Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Procés català

JxCat i ERC encarrilen el disseny del futur Govern en paral·lel a la incògnita de Puigdemont

Les dues formacions preveuen crear un departament de Política Digital, inclòs en el programa del candidat a la presidència | La continuïtat de la conselleria d'Exteriors es debat de portes endins, tenint en compte que les delegacions van ser eliminades pel 155

per Oriol March , 31 de gener de 2018 a les 21:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Existeixen tres grans dubtes sobre la legislatura que va néixer amb les eleccions del 21 de desembre: qui presidirà el Govern, qui l'acompanyarà des de les cadires del consell executiu i quin full de ruta se seguirà durant els propers quatre anys. Cap de les tres està resolta, a hores d'ara, però la segona va avançant, segons fonts consultades per NacióDigital. En aquest sentit, Junts per Catalunya i ERC tenen encarrilat el disseny del futur Govern a nivell competencial a l'espera del que passi amb Carles Puigdemont -la seva investidura és una incògnita- i de definir al detall el pla que se seguirà durant la dotzena legislatura.

Una de les novetats que es perfila per al futur executiu és la creació d'una conselleria de Política Digital, que ja estava inclosa en el programa electoral de Junts per Catalunya. Tampoc es descarta que es posi en marxa departament específic d'Universitats, que al llarg de les tres últimes legislatures ha penjat d'Economia -amb Andreu Mas-Colell- i d'Empresa i Coneixement -primer amb Jordi Baiget i després amb Santi Vila-. La creació de noves àrees també dependrà de quin sigui el pla de Govern, ara en stand by mentre Junts per Catalunya i ERC miren de posar-se d'acord amb una investidura condicionada des d'avui pels missatges de Puigdemont a Toni Comín captats per les càmeres de Telecinco durant un acte a Bèlgica.


El full de ruta governamental també incidirà en una de les qüestions que ara mateix estan obertes: mantenir -o no- el departament d'Exteriors, que en la legislatura passada va comandar Raül Romeva. Totes les delegacions de la Generalitat, a excepció de la de Brussel·les, van quedar suprimides per l'aplicació de l'article 155. Una de les possibilitats damunt la taula és que Presidència assumeixi les competències d'Exteriors, a l'estil de les dues legislatures en què Mas estava al capdavant de la Generalitat. Sigui com sigui, els republicans apunten que JxCat pressionaria, amb una fórmula o altra, per quedar-se l'àrea d'exteriors, en mans d'ERC l'anterior mandat.

Una de les opcions que es plantegen és que les competències d'Exteriors siguin assumides per Presidència, com en els anys de Mas a Palau

Fins ara, segons fonts de la negociació, només s'ha arribat a un esquema de "restitució parcial". Bona part de les converses, a causa de la manca de concreció de Junts per Catalunya sobre la fórmula de la investidura -un dels arguments esgrimits portes endins per ERC a l'hora de suspendre el ple- i la falta de propostes concretes sobre el pla de Govern, s'han centrat en el disseny de l'executiu.

Proposta inicial d'ERC


La proposta inicial d'esquelet, de fet, la van fer els republicans, en base a la distribució vigent, amb alguns canvis per incrementar el pes dels d'Oriol Junqueras, i JxCat en va fer un retorn. No hi ha res tancat, assenyalen tots els consultats, però sí que es pretén anar ràpid en el moment en què el Parlament -en cas d'acord independentista- investeixi un president de la Generalitat.

Un dels punts claus que caldrà tractar és la conselleria de Presidència, que acostuma a comportar la tasca de portaveu de l'executiu. En l'anterior legislatura pertanyia al PDECat, però sectors d'ERC assenyalen que això, amb el nou repartiment, s'ha de revisar. L'acord general és que el 50% de les conselleries sigui per a dirigents proposats pel PDECat i que l'altre 50% sigui designat pels republicans, que volen restituir Oriol Junqueras com a vicepresident, segons va avançar NacióDigital. És "significatiu", diuen els consultats, que el diàleg hagi arribat fins al disseny de l'executiu. Transmeten que, després del trencament visualitzat dimarts, la unitat es pot recomposar.

Noms pendents de Puigdemont

Si bé el disseny està encarrilat, amb un nombre de conselleries similar a l'anterior legislatura, encara no s'han discutit els integrants. Es dóna per fet, això sí, que l'esquema de la restitució absoluta està molt tocat. Joaquim Forn -Interior-, Carles Mundó -Justícia- i Meritxell Borràs -Governació- segur que no seran consellers. Forn ha renunciat a l'acta de diputat i s'allunyarà de la primera fila governamental, com Mundó, i Borràs ni tan sols va anar a les eleccions del 21-D. Dolors Bassa -Treball- ocupa un escó al Parlament, però s'inclina per no formar part del futur executiu.

La incògnita també plana sobre el futur dels consellers que són a Brussel·les. Toni Comín -Salut- té intenció de seguir dins del Govern, encara que sigui a distància, però existeixen més dubtes sobre les intencions de Meritxell Serret -Agricultura- i Clara Ponsatí -Ensenyament-. Lluís Puig té intenció de seguir a Cultura. Tots tres han renunciat a l'acta de diputat per facilitar la majoria independentista en la investidura. Els missatges de Puigdemont a Comín alimenten la possibilitat que siguin restituïts, malgrat que la seva situació judicial i física, a l'exili de Brussel·les, els pot arribar a condicionar.
 

Jordi Turull i Josep Rull, en l'homenatge a Macià d'aquest dilluns. Foto: ACN


Els tres dirigents de l'anterior Govern que tenen ganes de seguir en el càrrec són Jordi Turull -Presidència-, Josep Rull -Territori i Empresa- i Raül Romeva -Exteriors-. Sobre ells hi pesa l'amenaça de la justícia i, de fet, podrien ser inhabilitats abans que arrenqués el judici per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics que se celebrarà previsiblement abans de finals d'any. Turull és un dels noms, juntament al de Jordi Sànchez, que apareixen en converses soterrades sobre una hipotètica alternativa a Puigdemont en cas que no pugui ser investit. Oficialment, però, no hi ha res sobre la taula.

Recerca de paritat

Un dels aspectes que es volen cuidar de cara al futur Govern és la paritat, punt específic de l'entesa, segons fonts negociadores. La imatge de la mesa del Parlament ocupada de manera gairebé exclusiva per homes pesa, i es vol solucionar amb la composició de l'executiu. En el gabinet de Puigdemont hi havia tres dones: Meritxell Serret, Meritxell Borràs i Clara Ponsatí. La xifra es vol incrementar i, si és possible, fer que hi hagi almenys la meitat de conselleres. Els perfils que es rastregen són de partit, però també independents. Si es posés en pràctica el repetit relat de la restitució, a l'executiu també hi serien Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva, assenyalats en la causa del Suprem. Per ara, però, es pretén evitar la travessa de noms.

Es busquen dones de partit i independents per ocupar almenys la meitat de les cadires de l'executiu, a diferència del que va passar a la mesa del Parlament

De moment, malgrat això, tot està pendent del futur de Puigdemont. ERC espera que en els propers dies Junts per Catalunya concreti la fórmula -telemàtica, per delegació o presencial- per convocar el ple, que podria celebrar-se la setmana vinent. Les negociacions es van reprendre ahir, encara sota l'impacte de la suspensió del ple d'investidura decretada per Roger Torrent, i han seguit aquesta tarda sense la presència de la CUP, que espera concrecions. Puigdemont és l'únic candidat oficial que existeix, tot i que els missatges a Comín fan evident que els ànims del president no són els millors. Els moments de debilitat del candidat alimenten la possibilitat d'un pla B.

Fonts del PDECat recalcaven aquesta tarda que, si fos pels principals dirigents del partit, el candidat a la reelecció hauria estat escollit ahir. "Soc humà i hi ha moments en què dubto", tuitejava Puigdemont poques hores després que es publiquessin els textos compartits amb Comín. Des del seu partit es donava a entendre que hi havia membres de Junts per Catalunya que havien "conspirat" per complicar la investidura del president. "Els nostres ens han sacrificat", deia Puigdemont. La història recent del procés és, també, un relat de lleialtats -i deslleialtats- creuades.
 

Roger Torrent i Carles Puigdemont, reunits a Brussel·les Foto: Junts per Catalunya

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació