El conflicte serà llarg: així analitza el procés el «think tank» més influent de l'Estat

Què pensen els sectors més influents de l'Estat sobre el que està passant a Catalunya? No és exactament el mateix que repeteixen el portaveu i els membres del govern de Mariano Rajoy. Hi ha diversos centres d'idees i think tanks amb capacitat d'incidència, però pocs com el Reial Institut Elcano, una fundació privada en la qual hi són presents figures independents i exmembres de diversos governs, i que té un patronat amb el rei Felip VI com a president d'honor. La seva línia és més pragmàtica i "centrada" del que pot representar la FAES, el think tank que presideix José María Aznar.

Mentre alguns a Madrid i entre les forces unionistes donen el procés per mort i enterrat, sobretot després que es fessin públics els missatges enviats pel president Carles Puigdemont a Toni Comín, en què es considerava "sacrificat", en l'Estat real, ningú creu que el procés hagi acabat. En les zones més sensibles de les institucions espanyoles posen les llums llargues quan miren a Catalunya.

L'Institut Elcano assenyala que el procés pot allargar-se en el temps i que un dels escenaris possibles hauria de ser el de fer concessions

Un cop celebrades les eleccions del 21-D, Elcano ha elaborat un informe (El procés independentista català: com hem arribat fins aquí, quina és la seva dimensió europea, i què pot succeir?), que aporta molta llum sobre com es veu el conflicte de Catalunya des d'instàncies que estan al marge de la política del dia a dia. Per a l'institut, el procés no està acabat. És més, pot allargar-se en el temps i cal afrontar-ho políticament, si cal, amb concessions per "acomodar" la meitat de la societat catalana sobiranista.  

Què diuen?

L'Institut Elcano constata que les eleccions del 21-D dibuixen un panorama complex ("un escnari extremadament plural i segmentat") en què les forces sobiranistes han mostrat la seva "fortalesa" i alhora les "limitacions" de no arribar a una majoria absoluta. La unitat d'Espanya, actualment, "no corre perill" però assegura que la "crisi constitucional territorial és profunda i serà duradera". I defensa que els dos grans partits hagin obert la porta a una possible reforma de la Constitució.
 
Una modificació del text que "podria ajudar a acomodar millor a aquella part de la població catalana desafecta del projecte constitucional espanyol". Adverteix també no deixar al marge a l'altre sector, contrari al procés, i que s'ha fet especialment fort a l'àrea metropolitana.

Qui són?

Emilio Lamo de Espinosa n'és el president executiu i en el seu organigrama hi són els expresidents del govern, diversos ministres en exercici (Exterior, Defensa i Economia) i exdirigents rellevants com Javier Solana i els extitulars de Defensa Gustavo Suárez (socialista) i Eduardo Serra (exmembre del govern Aznar).

Ministres en exercici i exdirigents com Javier Solana formen part de l'Institut Elcano, que en el patronat compten amb figures empresarials rellevants

Lamo de Espinosa és un sociòleg reputat, germà d'un exministre d'UCD i fill d'un antic jerarca falangista, i va ser director general d'Universitats sota el primer govern de Felipe González. És un perfil que pot ser simptomàtic de l'espai que ocupa Elcano, el d'un ampli sector "bipartidista".

El director és Charles Powell, un historiador hispanobritànic de línia conservadora. En el patronat hi ha també figures importants de l'empresa i els bancs, com Francisco González (BBVA), Ana Botín (Santander) o Antoni Brufau (Repsol).

Violència policial

L'informe, més desapassionat que la majoria de la premsa davant del procés, afirma que l'independentisme no ha trobat el ressò que esperava, però admet que "ha trobat algunes simpaties internacionals, justificant-se en part en el que va passar en l'intent de referèndum de l'1 d'octubre". Aquí, tot i que suaument, Elcano reconeix que "s'hi van produir episodis violents per l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil".

Les diferències amb Escòcia

L'estudi fa un gran esforç per plasmar les diferències entre el cas català i l'escocès. Al Regne Unit, el referèndum es va acordar, mentre que a Catalunya l'independentisme ha apostat -almenys la passada legislatura- per la unilateralitat. Assenyala que en el cas espanyol, hi ha una Constitució escrita que és molt clara sobre la sobirania. I, a més, al Regne Unit, Escòcia és percebuda com a menys imprescindible per al manteniment de l'Estat, mentre que "sense Catalunya, el projecte nacional espanyol fracassaria".