procés català

El veto del TC a Puigdemont obre la via dels recursos als tribunals europeus

Acadèmics avalen la intenció de JxCat d'assistir al Tribunal dels Drets Humans per esquivar les imposicions perquè el president català no sigui investit | Els experts al·leguen que hi ha sentències internacionals que fixen que no es poden retirar drets a un diputat a partir que obté l'acta

per Roger Tugas, 1 de febrer de 2018 a les 07:00 |
Una careta de de Puigdemont entre diversos mossos d'esquadra | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els presos polítics, la repressió de l'1-O o les querelles a la mesa del Parlament per no frenar certs debats. Totes aquestes actuacions polèmiques de l'Estat arribaran previsiblement a la justícia europea tard o d'hora, segons han anunciat els dirigents sobiranistes, un cop s'esgotin les vies dels recursos interns. Malgrat tot, diversos acadèmics apunten que la situació creada arran del veto del Tribunal Constitucional (TC) a Carles Puigdemont ja obre la porta a assistir a instàncies internacionals per mirar de desbloquejar la investidura per la via ràpida.

De fet, alguns dels damnificats per l'actuació de l'Estat ja han recorregut aquests fets al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). És el cas de Josep Costa, exmembre suplent de la Sindicatura Electoral de l'1-O, i posteriorment de Josep Maria Jové, ex-secretari general de Vicepresidència i Economia i Hisenda i ara diputat d'ERC, per bé que cap dels dos va demanar mesures cautelars. En canvi, alguns acadèmics apunten que Puigdemont sí que podria fer-ho ara, per forçar el TC a acceptar la seva investidura sense passar per la presó. De fet, la diputada de JxCat Gemma Geis va anunciar dimarts que recorrerien a aquestes instàncies, per bé que aquest dimecres encara no ho havien executat.


Així, la professora de dret constitucional de la UB Mar Aguilera apunta que, com que el TC ja ha rebutjat les al·legacions per poder-se presentar a la investidura, "es pot considerar que la via interna ja ha acabat", cosa que hauria de permetre recórrer al TEDH. Un tribunal que, apunta, "excepcionalment, imposa mesures cautelars". Va ser el cas, per exemple, de quan va frenar el desallotjament del bloc ocupat a Salt i protegit per la PAH el 2013, o de quan també va suspendre temporalment el 2016 l'edifici ocupat de la Nova Rimaia.

Defensa dels drets dels diputats

A banda d'aquests casos, però, el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) que protegeix el TEDH i que ha ratificat Espanya inclou un article en defensa del sufragi passiu i actiu. El professor de dret internacional públic de la UB i president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, recorda, per exemple, que la sentència d'aquest tribunal del cas Sadak contra Turquia, del 2002, és pioner en fixar que es protegeix no només l'exercici del dret de sufragi passiu, l'elegibilitat per accedir al càrrec, sinó també l'exercici posterior i el manteniment d'aquest. En aquell cas, la dissolució del Partit de la Democràcia el 1994 va comportar automàticament la retirada dels escons dels seus diputats, cosa que es va considerar il·legal.
 

Les famílies del bloc de Salt del que el TEDH va suspendre'n el desallotjament, a dins l'entrada de l'edifici Foto: ACN


Un altre cas a què es refereix és el de Lykourezos contra Grècia, amb sentència del 2006, pel qual aquest exdiputat va denunciar que se li va retirar l'acta arran d'una reforma constitucional posterior a les eleccions en què es va determinar que era incompatible ser parlamentari i tenir una altra activitat professional en paral·lel. Llavors, el TEDH va sentenciar que no es pot imposar una causa sobrevinguda per negar els drets del candidat, motiu pel qual la reforma legal no s'hauria pogut aplicar fins als següents comicis, ja que Lykourezos va ser escollit quan encara no era vigent.

Una nova condició a Puigdemont

Segons destaca Bondia, el cas de Puigdemont és similar, ja que el TC li imposa ara una nova condició per ser investit que no tenia en el moment de les eleccions, disposar de l'autorització judicial per anar al ple. "Si això s'hagués sabut abans del 21-D, potser no l'haguessin votat", argumenta, i exposa que aquesta condició del TC es fa pensant en el cas del pres de l'esquerra abertzale que es va presentar a la investidura amb acord amb les autoritats judicials, o eventualment si volguessin fer-ho Oriol Junqueras o Jordi Sànchez, com s'ha especulat com a alternatives. En canvi, en el cas dels diputats a l'exili com Puigdemont, "s'hi estableix un requisit suplementari, una causa sobrevinguda" no prevista durant la campanya electoral.

Sigui com sigui, Aguilera admet que aconseguir que el TEDH dicti unes mesures cautelars "és difícil", perquè fins ara no se n'han imposat en aquests casos i la sentència ha trigat uns cinc anys, quan la legislatura ja havia acabat, però també apunta que fins ara "no es tractava de candidats a president". A més, afegeix, "l'Estat pot al·legar que no és un sistema presidencialista i que es poden proposar altres candidats", com, de fet, ja ha subratllat la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, però la jurista replica que "de facto sí que ho és, ja que el candidat és el cap de llista i, a més, es tracta d'un president destituït".
 

L'hemicicle del Parlament, buit a l'hora de la investidura de dimarts. Foto: Adrià Costa


Igualment, Bondia també reconeix la dificultat de rebre una resposta positiva, ja que de "mesures cautelars només quasi s'imposen quan hi ha risc de perdre la vida o de ser expulsat, tot i que últimament s'ha obert una mica", com en els casos de Salt o la Nova Rimaia. Malgrat tot, justifica que la decisió del TC "afecta el criteri de confiança legítima conforme es vulneren les expectatives dels electors que el candidat votat serà el candidat durant tota la legislatura" i "altera el normal funcionament del Parlament". "I si després es fixa un altre criteri per a algun altre candidat a qui tampoc no es deixa presentar o es fa amb condicions addicionals?", es pregunta.

Així, el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya opina que la sentència final té molts números de ser positiva per a Puigdemont, ja que "es pot introduir una causa per negar drets a candidats a president, però no amb caràcter retroactiu", i que, en tot cas, el dubte és si es fixarien les mesures cautelars. "No calculaven què suposava que deixessin presentar Puigdemont", opina, atès que en la seva inserció en la llista de JxCat es van validar els seus drets com a potencial candidat.

Una resposta en 48 hores

Davant les dificultats d'aconseguir que el TEDH actuï amb urgència -és a dir, amb un termini màxim de 48 hores-, Bondia reconeix que és tractaria d'un moviment "políticament arriscat", per la imatge de derrota que podria causar una negativa a les mesures cautelars, encara que anys més tard la sentència fos positiva. Tot i això, aconsella que caldria "argumentar que això afecta els 4,4 milions de votants" i presentar-ho correctament, tan sols per a Puigdemont, ja que els altres casos encara han d'esgotar les respectives vies i ja els arribarà el torn. "Per a casos concrets, no generals", apunta i, de fet, preveu que també arribarà al TEDH que es permeti el vot delegat als presos però no als exiliats, ja que "es pot vulnerar el protocol 12 del CEDH relatiu a la no discriminació".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació