28
de gener
del
2018
Actualitzat
el
29
de gener
a les
17:03h
La reunió maratoniana del Tribunal Constitucional (TC) per resoldre el veto del govern espanyol a la investidura de Carles Puigdemont ha afegit complexitat a un escenari que ja era nebulós. Decidits a dictar una posició per unanimitat, els magistrats van trobar dissabte una sortida intermèdia que sembla respondre més a càlculs polítics que a arguments jurídics. Resultat: el govern espanyol aconsegueix que la investidura a distància quedi descartada però Puigdemont és avui un candidat elegible, un fet que esmena la plana a la Moncloa, per molt que l’executiu de Mariano Rajoy en celebri la resolució.
Només hi haurà investidura, doncs, si el president exiliat torna a Catalunya, prèvia autorització del Tribunal Suprem. I les noves coordenades, que ja han agitat el sobiranisme, forcen Puigdemont a decidir-se. El seu dilema condiciona el futur immediat de la política catalana, que no troba la manera de passar pàgina al 155. Els aparells de l’Estat compliquen, per ara, la plasmació parlamentària de la majoria sobiranista del 21-D.
El camí del mig triat pel TC -aparca l'admissió a tràmit del recurs del govern espanyol fins que hagi escoltat totes les parts- permet mantenir vigent el ple de dimarts però situa l’independentisme, altre cop, en terreny desconegut. Puigdemont té avui més possibilitats de ser investit si es persona al Parlament, però també és conscient que el seu retorn implicaria, molt probablement, un ingrés a presó, situació en la qual es troben Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
El líder de Junts per Catalunya (JxCat) disposa de dues opcions: fer un pas al costat per facilitar la investidura d’un candidat alternatiu -descartada en públic per la seva llista- o comprometre’s amb la investidura -complint la promesa de campanya- sabent que el Suprem pot dictaminar reclusió preventiva, encara que fos reelegit com a president.
Plans B? Només en privat
Puigdemont ha de rumiar què li convé i com pot afavorir més el projecte que representa. Legitimitat pels vots del 21-D i la majoria parlamentària que li dona suport -el president del Parlament, Roger Torrent, el va ratificar divendres com a únic candidat-, necessita ara resoldre l’enigma. En els darrers dies ha alimentat les expectatives d’un retorn -demanarà l’autorització judicial per ser al ple d’investidura-, però al seu entorn admeten que ni ell mateix tenia decidit aquesta setmana com actuaria. De moment, l'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, estudia "totes les alternatives" per respondre a una resolució judicial que considera "notòriament contrària a dret".
Diversos interlocutors, alguns dels quals van tenir protagonisme en el pas al costat d’Artur Mas, l’han consultat en les últimes hores, des de Barcelona i Brussel·les, per sondejar quina és la seva determinació. Puigdemont continua sent l’únic pla de JxCat i els seus socis. Dels plans B només se’n parla en privat. Amb més motiu després de la resposta del TC a l’actuació matussera de la Moncloa, amb la complicitat del PSOE i Cs, gens respectuosos amb els resultats de les urnes. El PSC ja ha reclamat aquest diumenge que Puigdemont faci un pas al costat.
La dicotomia que força el Constitucional té conseqüències diabòliques i albira un dilluns de complexitat. Un altre ple amb una prèvia carregada d'incerteses. Només cal observar les declaracions dels portaveus de les forces independentistes per detectar que no hi cap escenari descartable, tampoc el de la repetició electoral, com ha advertit el mateix Josep Rull. "Quan es diu Puigdemont o Puigdemont, s’està dient democràcia o democràcia", ha raonat el conseller de Territori destituït. "No hi ha pla B a la democràcia", ha afegit Eduard Pujol, portaveu de JxCat, escamat aquest diumenge amb les paraules de Joan Tardà a La Vanguardia, que obrien la porta a un relleu de Puigdemont.
El portaveu d’ERC al Congrés ha expressat en veu alta la necessitat de prioritzar la formació de Govern al debat dels noms. L’argument, superar la pantalla del 155 i "preservar la titànica victòria independentista del 21-D". "Si fa falta, haurem de sacrificar a Puigdemont", ha expressat Tardà en l’entrevista al rotatiu del Grupo Godó, que ha aixecat polseguera. El republicà Sergi Sabrià, obligat a matisar la frase, ha advertit que després de la resolució del TC "és més clar que en qualsevol altre moment" que el líder de JxCat ha de ser el candidat. La CUP, de fet, només admet aquest escenari. "Si hi ha un altre candidat, no hi assistirem [al ple]", ha afirmat Carles Riera. El sobiranisme, en un altre atzucac.
Només hi haurà investidura, doncs, si el president exiliat torna a Catalunya, prèvia autorització del Tribunal Suprem. I les noves coordenades, que ja han agitat el sobiranisme, forcen Puigdemont a decidir-se. El seu dilema condiciona el futur immediat de la política catalana, que no troba la manera de passar pàgina al 155. Els aparells de l’Estat compliquen, per ara, la plasmació parlamentària de la majoria sobiranista del 21-D.
El camí del mig triat pel TC -aparca l'admissió a tràmit del recurs del govern espanyol fins que hagi escoltat totes les parts- permet mantenir vigent el ple de dimarts però situa l’independentisme, altre cop, en terreny desconegut. Puigdemont té avui més possibilitats de ser investit si es persona al Parlament, però també és conscient que el seu retorn implicaria, molt probablement, un ingrés a presó, situació en la qual es troben Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
El líder de Junts per Catalunya (JxCat) disposa de dues opcions: fer un pas al costat per facilitar la investidura d’un candidat alternatiu -descartada en públic per la seva llista- o comprometre’s amb la investidura -complint la promesa de campanya- sabent que el Suprem pot dictaminar reclusió preventiva, encara que fos reelegit com a president.
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Dinamarca Foto: ACN
Plans B? Només en privat
Puigdemont ha de rumiar què li convé i com pot afavorir més el projecte que representa. Legitimitat pels vots del 21-D i la majoria parlamentària que li dona suport -el president del Parlament, Roger Torrent, el va ratificar divendres com a únic candidat-, necessita ara resoldre l’enigma. En els darrers dies ha alimentat les expectatives d’un retorn -demanarà l’autorització judicial per ser al ple d’investidura-, però al seu entorn admeten que ni ell mateix tenia decidit aquesta setmana com actuaria. De moment, l'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, estudia "totes les alternatives" per respondre a una resolució judicial que considera "notòriament contrària a dret".
Diversos interlocutors, alguns dels quals van tenir protagonisme en el pas al costat d’Artur Mas, l’han consultat en les últimes hores, des de Barcelona i Brussel·les, per sondejar quina és la seva determinació. Puigdemont continua sent l’únic pla de JxCat i els seus socis. Dels plans B només se’n parla en privat. Amb més motiu després de la resposta del TC a l’actuació matussera de la Moncloa, amb la complicitat del PSOE i Cs, gens respectuosos amb els resultats de les urnes. El PSC ja ha reclamat aquest diumenge que Puigdemont faci un pas al costat.
La resposta del TC a l’actuació matussera de la Moncloa, amb la complicitat del PSOE i Cs, condueix l'independentisme a defensar amb més vehemència la candidatura Puigdemont
La dicotomia que força el Constitucional té conseqüències diabòliques i albira un dilluns de complexitat. Un altre ple amb una prèvia carregada d'incerteses. Només cal observar les declaracions dels portaveus de les forces independentistes per detectar que no hi cap escenari descartable, tampoc el de la repetició electoral, com ha advertit el mateix Josep Rull. "Quan es diu Puigdemont o Puigdemont, s’està dient democràcia o democràcia", ha raonat el conseller de Territori destituït. "No hi ha pla B a la democràcia", ha afegit Eduard Pujol, portaveu de JxCat, escamat aquest diumenge amb les paraules de Joan Tardà a La Vanguardia, que obrien la porta a un relleu de Puigdemont.
El portaveu d’ERC al Congrés ha expressat en veu alta la necessitat de prioritzar la formació de Govern al debat dels noms. L’argument, superar la pantalla del 155 i "preservar la titànica victòria independentista del 21-D". "Si fa falta, haurem de sacrificar a Puigdemont", ha expressat Tardà en l’entrevista al rotatiu del Grupo Godó, que ha aixecat polseguera. El republicà Sergi Sabrià, obligat a matisar la frase, ha advertit que després de la resolució del TC "és més clar que en qualsevol altre moment" que el líder de JxCat ha de ser el candidat. La CUP, de fet, només admet aquest escenari. "Si hi ha un altre candidat, no hi assistirem [al ple]", ha afirmat Carles Riera. El sobiranisme, en un altre atzucac.
Eduard Pujol, portaveu de JxCat, aquest diumenge en una compareixença davant de la premsa Foto: ACN