Els premis literaris de Gandia, un oasi de resistència de la cultura catalana

Gandia és un punt clau del mapa literari català. Allà hi van viure Ausiàs March, Joanot Martorell o Joan Roís de Corella, tres noms d'una de les etapes més extraordinàries de la literatura que mai s'ha fet en la nostra llengua. Aquell llegat, provinent de segles enllà, encara és viu, mostrant el pes d'una ciutat que "té passat, però també present i projecció de futur". Una ciutat que és "la pàtria dels clàssics de la literatura catalana".
 
Amb l'ànim de conservar aquest patrimoni que prové de segles enllà, Gandia segueix sent un focus indefugible de la vitalitat cultural del país. Sobretot, gràcies als premis literaris que cada any se celebren a la capital de la Safor, en un viatge que es fa de la mà d'Edicions 62 i amb l'aval de tres noms il·lustríssims: Joanot Martorell (narrativa), Ausiàs March (poesia) i Joan Roís de Corella (trajectòria literària), que en la seva primera edició ha reconegut l'obra de Marc Granell, un autor molt vinculat als guardons.
 
Reconeixements a banda, els premis compten amb una gran novetat per a l'edició del curs present, ja que a la dotació econòmica s'hi afegeix ara el premi de passar una setmana en una marqueria antiga com a colofó de l'esforç literari dels premiats. Enguany, els dos premis a obra no editada han recaigut en dos autors joves, amb una obra interessant i en construcció, amb un discurs potent i moltes coses a dir: Joan Jordi Miralles, en narrativa, i Jaume Coll Mariné, en poesia.
 
Joan Jordi Miralles i la vida als marges
Joan Jordi Miralles (Osca, 1977) ha estat premiat per Aglutinació, una obra que s'afegeix a una trajectòria d'una solidesa i coherència admirables, amb una veu pròpia que sedueix per la capacitat per retratar mons actuals. "Em fa molta il·lusió haver guanyat aquest premi –assegura, d'entrada–. Era un deute que tenia des que vam celebrar la Jornada de Joves Escriptors", un esdeveniment que va posar en contacte –i fer conviure– una generació literària que compartia la dèria d'escriure, des de la diversió i la complicitat. I que tenia moltes coses a dir, com s'ha demostrat amb el pas del temps.
 
"També, perquè la Safor és un oasi de resistència de a nostra cultura, de la nostra literatura", rebla Miralles, en gratitud amb els premis, allò que hi va viure i el patrimoni que suposen per a un país. Entrant en matèria, el llibre premiat parteix d'una experiència del propi autor, quan va anar a Londres a buscar-se la vida. "No és ni molt menys una autoficció –aclareix–. Sorgeix d'una cosa que em va cridar l'atenció aleshores: Londres és una ciutat que aglutina una sèrie de gent que fuig per diferents motius".
 
La novel·la parla d'un personatge que arriba a Londres a trobar-se la vida, amb un seguit d'experiències hilarants i al límit, amb un pes emocional que ell carrega i que és el motiu pel qual arriba a la ciutat. "Londres és una ciutat enorme, força salvatge, que té les seves pròpies lleis, on la recompensa és viure experiències límits que et porten a una realitat limítrof", subratlla. Al llibre, el protagonista es troba superat per la situació i haurà de prendre decisions impactants. "El més difícil ha estat trobar el punt de vista d'algú que porta un pes que no pot desvetllar. La visió que té de les coses de vegades és força extrema".
 
Miralles explica que el llibre s'ha anat reescrivint al llarg de molts anys. "Això m'ha ajudat a donar-li el to adequat. És un llibre que forma part d'un període força visceral i potent, que ha deixat petja a la meva vida". La primera versió la va començar el 2003, a Roma. "Mai l'he abandonat, cada any he anat recuperant el llibre i m'hi he dedicat una sèrie de mesos. Conserva la frescor d'aleshores, però d'altra banda, la coherència afegida després de tots els anys". Un anar restant que ha acabat sent un èxit pel resultat final, aquesta Aglutinació de mirada d'impacte i d'un ofici literari inexpugnable, desbordant.
 
Jaume Coll Mariné i el joc de l'escriptura
Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989) ha estat reconegut per l'obra Un arbre molt alt, que publica després de Quanta aigua clara als ulls de la veïna. Explica l'editor Jordi Cornudella, que "històricament, aquest premi ha premiat més veus noves que no pas consolidades. Aquesta és una de les funcions que fan que els premis literaris encara tinguin sentit". Raó per la qual cal celebrar l'arribada d'aquest llibre, que va guanyar el premi "per unanimitat absoluta i amb consens immediat. És un llibre molt bo", afegeix Cornudella, subratllant el seu entusiasme.
 
"Entre les raons, perquè és un llibre que atrapa de seguida i ens arrossega fins al final sense deixar-nos caure mai –continua–. Un llibre que té un gran interès pel que diu: ens fa viu a la imaginació un món que no és únicament de paraules i sensacions, sinó que es refereix a un territori molt concret del seu autor", que viu en una casa de pagès, a Muntayola. D'altra banda, perquè és un llibre que "mostra una habilita extraordinària en l'ús de les eines de l'ofici de poeta".
 
Un arbre molt alt compta amb una veu "molt convincent i també sàvia, plena de ressons i que ha sabut fer-se una tradició pròpia". Un festí per a degustadors de poesia, que hi trobaren referència a Ferrater –el títol mateix, que és un vers del poeta–, de Verdaguer –en un diàleg vibrant–, però també de Ted Hughes, Carles Riba, Robert Frost, o Maria-Mercè Marçal, amb una sèrie d'epigrames finals que dialoguen amb la seva veu poètica.
 
"El joc del llibre és aquest, jugar amb la qüestió de la cosa vivencial i el joc mateix que és fer literatura", detalla Coll Mariné. "Verdaguer és un dels autors que més m'ha acompanyat durant el temps, i encara ho fa. Marçal referma la qüestió del joc, amb epígrafs que encapçalen una sèrie de poemes molt concrets, en un joc que acaba sent públic i que, alhora, conserva el to privat". Coll creu que és necessari ensenyar aquests referents. "Està bé que, si l'escriptura és un joc, el lector també pugui jugar amb totes les cartes". El resultat, un diàleg que satisfarà els lectors més exigents.