30
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
17:17h
Ens queixem molt dels polítics de Madrid, ressaltem els seus mètodes mafiosos i les seves corrupteles, estem convençuts que aquí som diferents, que el nostre sistema polític és molt millor, molt més net i sanejat. Sostenim que quan siguem independents viurem millor i ens governaran polítics més dignes. Bé, potser tot això és veritat o com a mínim té part de veritat. Però sabem, per exemple, que aquí a casa nostra, tenim partits polítics capaços de vetar periodistes i presentadors de televisió? A algú li semblarà una insignificància, una cosa sense més importància, jo ho trobo prou substancial.
Després de la marxa de Ricard Ustrell, Preguntes freqüents necessitava nou presentador. Després d’algunes proves, se’n va triar un però a un partit polític no li va agradar la decisió i se’n va haver de buscar un altre. De veritat un programa de televisió i una emissora de televisió públics no poden disposar a casa nostra de la suficient autonomia per a decidir quin és el presentador que més els convé i els convenç? En el moment de turbulències que vivim, amb l’autonomia catalana intervinguda, els pressupostos públics cap per avall, Televisió de Catalunya torpedinada i l’audiovisual català ferit de mort, algú troba que té la legitimitat de vetar periodistes des de criteris polítics? No hi ha decisions més importants a prendre? No és més urgent posar-se a treballar enlloc de perdre el temps decidint que aquest o l’altre periodista no els agrada prou?
El cas és que tot plegat ha comportat el fitxatge de Laura Rosel com a presentadora d’aquesta segona etapa de Preguntes freqüents. Me n’alegro molt de la decisió perquè ho fa molt bé. Té una gran naturalitat, sap preguntar i transmet seguretat i autoritat periodística. És un molt bon fitxatge que, a més a més, transmet a l’audiència una cert intangible de tranquil·litat. Si es pot fitxar una periodista provinent d’una altra empresa, deu ser perquè les coses no van tan malament. Però bé, a mi el que més m’importa és el periodisme i amb Rosel hi podem pujar de peus que el periodisme surt ben parat.
El programa continua amb la seva bona línia tant de temes com de col·laboradors. Bé, he dit “temes” quan hauria d’haver escrit “tema”. És dels pocs casos a l’espectre mediàtic d’avui en què no molesta que se sigui monotemàtic. Tot –o quasi tot- és política. Han trobat un to que aconsegueix ser amè i didàctic, fins i tot entretingut. Organitzen debats quasi sempre enriquidors i rastregen amb bon criteri l’espectre periodístic per portar col·laboradors amb fonament, no pas els mateixos tertulians gastats de sempre. Cada setmana n'hi ha dos o tres que vénen de Madrid i això injecta diversitat, amplitud de mires i calat en els continguts. I pluralitat també. Llàstima que aquest últim dissabte fessin una cosa una mica estranya. A la recerca de la pluralitat a vegades es pot caure en eleccions que grinyolen una mica. Van portar un periodista de Libertad digital, un mitjà que és l’anti periodisme, que propaga mentides i odi cada dia. Calia? Potser el van portar perquè ell sol quedés retratat. Allà al mig cantava més que una almeja.
Bé, no estava del tot sol. Tenia un cantaire a la seva altura, un exdiputat del PP que amb actitud desafiant i alçant molt la veu –no cal cridar tant- anava pontificant la seva doctrina. Va ser un espectacle força penós veure a seva discussió a crits amb la Pilar Rahola. Tampoc calia això. Sempre que escolto aquesta mena de polítics em pregunto quina preparació política i intel·lectual tenen. Em vaig preguntar el mateix quan vaig llegir aquest tuit d’un diputat de Ciutadans:
Quin sistema polític tenim que permet que persones amb aquesta “preparació” puguin ser els nostres representants?
Bé, més enllà d’aquestes interferències, Preguntes freqüents continua sent un molt bon programa de televisió. Més de tres hores va durar dissabte passat. Van entrevistar Jaume Alonso-Cuevillas, van debatre sobre les decisions del Constitcional, David Fernández i Jorge Vestrynge van conversar sobre corrupció, van convidar Carla Simón i Mireia Vives per parlar sobre les dones i la cultura. Intens i interessant, enriquidor i variat. Ah! I tenen un bon equip i li saben treure partit: els redactors apareixen en pantalla explicant els temes amb profunditat.
Les apostes pel bon periodisme acostumen a donar bons fruits. No ho perdem de vista.
Després de la marxa de Ricard Ustrell, Preguntes freqüents necessitava nou presentador. Després d’algunes proves, se’n va triar un però a un partit polític no li va agradar la decisió i se’n va haver de buscar un altre. De veritat un programa de televisió i una emissora de televisió públics no poden disposar a casa nostra de la suficient autonomia per a decidir quin és el presentador que més els convé i els convenç? En el moment de turbulències que vivim, amb l’autonomia catalana intervinguda, els pressupostos públics cap per avall, Televisió de Catalunya torpedinada i l’audiovisual català ferit de mort, algú troba que té la legitimitat de vetar periodistes des de criteris polítics? No hi ha decisions més importants a prendre? No és més urgent posar-se a treballar enlloc de perdre el temps decidint que aquest o l’altre periodista no els agrada prou?
El cas és que tot plegat ha comportat el fitxatge de Laura Rosel com a presentadora d’aquesta segona etapa de Preguntes freqüents. Me n’alegro molt de la decisió perquè ho fa molt bé. Té una gran naturalitat, sap preguntar i transmet seguretat i autoritat periodística. És un molt bon fitxatge que, a més a més, transmet a l’audiència una cert intangible de tranquil·litat. Si es pot fitxar una periodista provinent d’una altra empresa, deu ser perquè les coses no van tan malament. Però bé, a mi el que més m’importa és el periodisme i amb Rosel hi podem pujar de peus que el periodisme surt ben parat.
.@HiginiaRoig: "Tots (els casos de corrupció) han acabat amb la més absoluta impunitat." #FAQSmaleterTV3 ▶ https://t.co/OQfPj1Ia2mpic.twitter.com/4BMMcMiUCm
— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) 27 de gener de 2018
El programa continua amb la seva bona línia tant de temes com de col·laboradors. Bé, he dit “temes” quan hauria d’haver escrit “tema”. És dels pocs casos a l’espectre mediàtic d’avui en què no molesta que se sigui monotemàtic. Tot –o quasi tot- és política. Han trobat un to que aconsegueix ser amè i didàctic, fins i tot entretingut. Organitzen debats quasi sempre enriquidors i rastregen amb bon criteri l’espectre periodístic per portar col·laboradors amb fonament, no pas els mateixos tertulians gastats de sempre. Cada setmana n'hi ha dos o tres que vénen de Madrid i això injecta diversitat, amplitud de mires i calat en els continguts. I pluralitat també. Llàstima que aquest últim dissabte fessin una cosa una mica estranya. A la recerca de la pluralitat a vegades es pot caure en eleccions que grinyolen una mica. Van portar un periodista de Libertad digital, un mitjà que és l’anti periodisme, que propaga mentides i odi cada dia. Calia? Potser el van portar perquè ell sol quedés retratat. Allà al mig cantava més que una almeja.
Bé, no estava del tot sol. Tenia un cantaire a la seva altura, un exdiputat del PP que amb actitud desafiant i alçant molt la veu –no cal cridar tant- anava pontificant la seva doctrina. Va ser un espectacle força penós veure a seva discussió a crits amb la Pilar Rahola. Tampoc calia això. Sempre que escolto aquesta mena de polítics em pregunto quina preparació política i intel·lectual tenen. Em vaig preguntar el mateix quan vaig llegir aquest tuit d’un diputat de Ciutadans:
Quin sistema polític tenim que permet que persones amb aquesta “preparació” puguin ser els nostres representants?
Bé, més enllà d’aquestes interferències, Preguntes freqüents continua sent un molt bon programa de televisió. Més de tres hores va durar dissabte passat. Van entrevistar Jaume Alonso-Cuevillas, van debatre sobre les decisions del Constitcional, David Fernández i Jorge Vestrynge van conversar sobre corrupció, van convidar Carla Simón i Mireia Vives per parlar sobre les dones i la cultura. Intens i interessant, enriquidor i variat. Ah! I tenen un bon equip i li saben treure partit: els redactors apareixen en pantalla explicant els temes amb profunditat.
Les apostes pel bon periodisme acostumen a donar bons fruits. No ho perdem de vista.
Laura Rosel, a FAQS Foto: TV3