Procés català

Els detalls, el relat i l'encaix de la CUP: últims serrells per a un desenllaç imminent

Puigdemont vol controlar com s'explica la fórmula i que el consideri com a únic president mentre que ERC es mostra satisfeta per haver aconseguit una votació efectiva i sense conseqüències penals

per Roger Tugas / Oriol March, 5 de febrer de 2018 a les 20:51 |
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, dirigint-se a la primera reunió del Govern conjunt, el gener del 2016. | Adrià Costa
La reunió de diumenge entre les delegacions de JxCat i ERC ha estat segurament la més rellevant que han fet les dues formacions per desencallar una investidura que dimarts semblava molt llunyana, amb l'ajornament decretat pel president del Parlament, Roger Torrent. Després del gir d'aquest cap de setmana, les dues formacions volen accelerar per intentar reactivar el ple i conformar un Govern -o dos- el més aviat possible. Els últims detalls, el relat per justificar el canvi i l'encaix de la CUP a l'acord són els últims serrells pendents.

En tot cas, l'entesa inicial assolida entre les dues principals candidatures independentistes no és fruit d'un dia. El mateix dimarts de la trencadissa, JxCat i ERC ja van reprendre les reunions i, des de llavors, fonts coneixedores de les negociacions expliquen que les trobades han estat constants i, fins i tot, més d'una al dia. En concret, els consellers Jordi Turull i Josep Rull, per una banda, i la secretària general dels republicans, Marta Rovira, per l'altra, havien madurat una proposta que es basés en un triangle amb els tres vèrtexs de la legitimitat -de la restitució i l'aval de les urnes-, l'operativitat -la capacitat de nomenar un Govern efectiu- i el mínim risc -conseqüències penals limitades per als membres de la mesa i els electes en llibertat sota fiança-.


Fonts de la direcció d'ERC expliquen que la permanent del partit d'aquest dilluns estava molt contenta pel gran pas fet. Rovira ja havia demanat la setmana passada a JxCat que fes pública una proposta d'investidura que fos efectiva i que no comportés nous processos judicials, cosa que entenen que s'ha aconseguit. De fet, els republicans asseguren que diumenge tan sols van rebre el plantejament de Carles Puigdemont, sense entrar a negociar-lo, amb menys detalls i tot del que ha publicat aquest dilluns La Vanguardia.

President sense adjectius

Al seu torn, el líder de JxCat reclama que "no s'adjectivi el seu càrrec", és a dir, que no se'l titlli de simbòlic o legítim, sinó que se'l consideri com a únic president català. Per això, aquell que investeixi el Parlament i que lideri el Govern a l'interior hauria de viatjar a Brussel·les per tractar el funcionament de l'executiu. En tot cas, encara queden alguns detalls a concretar els propers dies, com la fórmula de cohabilitació dels dos governs, el finançament de l'estructura de Puigdemont i les seves competències, i o fins i tot quin paper haurà de jugar el vicepresident, Oriol Junqueras, en aquest entramat.
 

La fórmula que s'estudia lliura el Parlament del xoc amb el TC. Foto: ACN


En tot cas, les dues candidatures veuen en aquesta solució la via per tal que Puigdemont justifiqui el salt respecte la promesa central de la campanya -que seria president, si guanyava-, a la vegada que s'assumeix un simbolisme limitat arran de l'aclamació per part de l'Assemblea d'Electes, mentre que el Parlament s'aparta d'aquesta votació i no es posen en risc els seus integrants. En tot cas, serà clau el relat sobre com s'explica i es detalla, per deixar clar que el càrrec del líder de JxCat no és merament simbòlic, cosa que queda en mans de Puigdemont, i algunes fonts exposen que les filtracions que han tret a la llum aquest pla no ajuden a aconseguir-ho, ja que han conduït a un relat sobre un cert pas al costat i renúncia.

Això explica, per exemple que fonts de JxCat hagin negat que sigui l'Assemblea d'Electes qui investeixi Puigdemont, qui consideren que ha de ser l'únic president. Refer el relat serà clau per culminar aquesta tria. També ho serà per sumar la CUP, qui també ha entès que es tractaria d'una investidura simbòlica i ha avisat que no participarà "d'un ple fet a mida pel Tribunal Constitucional" i ha reivindicat el camí de la "desobediència". Si no es debat la investidura del candidat independentista més votat el 21-D, ha alertat, els acords negociats fins ara no seran vàlids.

A l'espera dels lletrats

Igualment, l'independentisme també està pendent de l'informe dels lletrats del Parlament sobre l'evolució dels terminis per a la investidura, que s'espera per a aquest dimarts i els dirigents consultes apunten que anirà en la línia conforme no transcorren ara els dies màxims. Això teòricament trauria pressa per reactivar el ple, però fonts de la negociació apunten que Puigdemont va traslladar diumenge la voluntat de resoldre aviat aquesta qüestió i, a més, entenen que ara és un moment políticament idoni.

Per una banda, perquè creuen que el PP no hi posarà massa problemes, ja que espera que aquesta crisi es resolgui per retirar el 155 i que el PNB, d'aquesta manera, li pugui votar els pressupostos estatals. Per l'altra, perquè temen que, si s'allarga gaire la intervenció de les institucions, l'afectació en les polítiques de la Generalitat es pot incrementar respecte el mer paper de vigilància i actuació limitada que ha pres el govern espanyol.
 

Reunió de la mesa del Parlament amb representants dels partits. Foto: ACN

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació