30
de gener
del
2018
Actualitzat
el
31
de gener
a la
13:24h
Hi ha dies en què quasi passa tot i quasi passa res. I avui n'és un. Un més. Arrenca amb una investidura per endavant. O no. Amb un pacte, o un no pacte. Amb un reguitzell de trucades. De trucades perdudes i de trucades creuades. Amb un nou precinte del Parlament per protegir-lo. Ja no se sap ben bé per a qui ni de qui. Amb maleters oberts per ordre policial per si s'hi amaga Puigdemont. I, això segur, amb una nit més a la presó d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Jordi Cuixart i una nova reunió contrarrellotge del Constitucional.
To de trucada sobre les 8.30 hores. L'emissor: el president del Parlament, Roger Torrent. El receptor: Carles Puigdemont. To de trucada. To de trucada. To de trucada. No hi ha resposta des de... Brussel·les? Un nou intent. I un altre. I encara un altre més. Però no, ningú a l'altra banda de l'auricular. A les deu està prevista una reunió de la mesa del Parlament, així que Torrent pren el comandament de la situació. Mans entrellaçades. Celles amunt, celles avall. Gest sever. Ni un titubeig.
JxCat rebat la versió d'ERC. Que no, que el president cessat no va rebre cap trucada sobre aquella hora -almenys amb els protocols establerts-. Que precisament diputats del grup estaven demanant explicacions a Torrent sobre per què havia anul·lat la reunió amb JxCat prevista per abans de la reunió de la mesa. I que no, que el president del Parlament no els va comunicar res. Tampoc que intentés contactar amb Puigdemont.
Corredisses, silencis i monedes que dringuen
A les 10.10, ple d'investidura ajornat. Per garantir una proclamació que sigui "efectiva i amb valor real". Per protegir-la del llimb jurídic -"frau de llei", diu Torrent- insòlit instigat pel govern de Mariano Rajoy. "El poble de Catalunya mereix un respecte", sentencia. Per protegir-la també d'una votació de caràcter simbòlic que hagués portat a la suspensió i al vertigen d'unes noves eleccions. I d'una querella per a la mesa, està clar. Les 155 monedes de plata dringuen ara en les converses entre bambolines de Junts per Catalunya. Corredisses i silencis pels passadissos de la cambra.
A les 11 del matí, en un bar del passeig de Picasso, Jordi Turull compra un paquet de tabac com qui adquireix provisions per afrontar una jornada d'alta tensió. Reunió de Junts per Catalunya. Que diu que Torrent no els ha consultat ni comunicat la decisió. Que hi havia un pacte. Que es donen les condicions per investir Puigdemont avui mateix. Que no entenen per què Torrent suspèn. Que no saben ni tan sols on està en aquests moments el candidat. Si a Brussel·les o no. Que volen el ple. Que el volen ja. Que el TC no pot decidir pels catalans.
Que volen el ple, que el volen ja
ERC tanca files amb Torrent. I els "comuns", que demanen, però, un altre candidat. I una part del PDECat amb la boca petita. El PSC exigeixen "pas al costat" de Puigdemont. Ciutadans plora per l'"agonia del procés". I el PP fa la guerra paral·lela a Arrimadas. Que intenti la investidura. Que vinga, que va, que guanyar unes eleccions no ha de servir només "perquè consti al currículum". I la CUP, que carrega fort contra la "unilateralitat" de Torrent per ajornar el ple, protagonitza una imatge paradoxal: els seus quatre diputats ocupen els seus escons a l'hemicicle a les tres de la tarda per defensar que el ple per investir Puigdemont s'hauria d'haver celebrat. En canvi, els diputats de Junts per Catalunya, es queden fora.
Que volen el ple. Que el volen ja. Que els Comitès de Defensa de la República han estat citats a la Ciutadella. Que aquests se sumen a la convocatòria de l'ANC, que havia convocat per donar suport a la investidura i que ara manté la convocatòria per la no investidura. Els diputats d'ERC, al migdia, ja no hi són al Parlament. La decisió de Torrent és ferma. Ui ui ui, ai ai ai. Diputats dels grups unionistes sacsegen la mà amb somriure burleta: "Quin pollastre". Cares llargues entre els diputats de Junts per Catalunya, malgrat que proclamen que la "unitat" independentista està garantida.
Torrent, "tranquil i convençut"
El cordó dels Mossos és superat pels manifestants independentistes, que a les portes de la Ciutadella s'han trobat cara a cara amb un grupuscle amb banderes espanyoles. Demanen llibertat pels presos. Demanen que Puigdemont sigui el seu president. Que "fora, fora, fora, la justícia espanyola". I els "fatxes".
Alguns diputats s'ho miren des de les reixes del pati del Parlament. Cau la nit i un jove enfilat a un arbre amb un megàfon organitza una votació a mà alçada davant l'atenta mirada dels agents policials. "Bé, doncs ens quedem a dormir", resolen. I un mosso mira a l'altre. I l'altre, a l'altre. I al Parlament, que tanca a les vuit del vespre, queden, cada vegada, menys diputats. El "i ara què?" es debat fora. O dins, via Telegram. Torrent, diuen fonts parlamentàries, està "tranquil i convençut amb la decisió presa" en un (altre) dia històric. En un (altre) dia histèric. En un altre dia en què sembla que quasi passa tot o quasi passa res. Al cap i a la fi, Catalunya segueix sense tenir president.
To de trucada sobre les 8.30 hores. L'emissor: el president del Parlament, Roger Torrent. El receptor: Carles Puigdemont. To de trucada. To de trucada. To de trucada. No hi ha resposta des de... Brussel·les? Un nou intent. I un altre. I encara un altre més. Però no, ningú a l'altra banda de l'auricular. A les deu està prevista una reunió de la mesa del Parlament, així que Torrent pren el comandament de la situació. Mans entrellaçades. Celles amunt, celles avall. Gest sever. Ni un titubeig.
JxCat rebat la versió d'ERC. Que no, que el president cessat no va rebre cap trucada sobre aquella hora -almenys amb els protocols establerts-. Que precisament diputats del grup estaven demanant explicacions a Torrent sobre per què havia anul·lat la reunió amb JxCat prevista per abans de la reunió de la mesa. I que no, que el president del Parlament no els va comunicar res. Tampoc que intentés contactar amb Puigdemont.
Corredisses, silencis i monedes que dringuen
A les 10.10, ple d'investidura ajornat. Per garantir una proclamació que sigui "efectiva i amb valor real". Per protegir-la del llimb jurídic -"frau de llei", diu Torrent- insòlit instigat pel govern de Mariano Rajoy. "El poble de Catalunya mereix un respecte", sentencia. Per protegir-la també d'una votació de caràcter simbòlic que hagués portat a la suspensió i al vertigen d'unes noves eleccions. I d'una querella per a la mesa, està clar. Les 155 monedes de plata dringuen ara en les converses entre bambolines de Junts per Catalunya. Corredisses i silencis pels passadissos de la cambra.
A les 11 del matí, en un bar del passeig de Picasso, Jordi Turull compra un paquet de tabac com qui adquireix provisions per afrontar una jornada d'alta tensió. Reunió de Junts per Catalunya. Que diu que Torrent no els ha consultat ni comunicat la decisió. Que hi havia un pacte. Que es donen les condicions per investir Puigdemont avui mateix. Que no entenen per què Torrent suspèn. Que no saben ni tan sols on està en aquests moments el candidat. Si a Brussel·les o no. Que volen el ple. Que el volen ja. Que el TC no pot decidir pels catalans.
Roger Torrent, aquest dimarts, anunciant l'ajornament del ple. Foto: ACN
Que volen el ple, que el volen ja
ERC tanca files amb Torrent. I els "comuns", que demanen, però, un altre candidat. I una part del PDECat amb la boca petita. El PSC exigeixen "pas al costat" de Puigdemont. Ciutadans plora per l'"agonia del procés". I el PP fa la guerra paral·lela a Arrimadas. Que intenti la investidura. Que vinga, que va, que guanyar unes eleccions no ha de servir només "perquè consti al currículum". I la CUP, que carrega fort contra la "unilateralitat" de Torrent per ajornar el ple, protagonitza una imatge paradoxal: els seus quatre diputats ocupen els seus escons a l'hemicicle a les tres de la tarda per defensar que el ple per investir Puigdemont s'hauria d'haver celebrat. En canvi, els diputats de Junts per Catalunya, es queden fora.
Que volen el ple. Que el volen ja. Que els Comitès de Defensa de la República han estat citats a la Ciutadella. Que aquests se sumen a la convocatòria de l'ANC, que havia convocat per donar suport a la investidura i que ara manté la convocatòria per la no investidura. Els diputats d'ERC, al migdia, ja no hi són al Parlament. La decisió de Torrent és ferma. Ui ui ui, ai ai ai. Diputats dels grups unionistes sacsegen la mà amb somriure burleta: "Quin pollastre". Cares llargues entre els diputats de Junts per Catalunya, malgrat que proclamen que la "unitat" independentista està garantida.
Torrent, "tranquil i convençut"
El cordó dels Mossos és superat pels manifestants independentistes, que a les portes de la Ciutadella s'han trobat cara a cara amb un grupuscle amb banderes espanyoles. Demanen llibertat pels presos. Demanen que Puigdemont sigui el seu president. Que "fora, fora, fora, la justícia espanyola". I els "fatxes".
Alguns diputats s'ho miren des de les reixes del pati del Parlament. Cau la nit i un jove enfilat a un arbre amb un megàfon organitza una votació a mà alçada davant l'atenta mirada dels agents policials. "Bé, doncs ens quedem a dormir", resolen. I un mosso mira a l'altre. I l'altre, a l'altre. I al Parlament, que tanca a les vuit del vespre, queden, cada vegada, menys diputats. El "i ara què?" es debat fora. O dins, via Telegram. Torrent, diuen fonts parlamentàries, està "tranquil i convençut amb la decisió presa" en un (altre) dia històric. En un (altre) dia histèric. En un altre dia en què sembla que quasi passa tot o quasi passa res. Al cap i a la fi, Catalunya segueix sense tenir president.
Manifestants a les portes del Parc de la Ciutadella Foto: Adrià Costa