31
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
18:55h
Joan Rosell, president de la CEOE Foto: Europa Press
Joan Rosell conclou a finals d'any el seu segon mandat al capdavant de la CEOE, la gran patronal espanyola. No pot presentar-se a la reelecció i ja fa mesos que els diversos aspirants a la successió mouen les seves peces per situar-se en la millor posició de sortida. Hi ha en joc un càrrec de lideratge en el poder econòmic espanyol. De moment, hi ha dos dirigents que n oculten les seves ambicions: el basc Antonio Garamendi i el madrileny Juan Pablo Lázaro.
Garamendi és vicepresident de la CEOE i president de Cepyme (petites i mitjanes empreses). Amb un perfil dur respecte a la negociació amb els sindicats, va competir amb Rosell en les eleccions del 2014, obtenint un bon resultat. L'actual president dels empresaris el va saber integrar, però Garamendi manté intactes les seves ambicions. L'any passat, va protagonitzar una polèmica quan es va fer públic que s'havia posat un sou com a president de Cepyme.
Juan Pablo Lázaro presideix la CEIM, la patronal madrilenya. Segons fonts empresarials, Lázaro té tanta ambició com Garamendi, però se sap moure millor pels passadissos de l'organització. Amb una sòlida base de suport, pot ser un candidat potent. És considerat un home molt proper al PP madrileny i profundament hostil al procés.
Encara li diuen "el catalán"
En el si de la CEOE, Rosell sempre ha tingut adversaris. Un sector molt conservador ha criticat la suposada suavitat del president a l'hora d'oposar-se al procés sobiranista. Rosell ha criticat la declaració d'independència -la CEOE va emetre un comunicat contra el referèndum-, però el nucli més dur de la patronal sempre ha considerat que les seves posicions han estat tímides i han reclamat més bel·ligerància. En alguns despatxos de la CEOE, encara l'anomenen "el catalán".
El darrer conflicte intern en el si de l'organització ha vingut pel fet que Rosell defensava un increment salarial del 5 o 6% del salari mínim interprofessional. Però no tots ho veuen igual dins de la gran empresa i les darreres setmanes s'ha viscut un pols intern que ha culminat en l'acord de la junta directiva de proposar un increment no superior al 3%.
Gay de Montellà es deixa estimar
Qui també ha acaronat la possibilitat de presentar-se és el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, que conclou aquest any el seu darrer mandat al capdavant dels empresaris catalans. No s'ha postulat obertament, però fonts patronals asseguren que ha fet saber que, si cal, està disponible. Amb els conflictes oberts a Foment, però, amb una ruptura amb la Cecot pel mig, és improbable que la seva candidatura s'obri pas.
Les eleccions seran a la tardor. Encara poden passar coses i hi ha sectors a la CEOE que voldrien que aparegués un altre candidat. Tampoc es pot descartar que Lázaro i Garamendi acabin unint les seves forces. Tenen una cosa en comú: volen una ruptura amb l'etapa Rosell.