Ebri Knight: «La dignitat no és guanyar o perdre, és no rendir-se»

Ebri Knight presenta aquest divendres 2 de febrer Guerrilla (Maldito Records, 2018). És el seu quart disc, tres anys després de Foc!, la seva obra "més rodona" –com ells mateixos diuen–, que arriba amb més contundència, electricitat i coherència. Amb el nou àlbum, Ebri Knight ret homenatge a les dones, a Miguel Hernández, al poble kurd i a l'irlandès, al moviment obrer i a les Brigades Internacionals. Sempre, amb un missatge d'esperança, de lluita i de solidaritat. Confirmant que la seva aposta musical serveix per remoure consciències.

- A banda del títol del disc i del primer senzill, Guerrilla és el concepte a partir del qual van començar a treballar el disc.
 
- Sempre treballem a partir d'un concepte que doni sentit a les cançons, des del segon disc. Intentem crear un imaginari que ens serveixi per donar unitat al procés creatiu, un imaginari que acaba convertit en el centre d'atenció al voltant d'on construir les lletres, els símbols i els referents. Al segon disc ho vam fer amb la falç i els pagesos, al tercer amb el foc i, ara, amb la guerrilla.
 
- Primer va venir el concepte, i després la cançó.

- Sí, i va ser de les últimes que vam tenir. De fet, vam aprofitar dues cançons que havíem treballat de forma independent.

- Quan s'adonen que seria la cançó que serviria per presentar el disc?

- Mentre l'estàvem parint ja vam veure que tenia molta força i que havíem aconseguit el que buscàvem. Va ser allà, just quan acabàvem la producció de la cançó, que tots vam coincidir que havia de ser el single. És una cançó que resumeix perfectament el disc, una síntesi perfecta, té molts matisos i la lletra no és del tot explícita. Aquesta Guerrilla ens dona amplitud de mires, i és el que volíem.
 
- Entenen la "guerrilla" com a única via de canvi possible?
 
- Vam arribar a la "guerrilla" pel context polític i social, però també perquè és el que sentim que fem i vivim com a grup. Entenem Ebri Knight com un projecte de guerrilla cultural i som conscients que estem vivint uns moments on el nostre poble s'autoorganitza en clandestinitat, lluita i s'oposa a lleis injustes i tribunals feixistes. I que realment només es pot lluitar colze a colze, com si fos una guerrilla. El nostre estil i missatge és una aposta per la guerrilla cultural.
 
- El concepte va ser molt natural, doncs.
 
- Sí. Però també és cert que enmig del projecte creatiu, en plena feina, ens trobem una explosió absoluta de la voluntat de lluita del nostre poble, que va absolutament en consonància amb el missatge que estem esculpint amb el disc. Fins i tot, ens trobem que el missatge és més vigent del que ens pensàvem.
 

"Hi ha quatre presos polítics que són el símptoma d'aquesta bogeria repressiva que vivim"

- Ara que hem arribat fins aquí, i veient com va tot, hem de confiar en els polítics o és el moment de dir prou?
 
- Les utopies mai estan a tocar. Una de les coses més boniques que ens deixarà tot això –el "procés"– serà aquesta voluntat de crear i de dibuixar utopies. I de picar pedra sense parar. No hi ha escenari de possible autocomplaença. Mai podrem dir "ja està, deixem la lluita".
 
- Creuen que la lluita s'acabarà amb un estat propi?
 
- En el fons, això ens hauria de ser ben igual. La lluita s'allargarà fins al dia que ens morim, perquè sempre hi haurà coses per les quals combatre. El que importa és anar aconseguint victòries. Som en una lluita per la dignitat. I la dignitat no és guanyar o perdre, és no rendir-se.
 
- Al disc parlen de lluites com l'antifeixisme, el feminisme, l'internacionalisme o la justícia social. No els fa por topar amb aquesta censura que s'està instal·lant a la nostra quotidianitat i que envia a la presó Pablo Hasel i Valtonyc?
 
