procés català

El factor Suprem, distorsió de la legislatura

La macrocausa contra el procés pilotada per l'alt tribunal ja va condicionar la tria de la mesa i va provocar renúncies de diputats, de la mateixa manera que ara amenaça d'alterar la composició del Govern

per Joan Serra Carné, 4 de febrer de 2018 a les 14:10 |
Un manifestant, amb la careta de suport a Carles Puigdemont, dimarts davant del Parlament | Adrià Costa
Un diputat investigat en la macrocausa contra el procés que pilota el Tribunal Suprem esquivava que se'l fotografiés aquest dimarts en la protesta convocada davant del Parlament. Per gust, s'hauria apropat a parlar amb els manifestants, com van fer electes de Junts per Catalunya i la CUP, però ho va descartar. El seu advocat li ha recomanat esquivar qualsevol estampa que el vinculi a escenes de revolta. No seria prudent, pensen els seus assessors. L'anècdota il·lustra fins a quin punt el Suprem condiciona la legislatura.

La pressió judicial als dirigents de l'independentisme ha condicionat l'arrencada del mandat i serà un factor distorsionador en els pròxims mesos. La composició de la mesa ja en va ser un exemple: Carme Forcadell, assenyalada per Pablo Llarena, va renunciar a la presidència del Parlament, i dels integrants sobiranistes de l'òrgan rector de la cambra, també interrogats, no n'ha repetit cap. Tant Forcadell com la resta de membres de l'anterior mesa, que van permetre del debat que va derivar en els passos cap a la declaració d'independència al Parlament, no han mantingut les seves funcions.


També han fet un pas enrere consellers que han passat per la presó: Joaquim Forn, encara reclòs a Estremera, Meritxell Borràs o Carles Mundó. En el conjunt de renúncies s'hi afegeixen els diputats de Brussel·les que han deixat l'acta, com Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret, considerats "fugitius" de la justícia espanyola.

Inhabilitacions preventives

El que ha passat en la tria de la mesa i la composició del Parlament es pot repetir ara en la confecció del Govern. L'executiu espanyol ja dona per fet que els dirigents independentistes investigats seran inhabilitats a la primavera, abans que siguin jutjats, probablement a la tardor. Un escenari que, en cas de confirmar-se, impediria que noms propis que podrien integrar l'executiu -com Josep Rull, Jordi Turull o Raül Romeva figuren a les travesses- quedessin apartats de les tasques de Govern.

El calendari judicial se solapa amb el polític. La investidura de Carles Puigdemont, vetat pel Tribunal Constitucional a instàncies de la Moncloa, és l'exemple més paradigmàtic de com l'escenari de restitució és, ara mateix, d'alta complexitat. Si la investidura no és clara, tampoc ho és l'elecció dels membres del futur Govern. Ara bé, els equips negociadors ja dissenyen l'estructura del futur executiu en paral·lel a la decisió sobre el futur de Puigdemont.


El govern espanyol ha alimentat interessadament aquesta setmana l'horitzó d'inhabilitacions preventives. Més càrrega judicial quan l'independentisme ha de prendre decisions capitals. A Madrid esgrimeixen l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal, que preveu la suspensió de "funció o càrrec públic" dels processats en ferm per terrorisme o rebel·lió mentre estiguin presos. Si el jutge Pablo Llarena formalitzés el processament, per exemple, de Junqueras i Sànchez per rebel·lió i sedició -els delictes més importants que s'imputen als líders de l'independentisme- perdrien la condició de diputats. Sànchez no podria exercir de president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, tal com ha estat designat, i el president d'ERC no podria participar en els debats parlamentaris ni ocupar càrrec al Govern.

En els tribunals hi ha en marxa desenes d'investigacions -una vuitantena- vinculades al procés i la llista de dirigents sobiranistes assenyalats pels tribunals és extensa. Aquesta és la fotografia de la judicialització del procés, sintetitzada en les principals causes.

 
Tribunal Suprem
L'última novetat de la macrocausa del procés va transcendir dijous. El jutge, Pablo Llarena, prendrà declaració el 14 de febrer a les dirigents de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya. El 19 de febrer serà el torn de Marta Rovira (ERC) i Marta Pascal (PDECat) mentre que Artur Mas i Neus Lloveras (també del PDECat) hauran de comparèixer a Madrid el dia 20. La Fiscalia i l'acusació tindran l'opció de demanar mesures cautelars -com la presó provisional-, que si el jutge les acceptés obriria un nou episodi de tensió en les ja complexes relacions entre l'Estat i el moviment independentista.

