Caixabank considera que amb el resultat rècord de 2017 ja ha superat els «vaivens» d'octubre

L'entitat bancaria ha obtingut uns beneficis de 1.684 milions, els més grans de la seva història

02 de febrer del 2018
Actualitzat a les 12:32h

Gonzalo Gortázar, conseller delegat, i Jordi Gual, president de CaixaBank, aquest divemdres a València. Foto: Europa Press


Per primer cop en la seva història, CaixaBank ha presentat els seus resultats anuals fora de Barcelona. Ho ha fet a  València, on l'entitat va traslladar la seva seu social l'octubre passat arran de la situació política a Catalunya. El president de CaixaBank, Jordi Gual, i el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, han presentat els resultats aquest divendres, amb un titular clar: CaixaBank ha obtingut uns resultats anuals rècord, un total de 1.684 euros.

L'entitat ha superat l'ensurt del mes d'octubre la tardor, quan, en paraules del conseller delegat, Gonzalo Gortázar, "es van produir sortides moderades de recursos de clients, que ens van dur a prendre la decisió que coneixem", ha dit. Tot seguit, ha donat per fet que Caixabank ha superat els "vaivens" del mes d'octubre.

Una decisió encertada

Jordi Gual ha assegurat que en cap moment hi va haver una "sobrereacció" per part de l'entitat en el context d'octubre, ja que calia garantir "la seguretat jurídica", protegir els estalvis i donar confiança als clients. "Va ser una decisió encertada", alhora que ha entès que una part dels clients pogués sentir-se molest.

Jordi Gual ha subratllat el significat dels resultats del 2017, que han estat òptims per l'entitat, en un context en què l'economia global ha crescut un 3%, amb dinàmiques positives tant en les economies avençades com en les emergents. Això ofereix una bona perspectiva de l'any que s'ha encetat. El 2018 podria dur el creixement fins al 3,9%. Els analistes també posen els seus ulls en els efectes que pot tenir la reforma fiscal que ha engegat l'Administració Trump.

En l'àmbit de negoci, els resultats del grup han arribat al nivell més alt de la seva història. "Un any d'èxits comercials i financers", ha assenyalat Gual, que ha insistit que "som el gran grup de referència a la península: a Espanya, quasi el 27% de la població ens tria com a entitat principal". En pràcticament tots els àmbits, els índexs són molt positius. Destaca el camp digital, on les xifres també són rellevants, penetrant fins al 33%. En nòmines domiciliades, el lideratge el marca el 26%, seguint una línia continuada.

Gual ha posat en valor el compromís social de CaixaBank, que es plasma en l'aliança estratègica amb l'Obra Social, així com la relació directa sobre els clients i una implantació efectiva sobre el territori. L'entitat no abandona pobles petits en què s'ha instal·lat, com sí que han fet altres entitats creditícies.    

Els riscos que ennuvolen el panorama

Malgrat el context global positiu, hi ha elements de risc que cal avaluar. Gual ha apuntat el risc que suposen els populismes, "que proposen solucions simples a problemes que són més complexos", ha assenyalat el president de CaixaBank. Pel que fa al context espanyol, Gual ha destacat la importància d'afrontar l'atur i el dèficit públic com a deutes pendents per una major solidesa del creixement de l'economia.

Un increment de guany del 60,9%

El grup CaixaBank va obtenir un benefici net de 1.684 milions d'euros en l'exercici del 2017, el 60,9% més que en el 2016, cosa que suposa registrar el resultat més gran de la seva història.

L'evolució de l'exercici ha estat marcada per la integració dels resultats del banc portuguès BPI a partir del mes de febrer passat que ha impactat positivament en les línies principals del compte de resultats amb una aportació de 176 milions d'euros. Tot i això, l'entitat presidida per Jordi Gual, sense la contribució de BPI, hagués guanyat 1.508 milions d'euros, el 44,1% més.

L'entitat destaca que el 96% dels ingressos de l'any procedeixen de l'activitat ordinària bancària, després d'un retrocés del 66,7% dels ingressos per operacions financeres i d'un 21% de la contribució de les participades.

El marge brut se situa el 31 de desembre en 8.222 milions d'euros, el 5,1% més que en el 2016. L'entitat explica que aquesta millora té la seva justificació pel bon comportament dels ingressos de l'activitat ordinària del banc. D'aquesta manera, el marge d'interessos, les comissions i els ingressos del negoci d'assegurances augmenten un 18% en el grup i un 8% si només es té en compte CaixaBank a l'estat espanyol.

