Procés català

El Parlament dilata els terminis de la investidura

Els lletrats de la cambra no presenten, en la reunió de la mesa, l'informe del calendari per concretar la tria del president

Santamaría creu que la via dels dos governs vol calmar «la megalomania absurda» de Puigdemont

, Parlament de Catalunya | 06/02/2018 a les 10:09h
Arxivat a: Política, Carles Puigdemont, procés català, lletrats, Parlament de Catalunya, investidura

Reunió de la mesa del Parlament d'aquest dimarts Foto: Europa Press


La reunió de la mesa del Parlament d'aquest dimarts s'esperava per tal que els lletrats de la cambra presentessin l'informe sobre el calendari de la investidura. Tanmateix, fonts parlamentàries han explicat a NacióDigital que avui no es presentarà i, hores d'ara, no hi ha data per fer-ho. Un element d'incertesa que s'afegeix a les negociacions per concretar la fórmula de la investidura de Carles Puigdemont, fet que dilata la tria del president.


Després de l'ajornament del ple d'investidura dimarts passat, la cambra va informar que els lletrats elaborarien un informe per aclarir si el cronòmetre per escollir president havia començat a córrer. Aquest document dels lletrats ha d'assenyalar, entre d'altres qüestions, si s'havia activat o no el termini de dos mesos entre la primera investidura fallida i la convocatòria automàtica d'eleccions.

Pendents de l'informe i decidint els senadors

El fet que el ple s'ajornés però no es desconvoqués ha situat la política catalana en un llimb legal. Fonts parlamentàries no descarten que, tot i que l'informe no s'hagi presentat a la reunió de la mesa, no s'acabi d'enllestir aquest mateix dimarts o dimecres al matí. De fet, no és necessària una reunió de la mesa per fer arribar l'informe als grups. Veus consultades al Parlament detallen que el document aniria en la línia de considerar que "el temps dels dos mesos no està corrent perquè no hi ha cap acte jurídic".

Núria de Gispert, expresidenta del Parlament, defensava ahir en una entrevista a La Xarxa que el termini per anar a noves eleccions "encara no corre" perquè no s'ha dut a terme la primera votació d'un candidat proposat pel president de la cambra.

En la reunió de la junta de portaveus, posterior a la de la mesa, els grups parlamentaris han validat el repartiment de senadors. Amb l'aplicació de la fórmula de restes majors, els "comuns" s'han vist afavorits en aquest repartiment en detriment del PP. L'elecció de senadors queda així: Cs (2), JxCat (2), ERC (2), PSC (1) i Catalunya en Comú-Podem (1). Els grups també han acordat que el Parlament tingui sis comissions no legislatives.

Negociacions en marxa

Al marge de la reunió de la mesa -que ha durat poc més d'una hora- i de la junta de portaveus d'aquest dimarts -a l'ordre del dia no hi figura l'informe dels lletrats-, les negociacions sobre la investidura continuen a Barcelona i Brussel·les. Com ha informat aquest diari, Puigdemont es resisteix a tenir un paper simbòlic en la pròxima legislatura. El cap de files de Junts per Catalunya pretén dissenyar la República des de l'exili i reservar-se el rol d'internacionalitzar el procés.

El grup parlamentari del president, ERC i la CUP estudien la fórmula per aconseguir una investidura efectiva sense que això comporti conseqüències penals per a la mesa. La fórmula que s'estudia és la confecció de dues estructures governamentals, una a Barcelona i una altra a Brussel·les, comandada per Puigdemont.

Els membres independentistes de la junta de portaveus -Sergi Sabrià i Gerard Gómez del Moral (ERC), Eduard Pujol i Gemma Geis (Junts per Catalunya) i Carles Riera (CUP)- han mantingut converses informals abans d'entrar a la reunió. El desenllaç es preveia ràpid ahir a la tarda, però el component imprevisible que acompanya les negociacions dels últims anys dificulta els pronòstics i el calendari dels partits.

Fonts parlamentàries d'ERC han constatat la seva sorpresa per l'aparició de noves propostes sobre la investidura en les últimes hores, com un possible canvi en la llei de presidència - rebutjada per l'oposició- o la confecció d'un Consell de la República. A les files republicanes demanen que "es concreti" alguna de les propostes. 

Pel que fa a Junts per Catalunya, la intenció és que, Puigdemont sigui avalat pel Parlament -de manera efectiva o de manera simbòlica-. "D'investidura simbòlica a Brussel·les n'hi haurà segur", mantenen a la formació, davant la impossibilitat -malgrat les promeses electorals- d'un retorn físic. "Això s'hauria de resoldre aviat", manté un dels dirigents coneixedors de les negociacions.
 

Representants dels grups parlamentaris, abans de la junta de portaveus Foto: Oriol March

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Rebre ordres de l'estranger
Antoni Ferret, 06/02/2018 a les 16:47
+3
-3
1) Si volen tenir un senyor simbòlic, ells mateixos. No hi ha problema. Però DE CAP DE LES MANERES es pot acceptar un Govern que rebi ordres des de l'estranger. Això NI PARLAR-NE. // 2) I la segona cosa és que lo primer que haurà de fer el nou govern, si mai s'arriba a formar-se, ha de ser retornar els recursos públics que van ser expropiats a la societat catalana l'any 2012.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Anna Gabriel. | Adrià Costa
Aida Morales | 9 comentaris
01/01/1970
El jutge del Tribunal Suprem limita l'ordre a l'àmbit estatal mentre que la Fiscalia demanava l'extradició de l'exdiputada de la CUP | Gabriel no es presenta a declarar al Suprem per un delicte de rebel·lió
Gerard Quintana amb Carles Puigdemont | @gerardquintana
01/01/1970
El cantant de Sopa de Cabra es reuneix durant quatre hores amb el president i explica que "hi haurà un govern tècnic a Catalunya i un govern de la República a Brussel·les presidit per Puigdemont"
01/01/1970
Els populars fan marxa enrere i aclareixen que, ara per ara, no volen que Hisenda investigui la comptabilitat de la formació taronja
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies
Narcís Serra i Adolf Todó quan dirigien Catalunya Caixa. Eren altres temps. | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Fill d'una nissaga de la burgesia catalana, ell i catorze exdirectius de Catalunya Caixa han començat a declarar a l'Audiència Nacional, acusats de diverses irregularitats que haurien generat un forat de 721 milions d'euros
Anna Gabriel al debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
L'exportaveu parlamentària dels anticapitalistes va mamar política i esquerra des del bressol, i ha aconseguit seduir més enllà del seu espai estricte, crític amb el sobiranisme transversal
El programa sobre odi a les xarxes de Jordi Évole | La Sexta
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Twitter és un cau d’adrenalina desfermada i d'infantilisme a tot drap al qual qui més qui menys s'aboca amb fruïció»