03
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
20:03h
L’envestida de la policia espanyola durant el referèndum de l’1-O a la demarcació de Lleida va ser la llavor a partir de la qual van nàixer els comitès de defensa de la república (CDR), entitats creades pels votants que van defensar els col·legis electorals i que van decidir no quedar-se de braços creuats davant la repressió.
Quatre mesos després, també a Ponent, els comitès s’han convertit en la punta de llança de la mobilització popular en defensa de la independència amb una manera de treballar assembleària on les idees, i propostes circulen en horitzontal i no de dalt a baix. Les grans manifestacions que s’han vist a la ciutat de Lleida en els darrers mesos han germinat gràcies, en part, a la tasca d’aquests comitès, nou a la capital i una quarantena a les comarques de la demarcació.
"Els CDR ens han servit per conèixer-nos més entre nosaltres i per activar-nos des del carrer sense necessitat d’esperar què diuen els polítics", afirma a NacióDigital un membre del comitè del barri de Mariola-Escorxador, que posa l’accent en l’estructura d’aquests organismes, on tothom mana i obeeix de la mateixa manera.
A Lleida, els CDR són autònoms; proposen, debaten i executen. Aquesta manera de funcionar s’allunya de les praxis que tenen l’ANC i Òmnium Cultural, entitats amb estructures molt més jeràrquiques i, per tant, més vulnerables a la represàlia de l’Estat. "Els CDR tenen les mans més lliures. Fem reunions informatives cada dues setmanes i els portaveus es van rellevant", apunta un membre del CDR de Cappont, que destaca que l’objectiu de defensar la independència passa per davant de les afinitats polítiques que pugui tenir cadascú. "És difícil que els partits polítics influeixin en els comitès, perquè són molt transversals", apunta.
Resistir i fer créixer la base
De fet, és gairebé impossible saber el nombre exacte de persones que formen part dels CDR lleidatans. "La intensitat del moment polític et marca el grau de mobilització, i et pots trobar amb assemblees de vint persones, amb grups de Telegram on n’hi ha seixanta i amb mobilitzacions on som 40.000", diuen des del comitè del barri de Noguerola, una zona on s’han començat a fer xerrades informatives sobre els beneficis del trajecte cap a la República. A Lleida, els CDR estan evolucionant cap una via doble en la qual la "resistència" de carrer es combina amb la pedagogia que faci possible la suma d’aquells que dubten del procés i de la creació de l’Estat català. "Un 47% de la població no és suficient, i hem de fer créixer aquesta base social independentista", s’explica des de Noguerola.
Als CDR lleidatans no s’han vist represàlies, i encara que s’apliquen algunes petites mesures de seguretat i control, la realitat és que no consten pressions ni amenaces per part de cap organisme espanyol. "Si algú es volgués infiltrar ho podria fer, però aquí ens coneixem tots i al final ho acabaríem veient", expliquen. Els comitès de la capital s’informen entre ells de les activitats que es duen a terme en trobades que també es fan amb la resta d’entitats que hi ha a la demarcació, que tenen menys gent per la simple lògica de la gran diferència demogràfica entre la ciutat de Lleida i la resta de municipis del territori.
"Tenim menys gent que a la ciutat però ens activem de la mateixa manera quan toca", assegura un membre del CDR de la comarca de la Noguera, que posa l’accent en la xarxa resistent que s’ha creat en els darrers mesos en la qual hi ha tingut un paper fonamental les xarxes socials. En aquest sentit, s’explica que la distància entre municipis s’ha superat gràcies a les possibilitats que dona la tecnologia.
Quatre mesos després, també a Ponent, els comitès s’han convertit en la punta de llança de la mobilització popular en defensa de la independència amb una manera de treballar assembleària on les idees, i propostes circulen en horitzontal i no de dalt a baix. Les grans manifestacions que s’han vist a la ciutat de Lleida en els darrers mesos han germinat gràcies, en part, a la tasca d’aquests comitès, nou a la capital i una quarantena a les comarques de la demarcació.
"Els CDR ens han servit per conèixer-nos més entre nosaltres i per activar-nos des del carrer sense necessitat d’esperar què diuen els polítics", afirma a NacióDigital un membre del comitè del barri de Mariola-Escorxador, que posa l’accent en l’estructura d’aquests organismes, on tothom mana i obeeix de la mateixa manera.
A Lleida, els CDR són autònoms; proposen, debaten i executen. Aquesta manera de funcionar s’allunya de les praxis que tenen l’ANC i Òmnium Cultural, entitats amb estructures molt més jeràrquiques i, per tant, més vulnerables a la represàlia de l’Estat. "Els CDR tenen les mans més lliures. Fem reunions informatives cada dues setmanes i els portaveus es van rellevant", apunta un membre del CDR de Cappont, que destaca que l’objectiu de defensar la independència passa per davant de les afinitats polítiques que pugui tenir cadascú. "És difícil que els partits polítics influeixin en els comitès, perquè són molt transversals", apunta.
Resistir i fer créixer la base
De fet, és gairebé impossible saber el nombre exacte de persones que formen part dels CDR lleidatans. "La intensitat del moment polític et marca el grau de mobilització, i et pots trobar amb assemblees de vint persones, amb grups de Telegram on n’hi ha seixanta i amb mobilitzacions on som 40.000", diuen des del comitè del barri de Noguerola, una zona on s’han començat a fer xerrades informatives sobre els beneficis del trajecte cap a la República. A Lleida, els CDR estan evolucionant cap una via doble en la qual la "resistència" de carrer es combina amb la pedagogia que faci possible la suma d’aquells que dubten del procés i de la creació de l’Estat català. "Un 47% de la població no és suficient, i hem de fer créixer aquesta base social independentista", s’explica des de Noguerola.
"Un 47% no és suficient i hem de fer créixer la base social indepedentista", diu un membre del CDR de la Noguerola
Als CDR lleidatans no s’han vist represàlies, i encara que s’apliquen algunes petites mesures de seguretat i control, la realitat és que no consten pressions ni amenaces per part de cap organisme espanyol. "Si algú es volgués infiltrar ho podria fer, però aquí ens coneixem tots i al final ho acabaríem veient", expliquen. Els comitès de la capital s’informen entre ells de les activitats que es duen a terme en trobades que també es fan amb la resta d’entitats que hi ha a la demarcació, que tenen menys gent per la simple lògica de la gran diferència demogràfica entre la ciutat de Lleida i la resta de municipis del territori.
"Tenim menys gent que a la ciutat però ens activem de la mateixa manera quan toca", assegura un membre del CDR de la comarca de la Noguera, que posa l’accent en la xarxa resistent que s’ha creat en els darrers mesos en la qual hi ha tingut un paper fonamental les xarxes socials. En aquest sentit, s’explica que la distància entre municipis s’ha superat gràcies a les possibilitats que dona la tecnologia.