En el conjunt dels comptes, el 96% dels ingressos de l'exercici procedeixen d'aquesta activitat recurrent del banc en un entorn on els ingressos de les operacions financeres han caigut un 66,7% i les participades han contribuït amb un -21%.

Una rendibilitat del 8,4%

La rendibilitat del grup millora en 280 punts bàsics i se situa en el 8,4%, lleugerament per sota del 9% de rendibilitat que està fixat en l'objectiu del Pla Estratègic.

El marge d'interessos se situa a 31 de desembre en 4.746 milions d'euros, el 14,2% més, per la integració de BPI que contribueix a una millora del 9,1% del creixement. Sense BPI, el marge d'interessos hagués crescut el 5,1%.

Els ingressos per comissions suposen una entrada de 2.499 milions d'euros, amb un increment del 19,5%.

Les despeses d'administració i amortització recurrent se situen en 4.467 milions d'euros, l'11,8% més. Aquest increment s'explica principalment per la integració de BPI, que suposa 110 milions de costos extraordinaris. Sense els costos de transició de BPI aquesta línia de despeses s'hagués incrementat en l'1% i només en un 0,2% més en despeses de personal.

Els ingressos de les participades han contribuït en 653 milions d'euros, una caiguda del 21% en relació amb l'aportació del 2016. Aquesta menor contribució s'explica per la reducció del dividend de Telefónica, canvis de perímetre de la línia de participades (permuta de Bank of East Asia i GF Inbursa amb Criteria el maig del 2016) i per la venda del 2% de la participació de BPI al banc angolès BFA, que ha suposat una reducció de 97 milions d'euros.

Els recursos totals de clients se situen en 349.458 milions d'euros, 45.563 milions d'euros més, el 15% més que el 2016. En aquesta partida, el BPI ha aportat 34.963 milions d'euros. Sense BPI, els ingressos de CaixaBank haguessin crescut el 3,5%.

En relació amb la cartera de crèdits bruta, es registra una caiguda de l'1,9% i la cartera sana ho fa en l'1,2%. Sense la reducció de finançament a Criteria i sense el sector públic la reducció de la cartera sana de crèdits disminueix un lleuger 0,4%.

Mentre que la cartera de crèdit bruta segueix disminuint perquè les amortitzacions encara superen la generació de crèdit nou, l'activitat per contractar nous crèdits segueix pujant. Així, el crèdit nou a les empreses creix un 16% i els préstecs al consum ho fan en un 15%.

La morositat continua caient

La ràtio de morositat del grup se situa en el 6%, nou dècimes per sota del registre del 31 de desembre del 2016. CaixaBank a l'estat espanyol tanca l'any amb una ràtio de morositat del 6,1%, quatre dècimes per sota de la ràtio registrada en el tercer trimestre del 2017 (6,5%).

La cartera de dubtosos de nou s'ha reduït aquest 2017 i aquest any en l'agregat del grup ho ha fet fins als 14.305 milions d'euros. Només CaixaBank, sense BPI, té una cartera de dubtosos de 13.086 milions d'euros, 1.688 milions d'euros menys que el 2016.

La ràtio Common Equity Tier 1 (CET1) fully loaded es manté en el 2017 en l'11,7%. Sense BPI, que ha restat 108 bàsics, aquesta ràtio hagués millorat en 34 punts bàsics.

L'entrada en vigor a partir de l'1 de gener del 2018 de la nova normativa bancària europea IFRS9 suposarà la necessitat d'incrementar les provisions per riscos de crèdits en 758 milions d'euros, cosa que suposarà un augment de 5 punts percentuals en la cobertura de dubtosos. Aquesta normativa restarà 564 milions euros a la partida de reserves.

Les declaracions d'Alcaraz sobre els desnonaments

En la roda de premsa, Gual ha hagut de respondre a una pregunta sobre les polèmiques declaracions de Juan Antonio Alcaraz, director de Negoci de l'entitat, qui va dir fa uns dies que els desnonaments eren "una llegenda urbana". Aquestes paraules van desfermar una forta polseguera, i Alcaraz va haver de demanar disculpes. Gual ha subratllat aquestes disculpes i ha dit que no responen a la visió de CcaixaBank i van ser desafortunades.