- La llibertat d'expressió no hauria de ser una lluita, s'hauria de pressuposar. Hi ha quatre presos polítics –i molts d'altres que són fora del panorama mediàtic– que són el símptoma d'aquesta bogeria repressiva que vivim. Això ens confirma que estem en un estat d'una dubtosa qualitat democràtica que cada vegada tendeix més cap a un estat feixista.

- Entenen el silenci de bona part de l'esquerra espanyola?

- A l'esquerra espanyola, si no es posen les piles, els hi pot quedar un Estat ben guapo, amb un risc elevadíssim d'autoritarisme. La gent que es quedi a dins de l'estat espanyol tindrà molta feina. Nosaltres només en podem sortir reforçats si anem aconseguint victòries, com la de l'1-O, que és un dels motius pels quals el govern central i els poders estatals està tan rabiosos i actuen amb aquesta visceralitat. Estem combatem un imperialisme –de facto ho és, perquè no deixa esdevenir un poble allò que ho vol ser– i hem de mantenir una lluita paral·lela i antirepressiva.
 
- Amb aliats també a la resta de l'Estat?

- Tenim amics arreu de l'estat espanyol que ens han fet arribar el seu suport, però aquests no tenen altaveus ni representativitat. A l'esfera mediàtica espanyola hi ha un discurs únic. I per desgràcia ens pensem que tothom és com l'Ana Rosa Quintana, amb aquesta actitud deplorable.
 
- Parlàvem abans de feminisme. El fet de no tenir cap dona al grup els condiciona?
 
- Al principi teníem una teclista, però va acabar marxant. Ens trobem que som sis homes a dalt dels escenaris i que podem fer un discurs feminista, però no pretenem liderar-lo en cap moment. Som conscients que tenim uns privilegis que un grup de dones mai no tindrà.

- Això els fa entrar en contradiccions?

- En part, sí. Hem d'assumir que, com a homes, tenim una responsabilitat: acompanyar les dones en el seu alliberament,i  també ajudar-les a ocupar l'espai que nosaltres ocupem ara. I no tenir por de cedir espais. Vivim en una societat masculina, masculinitzada i masclista, i és lògic que les dones tinguin aquestes dificultats d'accés, perquè nosaltres també els ho impedim. Hem de saber escoltar i aprendre dels nostres errors. I hem d'intentar que el seu missatge sigui present als nostres concerts.
 

"Estem en un estat d'una dubtosa qualitat democràtica que cada vegada tendeix més cap a ser feixista"

- Al disc hi han inclòs Vientos del pueblo, una cançó que adapta versos de Miguel Hernández i que és cantada en castellà.
 
- Pel moment que estem vivint, i per trencar falses barreres, creiem que no hem de tenir por de cantar en castellà o en anglès. Amb aquesta cançó hem aconseguit reivindicar un autor de la punteta dels Països Catalans, d'Oriola, conegut per ser un lluitador llibertari. Ens estimem molt aquesta cançó, una de les que més ens ha sorprès del disc.
 
- És indestriable que la lluita obrera vagi lligada a la lluita nacional?
 
- Per nosaltres, la lluita per la justícia social i per l'alliberament és totalment indestriable. Actualment, molta gent de classe obrera no se sent identificada amb la cosa nacional, i això és un problema. I creiem que hem d'incidir en aquest tema, com fent una cançó en castellà, per exemple.
 
- La música ha de ser un vehicle per educar, per conscienciar i per expressar idees?
 
- Cadascú que faci el que vulgui, però per nosaltres sempre ho ha estat. Vam començar tocant que érem molt mals músics i molt joves. Ara som una mica millors, i som uns hooligans del nostre projecte. Intentem que el que fem sigui coherent i que tingui sentit.
 
- Diuen que són uns hooligans, i fins ara tenien l'etiqueta de "Folk-pop hooligan en català". Com els agrada definir-se, ara que ja han editat quatre discos?
 
- Nosaltres tenim una manera d'explotar dalt de l'escenari que és molt hooligan. Una manera de fer que aquí no es veia gaire. Però és una etiqueta que cada cop emprem menys, perquè les etiquetes es deixen molts matisos.