En la peça principal instruïda al Suprem hi figuren una llarga llista de dirigents sobiranistes (fins a 27 noms). A banda d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn -a Forn, el jutge li va denegar la llibertat per segon cop aquest divendres-, també estan imputats Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Carles Mundó, Dolors Bassa i Meritxell Borràs -tots ells consellers en la declaració d'independència del 27 d'octubre-, així com Santi Vila, que va dimitir el dia anterior a la proclamació de la República. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, empresonats a Soto del Real, també han de respondre davant de l'alt tribunal després que Llarena assumís la causa liderada per l'Audiència Nacional. Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret, exiliats a Brussel·les, haurien de respondre davant del Suprem si decidissin tornar a territori estatal. Llarena ja va desestimar l'euroordre de recerca del president i els consellers després de comprovar quina era la manera de procedir la justícia belga en aquest cas.
 

Forcadell, agraint el suport davant del Suprem Foto: ACN


A banda dels lídersde les entitats sobiranistes i dels membres del Govern -assenyalats per les concentracions del 20 de setembre i els preparatius de l'1 d'octubre-, el Suprem també investiga l'expresidenta del Parlament i els membres sobiranistes de la mesa. Carme Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Joan Josep Nuet ja han declarat davant de Llarena. Forcadell, fins i tot, va haver de passar una nit a Alcalá Meco. Com en el cas dels consellers i els noms propis del sobiranisme civil, esperen que la seva situació processal avanci amb rapidesa.
 
Audiència Nacional
Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra abans de l'aplicació de l'article 155, afronta una imputació per sedició a l'Audiència Nacional. No és l'únic comandament de la policia catalana que ha de respondre en aquesta seu judicial per la gestió de la manifestació del 20 de setembre davant del departament d'Economia i per les directrius dictades al cos policial en la jornada de l'1 d'octubre. A Teresa Laplana, com Trapero, també se l'investiga per entorpir l'escorcoll a Economia i per no atendre els requeriments del TSJC en relació al referèndum. A diferència dels consellers, la seva causa encara no ha fet el salt al Suprem. L'actuació dels Mossos el 20 de setembre i l'1 d'octubre va servir d'argument per impedir l'alliberament de Forn el desembre passat, a diferència de la resta de conellers del Govern que sí que van sortir d'Estremera.
 

Josep Lluís Trapero arriba a l'Audiència Nacional acompanyat dels comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero Foto: Europa Press

 
TSJC
El TSJC va jutjar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la implicació en el procés participatiu del 9-N. La condemna va dictar per a Mas, president de la Generalitat en aquella consulta no vinculant, dos anys d'inhabilitació. Ortega, vicepresidenta de l'executiu i ara retirada de la política, va rebre un càstig d'un any i nou mesos apartada dels càrrecs públics. Finalment, l'exconsellera Rigau va patir una inhabilitació d'un any i mig. En la que va ser la primera sentència contra líders del procés sobiranista, els tres dirigents van ser absolts del delicte de prevaricació però no del de desobediència. Les condemnes s'afegeixen a la que va haver d'assumir Francesc Homs, exportaveu del Govern i jutjat al Suprem per la seva condició de diputat al Congrés quan va ser processat, també inhabilitat. Homs ha tornat a l'activitat privada com a advocat.
 

Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega sortint del TSJC després de l'última sessió del judici al 9-N Foto: Isaac Meler


Pel TSJC també hi ha passat a declarar l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, així com els membres sobiranistes de l'anterior mesa de la cambra catalana, acusats de delictes de desobediència per permetre debats parlamentaris vinculats al procés. L'independentisme es va acostumar l'any passat a concentrar-se davant del TSJC, un pelegrinatge que va incloure en diverses ocasions la presència de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. L'actuació de tots aquests dirigents és escrutada avui pel Suprem. A banda de les causes pilotades a l'edifici de l'Audiència de Barcelona, en els jutjats catalans s'acumulen desenes de procediments derivats de l'1 d'octubre, així com dels preparatius de la desconnexió. El més rellevant és la investigació del jutjat d'instrucció número 13, que parteix del cas Santi Vidal. Entre la llarga llista d'alts càrrecs imputats hi figuren Lluís Salvadó, Josep M. Jové i Lluís Viver Pi-Sunyer, figures rellevants de l'executiu de Puigdemont.
 
Tribunal de Comptes
La inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau dictada pel TSJC té una derivada que pilota el Tribunal de Comptes, centrat en la reclamació patrimonial de la condemna del 9-N. A l'expresident de la Generalitat, per exemple, ja li han embargat l'immoble que té al carrer Tuset de Barcelona per tal de respondre a la responsabilitat que li imputen els tribunals per l'organització del 9-N. Ortega, Rigau i el mateix Homs han vist com el Tribunal de Comptes també feia efectius embargaments de domicilis de la seva propietat per atendre una multa conjunta de 5,2 milions d'euros. L'entorn dels condemnats al·lega la indefensió que emana d'aquests procediments.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Participació