03
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
06
de febrer
a les
11:24h
Ni parlar de noves eleccions a Catalunya. Mariano Rajoy vol arxivar amb celeritat la carpeta catalana per encarar amb solvència la batalla de Ciutadans. La difusió del missatge de Carles Puigdemont a Toni Comín ("Això s’ha acabat. Els nostres ens han sacrificat") ha estat la cirereta que el president espanyol necessitava per certificar davant l’opinió pública espanyola la seva "victòria" a Catalunya.
La Moncloa creu que el 155 i l’acció judicial han noquejat l’independentisme, que ara es troba al llindar de la guerra civil, amb les cúpules "escapçades" i enfilant el camí dels quarters d’hivern per recuperar l’autonomia. No hi haurà República, el terreny de joc dels independentistes ha quedat reduït a un terrari, i la investidura d’un president de la Generalitat lliure de processos judicials –com vol Rajoy- tancarà un capítol que segons l’equip del president espanyol no es repetirà.
Per fer "net", però, primer La Moncloa necessita assegurar que no es convocaran eleccions catalanes en els pròxims mesos. La pressió –amb amenaces personals incloses- al president del Parlament i l’anunci d’inhabilitacions preventives sobre tots els imputats pel procés busca accelerar les partícules del debat de la successió per fer possible una investidura alternativa a Puigdemont.
L’escarni a presos i exiliats serveix d’advertència a les direccions actuals de les dues formacions -Pascal i Rovira hauran de passar pel despatx del jutge Llarena el 19 febrer- sobre el que s’espera d’elles. ERC i PDECat hauran de trobar en les pròximes jornades una solució òptima per a totes les parts, inclòs el govern espanyol, que ha deixat clar que el resultat del 21-D i la majoria absoluta independentista no li mereix cap consideració especial.
Rajoy cavalca sobre la urgència. Ha de bolcar els seues esforços en contrarestar l’embranzida de Ciutadans, que prepara una ofensiva per fitxar part dels seus alcaldes i regidors a zones rurals, precisament el feu del PP. En menys de tres anys (Ciutadans va arribar al Congrés a les eleccions del desembre del 2015) el partit de Rivera ha sintonitzat amb l’electorat popular, ha sabut captar el suport de l’Ibex i dels grans grups de comunicació espanyols, i s’ha erigit com l’alternativa regeneradora i liberal de la vella dreta conservadora.
El PP mira de reüll La Moncloa i clama al president espanyol perquè aprofiti la baixa de Luís de Guindos –candidat a la vicepresidència del BCE- per fer una crisi de govern en profunditat que li permeti recuperar la iniciativa política. De l’èxit de l’operació en depèn el futur del propi Rajoy i la supervivència del PP, que tem quedar encapsulat a les golfes del Congrés després de les pròximes generals.
El president espanyol fia l’inici d’aquest contraofensiva a la pacificació (política) de Catalunya, però no té en compte les dinàmiques pròpies de l’independentisme, que al llarg de la història ha demostrat la seva capacitat de renéixer de les cendres i superar els entrebancs del joc partidista. Els 70 diputats de JxCat, ERC i la CUP són només l’expressió d’una voluntat popular que suma dos milions de vots i que fins ara ha sobreviscut a la mort política dels seus representants. Caldrà veure ara si la recepta judicial i repressiva que el govern espanyol ha aplicat a Catalunya paralitza –com a mínim temporalment- el projecte independentista, o bé si, per contra, l’acaba convertint en un llastre que evidenciï al tram final del mandat de Mariano Rajoy la seva incapacitat de resolució dels problemes polítics.
La Moncloa creu que el 155 i l’acció judicial han noquejat l’independentisme, que ara es troba al llindar de la guerra civil, amb les cúpules "escapçades" i enfilant el camí dels quarters d’hivern per recuperar l’autonomia. No hi haurà República, el terreny de joc dels independentistes ha quedat reduït a un terrari, i la investidura d’un president de la Generalitat lliure de processos judicials –com vol Rajoy- tancarà un capítol que segons l’equip del president espanyol no es repetirà.
La Moncloa necessita assegurar que no es convocaran eleccions catalanes en els pròxims mesos
Per fer "net", però, primer La Moncloa necessita assegurar que no es convocaran eleccions catalanes en els pròxims mesos. La pressió –amb amenaces personals incloses- al president del Parlament i l’anunci d’inhabilitacions preventives sobre tots els imputats pel procés busca accelerar les partícules del debat de la successió per fer possible una investidura alternativa a Puigdemont.
L’escarni a presos i exiliats serveix d’advertència a les direccions actuals de les dues formacions -Pascal i Rovira hauran de passar pel despatx del jutge Llarena el 19 febrer- sobre el que s’espera d’elles. ERC i PDECat hauran de trobar en les pròximes jornades una solució òptima per a totes les parts, inclòs el govern espanyol, que ha deixat clar que el resultat del 21-D i la majoria absoluta independentista no li mereix cap consideració especial.
Rajoy cavalca sobre la urgència. Ha de bolcar els seues esforços en contrarestar l’embranzida de Ciutadans, que prepara una ofensiva per fitxar part dels seus alcaldes i regidors a zones rurals, precisament el feu del PP. En menys de tres anys (Ciutadans va arribar al Congrés a les eleccions del desembre del 2015) el partit de Rivera ha sintonitzat amb l’electorat popular, ha sabut captar el suport de l’Ibex i dels grans grups de comunicació espanyols, i s’ha erigit com l’alternativa regeneradora i liberal de la vella dreta conservadora.
En menys de tres anys el partit de Rivera ha sintonitzat amb l’electorat popular, ha sabut captar el suport de l’Ibex i dels grans grups de comunicació espanyols
El PP mira de reüll La Moncloa i clama al president espanyol perquè aprofiti la baixa de Luís de Guindos –candidat a la vicepresidència del BCE- per fer una crisi de govern en profunditat que li permeti recuperar la iniciativa política. De l’èxit de l’operació en depèn el futur del propi Rajoy i la supervivència del PP, que tem quedar encapsulat a les golfes del Congrés després de les pròximes generals.
El president espanyol fia l’inici d’aquest contraofensiva a la pacificació (política) de Catalunya, però no té en compte les dinàmiques pròpies de l’independentisme, que al llarg de la història ha demostrat la seva capacitat de renéixer de les cendres i superar els entrebancs del joc partidista. Els 70 diputats de JxCat, ERC i la CUP són només l’expressió d’una voluntat popular que suma dos milions de vots i que fins ara ha sobreviscut a la mort política dels seus representants. Caldrà veure ara si la recepta judicial i repressiva que el govern espanyol ha aplicat a Catalunya paralitza –com a mínim temporalment- el projecte independentista, o bé si, per contra, l’acaba convertint en un llastre que evidenciï al tram final del mandat de Mariano Rajoy la seva incapacitat de resolució dels problemes polítics.
Mariano Rajoy i Albert Rivera, reunits a la Moncloa, en una imatge d'arxiu. Foto: Flickr PP