Tots els perills d'una investidura suspesa

Hi haurà o no hi haurà ple d'investidura aquesta setmana? En aquests moments, és una incògnita a l'espera de la decisió que prengui Carles Puigdemont i la mesa del Parlament, que es reuneix aquest dimarts al matí per afrontar un escenari inèdit. Amb tot, és inevitable no tenir en compte les opcions que es poden obrir si el president del Parlament, Roger Torrent, suspèn o ajorna el ple a l'espera que el TC decideixi si admet a tràmit o no el recurs del govern de Rajoy contra la investidura. El tribunal i els lletrats consideren que, en cas d'incompareixença del candidat, el reglament no permet una proclamació a distància.

Què passaria, doncs, si no hi ha una investidura en els deu dies hàbils posteriors a la constitució del Parlament que fixa l'article 4.2 de la llei de la presidència de la Generalitat? "Llimb jurídic", "llacuna parlamentària" o "matèria espiritual" són algunes de les expressions que utilitzen els juristes consultats per NacióDigital per definir una situació insòlita. 

1. Què passa si no hi ha investidura?

Amb la llei a la mà, el president del Parlament ha de proposar un candidat a la presidència de la Generalitat en un termini de deu dies des de la constitució del Parlament. La sessió constitutiva de la cambra va ser el 17 de gener, amb la qual cosa la data límit per triar un president és aquest dimecres 31 de gener. Fins ara, Torrent s'ha ajustat a aquest procediment proposant Puigdemont després de constatar que és el candidat amb més suports. 

Tot i això, davant del recurs que el govern espanyol ha presentat per impedir la investidura de Puigdemont, el Tribunal Constitucional (TC) ha estat clar: serà suspesa si el candidat no es presenta a l'hemicicle amb un permís judicial. El constitucionalista Xavier Arbós explica que habitualment tot funciona sobre la base d'uns "automatismes que el TC ha trencat" i que, per tant, és aquest tribunal qui hauria d'"esvair la incertesa jurídico-política" si es suspèn el ple. 

Xavier Arbós: "Tot funciona sobre la base d'uns automatismes que el TC ha trencat i, per tant, és el TC qui hauria d'esvair la incertesa jurídico-política"

El TC ha obert un termini de deu dies per rebre al·legacions i decidir si admet a tràmit o no el recurs, amb la qual cosa Arbós creu que el més convenient seria que el tribunal arbitrés una pròrroga i resolgués sobre el fons -malgrat que legalment tindria cinc mesos per aixecar o no la suspensió- i, en funció de la seva decisió, indiqués al president del Parlament com procedir. "Si donés la raó a Puigdemont, el TC hauria de dir a Torrent que establís una nova data per a la investidura. I, si la resolució és contrària a Puigdemont, hauria de donar al president del Parlament deu dies per iniciar una nova ronda de contactes amb els grups per triar un altre candidat", argumenta. 

També el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Granada José Antonio Montilla considera que "el més lògic" davant d'una situació "sobrevinguda" seria que es tornés a intentar una investidura amb un reajust de calendari. Ara bé, ell considera que hauria de ser la mesa del Parlament i el seu president qui hauria d'interpretar el reglament i fixar una nova data.
 
2. A partir de quan corre el termini de dos mesos per trobar un altre candidat?

És un dels interrogants que ningú sap respondre del cert. Hi ha juristes que interpreten que des de la suspensió del ple d'investidura d'aquest dimarts es posaria en marxa el calendari de dos mesos per trobar un altre candidat a la presidència. D'altres, però, entenen que fins que no es materialitzés una investidura fallida no començarien a córrer aquests dos mesos. Passat aquest temps, si no hi ha una majoria capaç de triar un president, aleshores es dissoldria el Parlament i sí que s'aniria a una nova convocatòria electoral.

3. Es podria forçar una investidura fallida per garantir el termini de dos mesos?

Una altra de les opcions que podria valorar la majoria independentista en cas de suspensió del ple d'aquest dimarts és convocar un nou ple dimecres, últim dia hàbil, i presentar un candidat que no obtingués prou suport per prosperar. "Això és perfectament factible", afirma Montilla, que recorda que l'opció del "candidat tècnic" ja es va posar sobre la taula després de les eleccions generals del 20 de desembre del 2015. 

José Antonio Montilla: "Presentar un candidat tècnic és perfectament factible"

"Seria una opció bastant ajustada", coincideix Arbós. Ara bé, alerta de la incongruència que suposaria proposar un candidat alternatiu sense que Puigdemont hagi renunciat explícitament a ser president. "El TC no ha dit que no definitivament a Puigdemont, ho ha deixat a criteri del jutge instructor. Per tant, no seria del tot adient", conclou,

4. Pot Rajoy convocar noves eleccions?

Aquí també hi ha disparitat d'opinions. Arbós considera que si el TC no fixa com procedir es produirà un "llimb jurídic que significa una lesió potencial a l'autonomia catalana i al dret a l'autonomia suspès pel TC". Al seu parer, Rajoy no estaria habilitat per fixar una nova data per a la investidura perquè "correspon al poder judicial la interpretació de les normes". L'únic que podria fer el president espanyol, diu Arbós, és tornar a convocar eleccions. "Necessitaria formalment una autorització del Senat de nou", assegura el constitucionalista.

Arbós: "La frustració de la investidura no és imputable a la incapacitat dels representants sinó el resultat d'una actuació del TC"

Amb tot, considera que aquesta opció "no seria recomanable" fins almenys passats dos mesos perquè "la frustració de la investidura no és imputable a la incapacitat dels representants sinó el resultat d'una actuació del TC". Preservar el resultat del 21-D, afirma Arbós, hauria de passar per davant.

Montilla, per la seva banda, considera que, un cop Rajoy ja va convocar el 21-D, és la mesa del Parlament qui ha de prendre les regnes i no "qui va convocar les eleccions" en aplicació d'un 155 que "no diu res en aquest sentit". 

5. Quina conseqüència pot tenir materialitzar la investidura a distància?

Si el president del Parlament, Roger Torrent, decideix no suspendre el ple i saltar-se la resolució del Constitucional, tant ell com els membres de la mesa que permetin la sessió podran incórrer en responsabilitats penals per desobediència, com ja va passar l'anterior legislatura amb la mesa presidida per Carme Forcadell. Així ho recorda el penalista Josep Maria Tamarit, que considera que els diputats que participessin del ple sí que quedarien exempts d'aquesta responsabilitat penal.