procés català

Rajoy seguirà ignorant els òrgans consultius «sempre que calgui per garantir la legalitat»

De la Serna diu que la decisió del TC sobre Puigdemont és un “èxit polític” del govern espanyol que ha evitat una “situació dramàtica”

| 05/02/2018 a les 10:30h
Arxivat a: Política, investidura, Carles Puigdemont, Íñigo de la Serna, procés català

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, en una atenció als mitjans recents, a Tarragona. Foto: ACN


El govern espanyol seguirà adoptant decisions sense escoltar els seus òrgans consultius "sempre que sigui necessari garantir la legalitat". Així ho ha apuntat aquest dilluns el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, en una entrevista a la Cadena Ser on ha assegurat que la decisió del Tribunal Constitucional d'imposar mesures cautelars contra la investidura de Carles Puigdemont és un “èxit polític” del seu executiu.


Segons De la Serna, malgrat que el Consell d'Estat es va posicionar en contra d'aquesta impugnació preventiva, el recurs presentat pel seu govern ha evitat una "situació dramàtica" com és que "un pròfug de la justícia" hagués estat investit. De la Serna no ha volgut respondre les preguntes sobre el desgast per a les institucions que tenen aquest tipus de decisions, i s'ha limitat a dir que des del punt de vista del seu executiu actuar en aquesta direcció "val la pena" perquè, "si no, es podria haver comès una greu il·legalitat a Catalunya i estaríem veient un autèntic espectacle".

Segons el ministre, el fet de no haver escoltat el criteri del Consell d'Estat –que defensava que el recurs s’havia d’interposar més endavant, i no de manera preventiva- ha evitat que el Tribunal Constitucional adoptés una decisió "a posteriori" i sobre una investidura consumada. Mitjançant aquesta decisió, segons De la Serna, "s’ha evitat" arribar a aquests extrems, fet que el fa estar "molt orgullós" del seu govern, que "va fer el que havia de fer".

"El TC no s'hagués pronunciat mai si el govern no hagués presentat el recurs", i quan ho va fer –amb l'adopció de mesures cautelars sense resoldre encara si admet a tràmit o no el recurs- "es va pronunciar en la forma que volia el govern". "Va adoptar mesures cautelars que al final fan tenir garanties del compliment de la legalitat, i això és el que ha evitat la investidura de Puigdemont", ha afirmat el ministre. Segons De la Serna, tot plegat és un "èxit polític" del seu govern, perquè segons el seu criteri "ningú, ni dins ni fora d'Espanya" hagués entès la investidura de Puigdemont. "Si haguéssim atès qui deia que era millor esperar, en aquests moments potser ens n'estaríem penedint", ha conclòs.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Així de clar
Anònim, 05/02/2018 a les 12:05
+1
-0
Ministre, quan les coses que us diu tot un Consell d'Estat no us agraden feu oides sordes. Això que va ser un èxit polític , jo diria que va ser un mal joc de mans amb moltes trampes
Arribarà un dia
Anònim, 05/02/2018 a les 12:14
+2
-0
Que tots els d'aquest gobierno , mentider, prepotent, barruer, manipulador,, corrupta .... haurà de passar comptes i llavors si serà un èxit polític i de justícia . Recordeu peperos que com el cas Atutxa en vindran molts més
Visca La Republica Catalana
Anònim, 05/02/2018 a les 13:44
+2
-0
El dictador mafiós va a la seva bola ,ignorant que han perdut i sense voler reconeixer la democràcia , algun dia espero veure'l entre reixas

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Els joves pallaresos al Gran Canaria Arena, entre ells el Pau, el tercer per la dreta | Pau Vila
Jordi Ubach
01/01/1970
Parlem en exclusiva amb el jove de Tremp que va ser detingut el passat divendres per entrar una estelada a la Copa del Rei de bàsquet | Vila relata la seva violenta detenció i assegura que els fets pels que se l’acusa són falsos | El pallarès torna de Gran Canària amb antecedents i una multa de 720 euros
01/01/1970
El canvi, que escurça el termini, respon a la demanda reiterada de diferents sectors de la comunitat educativa
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Ada Colau van comparèixer la mateixa nit de l'atemptat | ACN
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El Saló Verge de Montserrat es va convertir en el centre d'operacions a l'edifici governamental, mentre que a Interior s'hi va situar immediatament el gabinet de crisi | Junqueras va quedar retingut 25 minuts a Sant Vicenç dels Horts arran de l'Operació Gàbia que es va posar en marxa per capturar els autors materials
Jaume Collboni i Jaume Asens, en un ple de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Els gestos de solidaritat de l'Ajuntament amb els presos són l'últim episodi de la relació tensa entre els antics socis de govern al consistori | La distància també s'evidencia en la nova etapa al Parlament, i s'afegeix a la complexa convivència entre Podem i el PSOE
Membres de les candidatures que aspiren a conformar el secretariat, en la presentació del procés de renovació. | ACN
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
La relació amb Òmnium, ANC, PDECat i ERC és un dels punts de fricció entre les dues candidatures | Les opcions que competeixen pel nou secretariat nacional fan seus alguns plantejaments clàssics de Poble Lliure o Endavant
El número 22 del carrer d'en Roig on hi havia diversos «narcopisos» | Mariona Batllés
Jordi Bes | 3 comentaris
01/01/1970
​Els veïns organitzen una visita guiada pels carrers de la droga i la prostitució per reclamar més involucració de Colau: "L'actuació és insuficient" | Entitats com Acció Raval es desmarquen de la iniciativa i la inscriuen en la precampanya de les municipals: "No estem d'acord amb la politització del problema"
Mireia Boya, rebent suport a les portes del Tribunal Suprem | ACN
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
Mireia Boya (CUP) aposta per reivindicar la declaració d'independència i el referèndum de l'1-O mentre que la resta de dirigents encausats pel procés han acatat la Constitució per intentar evitar la presó
Beatriz Talegón | Josep M. Montaner
Pep Martí | 13 comentaris
01/01/1970
La periodista i exmilitant del PSOE assegura que "un Estat que empresona algú com Jordi Cuixart i té Urdangarin esquiant està ferit de mort" | "Si Espanya vol saber què és una democràcia, que viatgi a Bèlgica", explica Talegón, que va treballar set anys a les institucions comunitàries
Rajoy en la reunió amb la direcció del PP i els barons territorials. | Europa Press
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Mariano Rajoy i Albert Rivera protagonitzen el pols més dur en el si de la dreta espanyola des de la fundació del Partit Popular el 1989 | El temor a la fuga de quadres cap a Ciutadans i la inquietud territorial pel finançament sumen neguit a la gestió interna dels populars