Diuen que quan Cerdà va planificar la nova Barcelona, en comptes d'intentar refer-la va deixar per impossible l'entramat caòtic de l'antiga ciutat i va creure preferible començar-ne una de nova fora de les antigues muralles.
Aquesta afirmació no és del tot certa, ja que des de bon principi havia planificat 3 grans avingudes que havien de travessar el que ara és Ciutat Vella. D'aquestes només una es va dur a terme del tot, la Via Laietana, que havia d'unir L'Eixample amb el Port Vell. La Rambla del Raval i l'Avinguda de la Catedral no deixen de ser una part del projecte de Cerdà fetes més endavant.
A part, hi ha una cosa poc coneguda, que és l'existència d'un "Eixample en miniatura" al cor del Raval, conegut tècnicament com a "Eixample del Raval", format bàsicament pels carrers Doctor Dou i Pintor Fortuny i els seus carrers adjacents.
Eixample del Raval Foto: Mariona Batllés
Si ens aturem en aquesta cruïlla, ens adonarem que, a escala reduïda, es reprodueix el mateix tipus d'arquitectura que a l'Eixample en majúscula: vies totalment rectilínies amb edificis residencials d'unes quantes plantes i els famosos xamfrans a les cantonades que permeten una major visibilitat als vehicles i un angle de gir superior alhora que garanteixen al vianant cremar més calories havent de serpentejar per anar en línia recta.
I què hi pinta un "minieixample" al Raval? Per saber-ho ens hem d'endinsar una mica en la història del barri.
L'espai que ara ocupen aquests carrers eren antigament els terrenys del convent del Carme i el d'Elisabets. El convent del Carme fou atacat pels incendiaris durant la bullanga de 1835 tot i que no es destruí completament.
Eixample del Raval Foto: Mariona Batllés
Donat que després de la Guerra de Successió Felip V havia tancat la Universitat de Barcelona, un cop es van reimplantar els estudis van establir-se parcial i provisionalment a les antigues dependències del convent.
En edificar-se la nova universitat d'Elies Rogent, l'edifici de la Plaça Universitat, el convent del Carme va ser enderrocat (1874) i poc després ho seria l'edifici veí d'Elisabets (1880).
I quin tipus d'urbanisme s'hauria d'aplicar en aquests nous terrenys urbanitzables? Doncs de la mateixa manera que ara no ens dediquem a fer edificis modernistes o barrocs per fer nous habitatges, en aquella època estaven en plena aplicació del Pla Cerdà, un pla "cel·lular" d'urbanisme que es mostrava apte i reproduïble en qualsevol indret de la ciutat. Vet aquí com quasi per inèrcia històrica, de la mateixa manera que quan a les olimpíades van omplir la Rambla del Raval de palmeres perquè ja era indissociable la imatge de Barcelona amb les palmeres i els dibuixos de Mariscal, en aquelles darreries del segle XIX el rusc de Cerdà, aquell "eixam-ple" com el definia un cantautor... també es va expandir en aquell antic barri de convents.
Eixample del Raval Foto: Mariona Batllés