Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Premis Gaudí 2018

Núria Prims: «La feina d'actriu és tan forta i dura que te l'has d'estimar molt per fer-la»

L'actriu ha recollit aquest diumenge el Premi Gaudí a la Millor protagonista femenina per «Incerta glòria», l'adaptació de l'aclamada novel·la de Joan Sales dirigida per Agustí Villaronga

per Esteve Plantada , 29 de gener de 2018 a les 00:54 |
Núria Prims | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Núria Prims portava vuit anys lluny dels escenaris, de la televisió, del cinema. El retorn l'ha convertit en una de les grans notícies cinematogràfiques de l'any, per inesperada i per contundent. "En aquesta vida no tot és la feina. En un moment determinat, vaig decidir que necessitava fer unes altres coses, com anar-me'n a viure a una illa. Això implicava un preu, i el vaig voler pagar. Aparcar la meva feina va ser una decisió vital", explica.

Instal·lada a Menorca, el silenci voluntari l'ha fet tornar amb una força fora de mida, ara rubricat amb el Premi Gaudí a la Millor interpretació femenina per Incerta glòria, la lliçó d'una guerra que va estroncar la joventut d'un país. Un reconeixement a la magnífica actriu que ha posat veu, rostre i cos a la Carlana, l'ombra que enfosqueix les accions dels protagonistes de la cèlebre novel·la de Joan Sales.

 
"La nostra és una feina tan forta i tan dura que te l'has d'estimar molt per fer-la. Però també t'ha de compensar". No ha estat fins Incerta glòria, un projecte tan poderós, precís i emocional, que Núria Prims va decidir que valia la pena tornar-hi i gaudir de la vocació que mai no ha deixat de tenir. "Un bon dia, em truca l'Agustí Villaronga. Em va fer molta gràcia, perquè una de les coses que més lamentava d'haver deixat la professió era no haver pogut treballar amb ell. En el moment de la trucada jo ja estava molt aïllada, però tot va tornar a tenir sentit".


La Carlana, "una bèstia, des del dia que va néixer fins que es morirà"

Villaronga li va explicar que estava escrivint un guió, amb un personatge que pensava que l'havia de fer ella. "Llavors, em diu que es tracta d'Incerta glòria, amb la casualitat que me l'estava llegint", exclama. "M'explica que vol centrar-se en aquest personatge, i a mi ja em semblava molt atractiu, tot i que a la novel·la sortia poc. M'hi veia molt, amb la Carlana", un personatge que a la pel·lícula acaba tenint un gran pes, tal com es pot veure al mateix cartell. Què buscava l'Agustí? "Buscava una dona misteriosa, de camp, al mateix temps que seductora i forta. Molt de la terra". Una aranya, negra i filant les seves trames.

 
"És mig aranya i mig àguila, perquè és molt depredadora, una au de rapinya, amb urpes per agafar-se a terra, per tenir força i enlairar-se. També té la fragilitat i la finor de l'aranya". A la història, malgrat que no hi ha vencedors, és qui podríem dir que més se'n surt. "La Carlana es passa tota la pel·lícula lluitant. Els altres tres protagonistes són joves, viuen el moment de l'amor. Però la Carlana és una bèstia, des del dia que va néixer fins que es morirà", rebla. "Avui en dia lluitaríem d'una altra manera, posant-nos més al lloc de l'altre. Però la natura ens demana defensar els nostres fills. Al capdavall, són animalons fràgils que ens necessiten".
 

Oriol Pla i Núria Prims. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació