Procés català

Puigdemont dissenyarà la República des de l'exili: totes les claus de la investidura a Brussel·les

El cap de files de Junts per Catalunya es reserva el rol d'internacionalitzar el procés i despatxarà amb el president triat pel Parlament | Un dels aspectes que cal resoldre és com donar estructura als càrrecs establerts a Bèlgica perquè facin la seva feina

per Roger Tugas / Oriol March, 5 de febrer de 2018 a les 20:50 |
L'independentisme, al llarg dels anys, s'ha especialitzat en buscar solucions imaginatives per superar la desena de negociacions a les quals ha hagut de fer front des del 2012. L'excepcionalitat de les eleccions del 21-D i l'ofensiva judicial de l'Estat obliguen Junts per Catalunya i ERC a explorar alternatives per fer Carles Puigdemont president de la Generalitat, encara que sigui de manera simbòlica. El cap de setmana ha servit per desbloquejar una situació encallada des de l'ajornament del ple d'investidura i per posar damunt la taula la proposta de dos governs: un a Barcelona, executiu, i un a Brussel·les, que preservi la legitimitat de Puigdemont i els consellers a l'exili.

Aquestes són les cinc claus de la nova etapa:


1. Què farà cadascú?

La previsió, segons fonts de la negociació, és que a Catalunya es formi un Govern executiu que recuperi les institucions i permeti posar fi a l'article 155 de la Constitució. El repartiment competencial, similar al de la passada legislatura, es completarà amb les funcions que s'atorguin als exiliats. En el cas de Puigdemont, el "president legítim" s'encarregaria de dissenyar els detalls de la República i internacionalitzar la causa catalana. "Es tracta de seguir molestant l'Estat", destaca un dels coneixedors de les converses. L'encarregat de comandar la Generalitat des de Barcelona es reuniria sovint amb el president a Brussel·les. En una fase primigènia de la negociació es va posar damunt la taula una negociació mensual de tots els components a Bèlgica.

"Es tracta de seguir molestant l'Estat", manté un coneixedor de les negociacions, en relació al futur paper de Puigdemont a Brussel·les

De fet, una de les opcions que estudia JxCat és canviar la llei de Presidència abans de la sessió d'investidura del candidat, i també podria servir per permetre que Puigdemont fos investit a distància, és a dir, des de Brussel·les. Així mateix, les modificacions podrien servir per avalar la fórmula bicefàlia de l'executiu, amb un Govern a la capital belga encapçalat per Puigdemont que liderés la gestió política, i un altre executiu a Sant Jaume, amb funcions gestores.


2. Qui en formarà part i com s'estructurarà?

Un dels aspectes fonamentals de la negociació és determinar "com es dota d'estructura" l'entorn governamental de Puigdemont. Cobra sou de diputat des de la constitució del Parlament, però necessitaria un equip per fer la feina assignada com a "president legítim" encarregat de desplegar la República i internacionalitzar el procés. Una de les possibilitats que hi ha és que es creï una entitat privada per finançar les activitats de Brussel·les, però no es descarta que l'Assemblea de Càrrecs Electes -encarregada de validar la investidura de Puigdemont- faci aportacions econòmiques a través d'una quota als seus més de tres mil membres. "Es tracta de crear una estructura paragovernamental", manté un dels consultats. L'integrarien el president, alguns dels consellers a l'exili i el personal que es contractés.

3. Quin paper hi juga l'Assemblea de Càrrecs Electes?

Creada l'octubre del 2016 a instàncies de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) pensant en una inhabilitació massiva de càrrecs sobiranistes, es convertiria en l'instrument per permetre la investidura de Puigdemont fora del Parlament, on s'hi designaria un president "executiu". La impossibilitat del líder de Junts per Catalunya de tornar al país -malgrat les promeses electorals de la campanya- obligaria a celebrar la reunió de l'Assemblea a Brussel·les, on s'hi haurien de desplaçar diputats independentistes i els càrrecs locals. Es tracta d'un plantejament, per cert, que ja preveu l'acord que havien de signar la setmana passada Junts per Catalunya, ERC i la CUP: l'Assemblea Constituent provisional, formada per representants del Parlament i del món local, hauria de ser l'encarregada de tirar endavant el procés constituent.

El disseny del Govern està encarrilat, però els negociadors de Puigdemont pretenen que Junts per Catalunya assumeixi la conselleria d'Economia, ara en mans d'ERC

4. Com afecta al repartiment Junts per Catalunya-ERC?

El disseny del Govern -almenys del que s'establiria a Catalunya- està pràcticament tancat des de fa uns dies. A finals de setmana passada, de fet, hi havia un acord entre Junts per Catalunya i ERC per repartir-se el 50% de les conselleries en número i pressupost. Es preveu que el president que surti del Parlament provingui de les files de Junts per Catalunya, mentre que els republicans reclamen tenir -almenys- la plaça de portaveu de l'executiu. En les últimes hores, els negociadors de Puigdemont han reclamat la conselleria d'Economia, ara en mans de l'empresonat Oriol Junqueras. I, de moment, Junts per Catalunya tampoc vol renunciar a tenir el portaveu. Pel que fa al nom del president nomenat pel Parlament, encara no està tancat. Els perfils alternatius que més sonen són els de Jordi Sànchez -empresonat- i Jordi Turull -encausat-.

5. Com poden afectar les inhabilitacions?

El poder judicial -i polític- de l'Estat dona per fet que les inhabilitacions als líders del procés arribaran aviat, cap al mes de març, sense ni tan sols esperar al judici. Això podria impactar amb duresa en la confecció de les dues estructures governamentals, especialment si Turull és l'escollit per fer de "primer ministre" a Barcelona. Dirigents consultats per NacióDigital, a banda, recel·len de la investidura simbòlica de Puigdemont perquè podria comportar "responsabilitats" judicials, encara que es faci fora de l'Estat i no tingui un caràcter vinculant com la que es faria al Parlament.
 

Artur Mas, Neus Lloveras, Carles Puigdemont i Marta Rovira a la manifestació de Brussel·les Foto: ACN

Artur Mas, Neus Lloveras, Carles Puigdemont i Marta Rovira a la manifestació de Brussel·les Foto: ACN

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Participació