Parlament tingui sis comissions no legislatives.

Negociacions en marxa

Al marge de la reunió de la mesa -que ha durat poc més d'una hora- i de la junta de portaveus d'aquest dimarts -a l'ordre del dia no hi figura l'informe dels lletrats-, les negociacions sobre la investidura continuen a Barcelona i Brussel·les. Com ha informat aquest diari, Puigdemont es resisteix a tenir un paper simbòlic en la pròxima legislatura. El cap de files de Junts per Catalunya pretén dissenyar la República des de l'exili i reservar-se el rol d'internacionalitzar el procés.

El grup parlamentari del president, ERC i la CUP estudien la fórmula per aconseguir una investidura efectiva sense que això comporti conseqüències penals per a la mesa. La fórmula que s'estudia és la confecció de dues estructures governamentals, una a Barcelona i una altra a Brussel·les, comandada per Puigdemont.

Els membres independentistes de la junta de portaveus -Sergi Sabrià i Gerard Gómez del Moral (ERC), Eduard Pujol i Gemma Geis (Junts per Catalunya) i Carles Riera (CUP)- han mantingut converses informals abans d'entrar a la reunió. El desenllaç es preveia ràpid ahir a la tarda, però el component imprevisible que acompanya les negociacions dels últims anys dificulta els pronòstics i el calendari dels partits.

Fonts parlamentàries d'ERC han constatat la seva sorpresa per l'aparició de noves propostes sobre la investidura en les últimes hores, com un possible canvi en la llei de presidència - rebutjada per l'oposició- o la confecció d'un Consell de la República. A les files republicanes demanen que "es concreti" alguna de les propostes. 

Pel que fa a Junts per Catalunya, la intenció és que, Puigdemont sigui avalat pel Parlament -de manera efectiva o de manera simbòlica-. "D'investidura simbòlica a Brussel·les n'hi haurà segur", mantenen a la formació, davant la impossibilitat -malgrat les promeses electorals- d'un retorn físic. "Això s'hauria de resoldre aviat", manté un dels dirigents coneixedors de les negociacions.
 

Representants dels grups parlamentaris, abans de la junta de portaveus Foto: Oriol March

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Rebre ordres de l'estranger
Antoni Ferret, 06/02/2018 a les 16:47
+3
-3
1) Si volen tenir un senyor simbòlic, ells mateixos. No hi ha problema. Però DE CAP DE LES MANERES es pot acceptar un Govern que rebi ordres des de l'estranger. Això NI PARLAR-NE. // 2) I la segona cosa és que lo primer que haurà de fer el nou govern, si mai s'arriba a formar-se, ha de ser retornar els recursos públics que van ser expropiats a la societat catalana l'any 2012.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu | La Moncloa
Roger Pi de Cabanyes | 3 comentaris
01/01/1970
Les retallades als mitjans catalans i l’ofensiva a l’escola formen part d’una estratègia d’ofec aplaudida per bona part de la premsa espanyola, que situa l’ensenyament, TV3 i els digitals com alguns dels mals originaris del sobiranisme
01/01/1970
Un informe destaca que l'atracció era de "mala qualitat" i que només estava subjectada per dos ancoratges
01/01/1970
Ildefonso Salillas nega que les obres tornessin pel 155 i lamenta que el govern espanyol permetés a la Generalitat presentar un recurs de cassació
Cartells electorals de Ciutadans a Osona | Adrià Costa
01/01/1970
La formació taronja, sense estructura territorial ni cap regidor a la comarca, estableix les bases del partit des del Vallès Oriental pensant en les municipals del 2019
Els tres regidors de Ciutadans de Sabadell, al ple | Juanma Peláez
01/01/1970
Cs té un centenar de militants i segueix sense tenir quadres amb experiència en la gestió malgrat el seu clar triomf el 21-D | Els tres regidors centren l'oposició en el procés i una agenda conservadora amb la seguretat, la neteja i el soroll mentre busquen vots als feus del PSC
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius