El MNAC dota de nova vida el fons del Renaixement i el Barroc

Més espai, més llum, més vivacitat i més diàleg amb el públic. Aquestes són les premisses que marquen la nova disposició de l'espai que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) dedica a l'art del Renaixement i del Barroc. Un fos patrimonial que és d'un gran valor i d'una riquesa excepcional, que ara té una nova vida, molt més adient per allò que representa i per la qualitat de les peces exposades.

Només cal repassar els noms i el llegat que han deixat en la història de l'art. Velázquez, Zurbarán, Ribera, Rubens, Canaletto, El Greco, "il Tintoretto", Tiziano Vecellio, Bartolomé Bermejo, Antoni Viladomat o Fra Angelico. Són alguns dels grans puntals dels dos períodes, que tornen a l'imponent equipament barceloní amb un pressupost ajustat –430.000 euros–, amb més espai expositiu –1.313 metres quadrats– i amb una nova il·luminació de les sales –a càrrec de la Fundació Endesa–.

L'augment és qualitatiu, però també quantitatiu. La nova disposició dels dos períodes permet descobrir unes 250 obres de la selecció de 1.400 peces que posseeix el fons del museu. La nova proposta comprèn més de 300 anys i ofereix obres inèdites, 35 obres recentment restaurades que fins ara no s'exhibien, nous dipòsits i també noves atribucions. Un esforç per subratllar el valor del fons i per fer que les peces tinguin una nova vida.
 
Nous espais, nova disposició i noves obres
 
La nova disposició de les obres mostra pintures, estampes, dibuixos, escultures i un ric fons bibliogràfic –el MNAC compta amb 1.400 obres de les dues èpoques–. Fins ara, el recorregut habitual que formaven la mostra era a través d'un llarg passadís que feia molt complex el lluïment de les peces. Des d'aquest darrer dimecres, podem comprovar de primer mà un espai molt més ample i obert, que fa possible que el públic valori la importància de les obres, així com també el valor cabdal que tenen pel fons patrimonial del museu.
 
Entre les novetats més destacades, destaca un tapís que la Generalitat va adquirir l'any 1557 i que durant molt de temps va decorar les parets del Palau. També l'exhibició, per primera vegada juntes, de quatre taules de Bartolomé Bermejo –un dels millors pintors de la Corona d'Aragó–, procedents del mateix retaule, dues de les quals –Crist al paradís i Ascensió– són una cessió per quatre anys de l'Institut Amatller d'Art Hispànic. També la mostra, fins ara oculta, d'un tapís flamenc del segle XVI propietat de la Generalitat, restaurat per l'ocasió.

Organització segons un criteri temàtic
 
El MNAC ha apostat perquè la col·lecció aporti un nou discurs expositiu i ha organitzat les obres seguint un criteri temàtic: el paisatge, el retrat –inicialment vinculat a l’aparició de la figura del donant en un context religiós–, la natura morta –convertida des de finals del segle XVI en un escenari d’experimentació visual–, o la iconografia religiosa –que va adoptar fórmules més humanistes i més vinculades a l’experiència de la vivència mística.
  
Al mateix temps, aquesta ordenació temàtica troba el seu contrapunt en tres relats que configuren una narrativa més ancorada en criteris cronològics: el Renaixement a Catalunya (segle XVI), amb obres, entre d’altres, de Damià Forment o Ayne Bru; el Segle d’Or espanyol (segle XVII), representat per Diego Velázquez, Josep de Ribera, Francesc Ribalta o Francisco de Zurbarán, i el barroc català (segles XVII i XVIII) amb artistes com ara Antoni Viladomat o Francesc Pla "el Vigatà".
 
Una col·lecció singular, que no prové de patrimoni reial o nobiliari
 
Un dels aspectes més interessants de la mostra, a banda de l'estrictament artístic, és el valor que té per transcendir l'art i esdevenir un retrat acurat del gust i els interessos de la societat civil catalana, preocupada durant anys de l'adquisició de les obres que ara es poden veure. En especial, la nova presentació fa visible el llegat de Cambó i la Col·lecció Thyssen-Bornemisza, que s'integren a la resta de l'exposició i en reforça els lligams i el diàleg entre obres.

És un fet primordial: a diferència del que es troba a d’altres institucions, la col·lecció del Renaixement i Barroc del MNAC no prové de patrimoni reial o nobiliari, sinó que es configura a principis del segle XX mitjançant dos eixos: l'un, les recuperacions d’obres a la primera meitat del segle XIX per part de la Junta de Comerç i la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; l’altre, les adquisicions i donatius de col·leccionistes privats catalans. El pes d'una societat que també és ben present en l'art que mostra. Des d'aquest dimecres, ja és possible fer-ho al nou –i lluent– espai del MNAC.