01
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
02
de febrer
a les
7:18h
Agents de la policia espanyola a Tarragona durant el referèndum Foto: Jonathan Oca
Aquest dijous fa quatre mesos de l'1-O i encara ara queden molts aspectes a esclarir. Per una banda, segueix l'implacable procés judicial pel qual el Tribunal Suprem busca responsabilitats entre els organitzadors del referèndum i, per l'altra, els partits sobiranistes persegueixen amb més dificultats investigar les causes i culpables de la dura repressió judicial contra la ciutadania per impedir el vot.
Així, el Tribunal Constitucional ha suspès la comissió creada pel Govern per investigar la violència d'aquella jornada i els seus responsables polítics en justifiquen les càrregues que han donat la volta al món -el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, al Senat, i el responsable de l'operatiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, al Suprem-, mentre el PP, PSOE i Cs fan pinça perquè Zoido no doni noves explicacions al Congrés o que es creïn comissions d'investigació a la cambra alta i a la baixa. Per això, els senadors d'ERC han registrat aquest dijous 525 preguntes sobre l'operatiu policial que el govern espanyol haurà de respondre per escrit.
En realitat, es tracta de set preguntes per cadascun dels 75 col·legis electorals que van ser atacats pels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O, demanant pels detalls de cadascuna de les "desproporcionades càrregues policials contra la seva indefensa població que només volia votar pacíficament", segons els textos presentats. En ells, es demana saber per cada local de votació assaltat pels cossos policials estatals si s'han comptabilitzat "totes les denúncies de particulars" afectats.
Zoido, en la comissió d'Interior al Senat. Foto: ACN
Legítimes, professionals i proporcionals
També pregunten "quin protocol va activar l'executiu espanyol per ordenar les càrregues policials" en cada col·legi electoral i "qui comandava l'operatiu policial l'1" en cadascun d'ells. "Considera el govern de l'estat espanyol que les càrregues policials dutes a terme el dia 1 d'octubre en aquest col·legi electoral van ser "legítimes, professionals i proporcionals"?", volen saber igualment els republicans, en referència a les paraules expressades per Zoido en el Senat.
De la mateixa manera, reclamen "quines actuacions ha realitzat el govern de l'estat espanyol per reparar a les víctimes de les càrregues policials" i, en cas que es vulguin fer reparacions, si "entre elles es troba el fet de demanar perdó a les víctimes". Finalment, els senadors es qüestionen com justifica el govern espanyol "l'ús de l'anomenada "defensa policial" contra gent indefensa i que es trobaven en actitud pacífica".
Quatre mesos sense oblit
"Avui fa quatre mesos de l'1-O, la gent no està disposada a oblidar el que va passar, i nosaltres tampoc no ho permetrem, cal exigir explicacions al govern espanyol del què va passar, escola per escola, poble per poble", denuncia el senador republicà Bernat Picornell, que rememora que aquell dia es van "patir les porres i les vulneracions dels drets més bàsics, però malgrat això, la dignitat del poble català va defensar les urnes i va guanyar".